Crònica
Vins i caves30/04/2023

Ressons Penedès: el festival del privilegi assequible

David Carabén canta entre vinyes i Roger Mas fa vibrar el públic gràcies a la gran acústica del celler on actua

Sant Marçal / Sant Sadurní d'AnoiaImagineu-vos-ho: un dia de sol, en un jardí florit d'una masia del segle XVIII. Estem envoltats de vinyes, esclar, som a les caves Oriol Rossell. David Carabén canta Guspira, estel o carícia. Davant seu, just als peus de l'escenari, un nen juga amb la sorra. Al voltant, gent asseguda en cadires, bancs i en un bocí de gespa prenent una copa de vi ben fresc elaborat allà mateix on som. És el súmmum del quilòmetre zero. Una assistent gaudeix del concert descalça. No es fa estrany, perquè és un entorn molt bucòlic però alhora molt lliure. Hi ha moltes generacions barrejades en harmonia. Persones molt fans de Mishima que se saben totes les cançons, i d'altres que només volen passar un bon dissabte a l'aire lliure. Un paó, que té la gàbia darrere l'escenari, també participa en el concert en diverses ocasions. Carabén afirma que va a to i que és un "paó amb molt de criteri". Em diuen que hem estat 250 persones, jo he tingut la impressió que cantaven només per a nosaltres.

Cargando
No hay anuncios

Tot això és Ressons Penedès, un festival que ha fet del petit format en cellers privats un privilegi assequible. El privilegi ha començat molt abans, de fet. El celler Oriol Rossell permetia anar-hi abans del concert per fer una visita al celler, la masia i la vinya i explicar el procés d'elaboració. Fa 400 anys que la família Rossell viu i treballa en aquesta terra, i ha obert les portes de casa (de manera figurada i literal). Quan hi arribem els músics afinen els instruments. Toni Rossell ens rebrà, som un grup de 17 persones i tenim la sort d'entrar a la masia, un altre privilegi que no té tothom. I allà descobrim un lloc on la història és a les rajoles del terra, als estris, als mobles i fins i tot és part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ja que Oriol Rossell, el pare del Toni, va fundar els Castellers de Vilafranca, i la colla va fer a la porta de masia un castell de nou. A veure si l'any vinent s'animen i també venen.

Roger Mas i sant Tomàs

El festival, organitzat pel Cruïlla, ha buscat la complicitat dels cellers i de les administracions per potenciar el Penedès i l'enoturisme, un sector en creixement a casa nostra. A la tarda visitem un celler que té una altra magnitud: Codorníu. Després hi tocarà Roger Mas en un concert on viurem un episodi memorable. Visitem amb 14 persones més els impressionants edificis de Puig i Cadafalch i els 30 quilòmetres de celler que tenen sota terra. És un elaborador que recorda el seu passat, però que mira al futur: ens expliquen que estan orgullosos perquè aquest any el 100% del raïm que faran servir ja serà ecològic.

Cargando
No hay anuncios

El concert es fa en una sala en què ens envolten botes de vi. Té una acústica brutal, gràcies a les voltes del sostre. I és precisament en les claraboies d'aquestes voltes quan a mig concert comença a sonar un repic, cada cop més intens. Tothom fa silenci, i ens comencem a mirar els uns als altres. És el que creiem que és? Efectivament, plou. Es desferma l'eufòria i tothom comença a aplaudir. Roger Mas ho celebra i demana que algú surti a comprovar-ho. Finalment, però, decideix fer-ho ell mateix "com sant Tomàs", diu. Baixa de l'escenari i surt a veure la pluja. Torna al cap d'un moment de res. Plou "però no plou prou", diu.

Cargando
No hay anuncios

Quan s'acaba el concert, encara plou. De fet, el festival haurà de cancel·lar els últims concerts a l'aire lliure. La blanquíssima i imponent torre modernista de Codorníu alberga el restaurant, gestionat per Cal Blay. Hi fan un menú especial per al Ressons i han hagut de moure totes les taules que tenien a fora al jardí a dins la torre. No ens queixem pas. De dins és preciosa (capella inclosa) i dona una idea de la magnitud de riquesa que tenia la família quan la va construir. En aquest entorn, mentre mengem pernil, croquetes, ous amb foie i tot el que van portant, s'acaba la jornada i el privilegi tot brindant amb cava, carquinyolis i catànies.