Els 10 aliments que més malbaratem (i com posar-hi remei)

Les patates, el pa, la llet, el menjar preparat, les begudes amb gas, els sucs, la carn de porc, el pollastre, les pastanagues i les patates xips són els deu aliments que més es van malbaratar a les llars del Regne Unit entre el 2007 i el 2015, segons un estudi que ha publicat l’associació anglesa Waste and Resources Action Programme (WRAP), que promou des del 2000 la sostenibilitat dels recursos alimentaris.

L’estudi inclou deu aliments més que les llars llencen, però en una proporció més petita que els deu primers. Així doncs, darrere de les patates xips, l’onzè ingredient més malbaratat són els pastissos, i els segueixen la cervesa, la sopa, les pomes, els cereals industrials d’esmorzar, l’oli, l’enciam, el te, l’aigua embotellada i els iogurts i làctics bevibles.

A casa nostra no hi ha estudis que estableixin el rànquing dels aliments més malbaratats, però sí que s’han publicat anàlisis de per què malbaratem. En l’informe Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya (Agència de Residus de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona, 2012), que va recollir dades del 2010 i va agrupar les llars juntament amb la restauració i el comerç al detall, s’indicava que “les responsables principals del malbaratament són les famílies, amb un 58% del total; el comerç, amb un 26%”. Finalment, “el sector de serveis a la restauració i el càtering es responsabilitza del 16% del malbaratament a Catalunya”.

A més, l’informe també indicava l’impacte ambiental, social i econòmic del malbaratament: “25,5 dies de menjar cada any són llençats a les escombraries, volum de menjar que serviria per alimentar mig milió de persones durant un any”. La xifra té una traducció econòmica de “841 milions d’euros anuals, d’acord amb el preu mitjà dels aliments a l’Estat, segons dades del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí”, assenyala l’informe publicat per l’ARC i la UAB.

Multitud de factors

A l’hora de buscar causes, “en el cas de les llars hi ha multitud de factors”, continua assenyalant l’estudi. “L’estructura familiar està relacionada amb el malbaratament, perquè les famílies extenses compren menys per persona que les famílies nuclears o monoparentals”. Així doncs, i malgrat la contradicció que apareix al posar de costat nombre de persones i quantitats, com més grans són les famílies menys aliments adquireixen proporcionalment, i per tant menys en malbaraten.

L’informe, publicat el 2012, també sosté que les llars ja no donen tanta importància al menjar: “El valor dels aliments ha baixat de la jerarquia de les despeses, atès que actualment signifiquen un 14% de les despeses familiars anuals, quan fa 40 anys significaven al voltant d’un 35%. Una menor ponderació de la despesa en aliments implica una davallada en l’atenció a l’optimització d’aquest recurs”.

Entre les altres causes, a part de la poca importància que es dona al menjar, hi ha el fet que “les llars compren els aliments de forma més espaiada en el temps, cosa que provoca que es dediqui més temps i espai a l’emmagatzematge d’aliments a casa i que augmenti la probabilitat que es facin malbé”, indica l’informe. A més, com que “el marcatge de les dates de consum preferent o de caducitat és confús i difícil de retenir pels consumidors” constantment es renova l’estoc d’aliments sense haver-los consumit o pensant que ja s’han fet malbé.

Convencions socials

Més motius: “Els supermercats transmeten eficaçment al consumidor la sensació d’una oferta il·limitada i constant”, i aquest fet no permet que el consumidor es planifiqui ni racionalitzi què necessita i què no.

I encara unes altres causes, “les convencions socials, com ara racions generoses, el fet de no reaprofitar aliments d’un àpat per a un altre o la manca d’habilitats en la conservació”.

A la pràctica, el malbaratament alimentari comença al mateix plat, perquè s’hi deixen per menjar aliments, i continua per les llars, on no es fa una bona planificació de les compres, es llencen les restes de les preparacions i s’interpreten malament les dates de caducitat. A la restauració també es llencen els aliments no consumits i els productes mal conservats; en els comerços de distribució, en el transport i en la distribució a l’engròs es retiren els aliments per l’aspecte, per la mala conservació o perquè en algun moment es va trencar la cadena del fred; a la indústria agroalimentària hi ha pèrdues associades amb el processament i procés de producció, i, finalment, al sector primari es produeix malbaratament a causa de les restes de collites que queden al camp, la producció excessiva d’aliments i les partides no venudes.

Què pots fer per aprofitar el menjar?

Segons l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)

• Planifica els àpats
• Comprova la caducitat dels aliments
• Pensa en la butxaca
• Ajusta la temperatura de la nevera
• Respecta les indicacions de conservació
• Fes una rotació ordenada
• Ajusta les racions
• Aprofita les sobres
• Congela
• Fes compostatge per a l’hort o el jardí. Agrupa les peles de fruites i de verdures per convertir-les en compost, és a dir, en adob natural

Com educar per aprofitar els aliments?

• Elaboreu amb els fills un menú per a un dia de la setmana amb restes de menjars ja cuinats.
• Que els fills us ajudin a fer la llista de la compra, comptant amb el menjar que hi ha a casa.
• Feu-los reflexionar si el que han posat a la llista de la compra és realment necessari i es podrà consumir.
• Demaneu-los que us ajudin a organitzar la nevera i el rebost, col·locant al davant el que caduca abans.
• Ajusteu el menjar que poseu al plat o la mida de l’entrepà per anar a l’escola al que necessiten menjar.
• Acostumeu els fills a acabar-se el menjar que els poseu al plat.
• Que ajudin a preparar l’entrepà o la carmanyola. I que pensin que no es pot llençar menjar: si en sobra l’han de tornar a casa.
• Quan feu celebracions, planifiqueu per evitar que sobri menjar.
• Feu reflexionar els fills, si dineu o sopeu fora de casa, sobre què demanen perquè no en sobri, i si en sobra demaneu si us ho podeu endur a casa.