Els clubs gastronòmics: amics de festival, copa i sobretaula
Així funcionen les organitzacions que ofereixen experiències culinàries úniques i exclusives als seus socis
Madrid / BarcelonaHi ha gent que maleeix no haver pogut anar mai al Bulli mentre era obert. D'altres que senten el compte enrere del restaurant danès Noma i que comencen a assumir que no el trepitjaran mai. O bé amants de la gastronomia que es pregunten de quina manera es pot assolir la fita gairebé impossible de reservar taula a l'Asador Etxebarri. Si el que voleu és anar a menjar al Bulli, amb això ja no s'hi pot fer res. Però per a les altres dues inquietuds hi ha una possible solució: formar part d'un club gastronòmic.
Comencem repassant el club més nou. L'ànima del projecte, Manuel Carreras Fisas, prové del món financer, on "tot s’acabava al voltant d’una taula", afirma. La passió per la gastronomia i el fet de conèixer altres llocs on hi havia guies de prestigi el van portar a llançar a Barcelona el 2016 la Guia Macarfi. Des de llavors, no ha parat de créixer i sumar territoris on recomanar restaurants. Les properes noves incorporacions seran València i Màlaga. I el projecte continuarà expandint-se per la costa cantàbrica i Galícia. En aquesta fase de creixement, la guia acaba de presentar el seu club gastronòmic: el Club Macarfi.
El mateix Carreras Fisas el descriu com un club "d'experiències" que van destinades a seduir la comunitat de la guia, que ara ja és d'unes 25.000 persones. Van estar un any donant voltes a la fórmula justa d'aquest club. S'hi pot apuntar qui vulgui, mentre pagui una quota anual de 250 euros que et dona dret a participar en els viatges gastronòmics que organitzen o en els àpats a quatre mans de cuiners reputats. També s'hi podran comprar productes gurmet (artesans i de produccions petites, com per exemple un vi molt específic, embotits de Cal Rovira, tòfona o unes verdures de Tudela) i descomptes en els serveis dels patrocinadors de la guia, com ara diversos hotels. Per posar exemples dels viatges que organitzen, n'hi ha un de previst a Bordeus, on es visitaran cellers i cases particulars a les quals no es podria accedir de cap altra manera. O bé un al País Basc, on hi ha inclòs un àpat a l'Asador Etxebarri que, segons explica Carreras Fisas, "és un dels quatre restaurants més difícils de reservar del món". Cada soci té dret a portar una persona als esdeveniments.
El cost d'aquestes experiències no és econòmic, ja que són grups de poques persones en entorns molt reservats. Carreras Fisas descriu el Club Macarfi com "un club aspiracional, exclusiu, que ofereix una sèrie d'experiències úniques" i que va dirigit a "gurmets". De moment el club ja té 250 socis. D'aquí un any preveu tenir-ne 2.500. I d'aquí dos, 5.000.
Un altre col·lectiu enamorat de la gastronomia són els Casacas Rojas. Gregori Salas n'és el president i cofundador, conjuntament amb Josep Vilaseca, amb qui són amics des dels 5 anys. Es descriuen com uns "bojos de la gastronomia" que "mai han tingut un business plan". Tot va començar amb les seves visites al Bulli, on cada any reservaven una taula per a 8 persones. I hi anaven amb Rafael Anson, en aquell moment president de la Real Academia de Gastronomía. "Per anar al Bulli calia una performance inicial perquè allò era tot una festa", diu Salas. Un any hi van anar en helicòpter, un altre en cotxe amfibi. "Cada any en fèiem una de grossa. La nostra il·lusió és tan gran que estem una mica tocats de l’ala", relata Salas. Però la bogeria s'encomana i molts més amics es van interessar per formar part dels "festivals" gastronòmics, com els anomenen ells.
Així que de manera espontània la cosa va anar prenent forma. Primer es deien Tour Gastronòmic, i es van fer unes camises vermelles a mida per identificar-se. La gent els va batejar com a Casacas Rojas, i el nom va fer molta fortuna. Ara ja tenen 17 anys, són 194 Casacas Rojas i organitzen 25 festivals a l'any. Enguany n'hi haurà un de sonat al Noma, per cert. La quota és de 290 euros l'any. Les propostes d'activitats s'envien per correu electrònic i s'hi apunta el casaca que vulgui, mentre pagui i hi hagi places. Per formar-ne part s'ha de sol·licitar i cada any, en funció de les baixes, entren més candidats o menys. Són una associació "d'amics d'amics" en la qual ells mai "persegueixen ningú" perquè sigui casaca. "Ha de néixer d’un mateix", diu Salas, i anar-hi amb l'esperit de passar-s'ho molt bé i conèixer gent amb la mateixa fal·lera pel bon menjar.
Més que un club
La passió de Gregori Salas, però, no s'acaba amb les camises vermelles, i arriba també fins a les samarretes blaugranes, ja que és el gerent de la Penya Gastronòmica del Barça, una altra agrupació que aglutina l'amor pel bon menjar amb un interès comú: en aquest cas l'amor per un club de futbol. L'entitat està presidida per Maria Rosa Buxarrais i té 350 penyistes. Per formar-ne part s'ha de sol·licitar l'adhesió a través de correu electrònic i pagar una quota de 120 euros l'any. S'organitzen més de 30 activitats l'any, com ara trobades arran dels partits tant a Barcelona com a l'estranger, o dinars-tertúlia amb exjugadors o directius. Salas afirma que intenten buscar que els preus siguin assequibles perquè "la penya és dels penyistes". "No volem guanyar-hi diners però tampoc perdre’n". Segons ell, aquesta penya és un cas únic al món i tenen "un funcionament absolutament transversal".
Per acabar, l'últim col·lectiu d'enamorats per la gastronomia que s'han agrupat són precisament els que s'hi dediquen. Es fan dir Los Chipirones, i és el selecte i informal club gastronòmic dels que ens fan el menjar.
Són un grup de restauradors i cuiners que van començar a trobar-se de manera casual. Va començar el cuiner Sergio Humada anant a visitar amb els seus companys de restaurant el Bar Omar, de l’Omar Díaz. El Sergio i l’Omar es van avenir i un dia van convidar dos restauradors més, un d’ells Marc Martín, propietari de la Mundana, que diu que l'associació "va començar per amistat i per interessos comuns". Van començar a fer quedades quinzenals, i han passat per molts restaurants. Sovint conviden cuiners o sommeliers. Ho fan "per gaudirnosaltres i per desconnectar", diu Martín. Però reconeix que una eina creada per Los Chipirones va ser clau per compartir dubtes i inquietuds durant la pandèmia: el grup de WhatsApp. El nom, per cert, va néixer al Gresca, el restaurant de Rafa Peña, per culpa d'una sopa de dashi amb calamarsons.