Un prior i un heretge: el vi d’avui és una autopista cap al cel

El vi d’avui és el Prior, de Scala Dei, perquè són els monjos de la cartoixa els primers a fer vi en aquesta terra, que es diu així per ells. “Lo Prior el fan des que jo devia tindre vuit o deu anys”, em diu l’admirat enòleg d’avui, en Ricard Rofes. “I el Cartoixa, també de Scala Dei, el fan des de l’any 74; l’any que jo vaig néixer. Un bon any per a les persones i un mal any per al vi”, fa rient.

El Cartoixa del 74 és la primera collita que s’embotella “en origen” al Priorat. Tots els bojos del vi hem vist –potser destapat– aquestes ampolles que es poden trobar per no gaire preu, on hi diu “Priorato”, de l’any 62, del 69... Però aquest vi el compraven a granel (les ampolles son de la Unió de Cooperatives) i l’embotellaven en un altre lloc. A finals dels vuitanta van començar a fer el Prior: el vi d’avui, el vi que, ara, fa ell. Si parlem en termes potser ja no del tot actuals, el Prior era un criança i el Cartoixa, un reserva. Però, s’han fixat, lectors, que ara mateix ja no tothom fa servir aquesta distinció?

“Els monjos amb el vi comerciaven, amb el d’ells i amb el que obtenien del delme. És a dir, del tribut”, fa. I el Prior, pensant en això, és un vi fet amb vinyes de Scala Dei –les que serien dels monjos– i vinyes del Priorat –les que vindrien del delme–. Per tant, és una foto de la D.O. Té un seixanta per cent de garnatxa i un vint per cent de carinyena, però també té un deu per cent de cabernet i un altre deu de syrah.

Destapin aquest vi i pensin que estan obrint la porta d’entrada al Priorat. Si la música que sona els agrada –i els agradarà– passin a descobrir diferències. Tenen amb vostès el millor, el més gentil, el més elegant i guapo dels amfitrions. Al primer glop els haurà conquerit. I pensin –consell d’en Ricard– que el millor maridatge és el que a cadascú li agrada. Però ja que hi som posats jo diria: I si el fem per esmorzar amb truita amb suc?

“Quan vaig acabar segon de COU, perquè jo vaig fer COU dues vegades, tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb la natura. Vaig anar a Lleida a estudiar enginyeria forestal, però no era per a mi. I vaig començar a fer de manobre. Però un dia em trobo que l’Oriol Castells fa un curs de tast, i m’hi apunto”. Entre nosaltres, lectors, jo també m’hi hauria apuntat. L’Oriol Castells és el mestre –no se li pot dir d’altra manera– cellerista de l’Álvaro Palacios.

El curset de l’Oriol Castell va despertar-li el cuquet i se’n va anar a estudiar enologia a Tarragona. Un dels seus mestres va ser un altre dels grans, en Joan Asens, que també va ser enòleg d’Álvaro Palacios, i és autor, ara, dels magnífics Orto Vins. “Quan vaig acabar, vaig dir: «Me’n vaig a pesar tractors». I l’Asens em va dir: «No, no hi vas!»”

"Vaig arribar l’1 d’agost a Scala Dei. M’ho ensenyen. I em diuen: «Això és garnatxa... això d’allà és garnatxa, això altre és garnatxa, allò d’allà és garnatxa...» I jo que pregunto: «I la carinyena?» I em diuen: «No n’hi ha». Perquè la carinyena és de cicle llarg i necessita més temps per madurar. I com que les vinyes de Scala Dei són en una zona més nord i amb més alçada..."

En tot cas, en Ricard fa un vi que es diu Heretge, que a mi em té el cor robat i és un carinyena. Es diu Heretge perquè... és una heretgia fer carinyena al lloc de la garnatxa. De vegades, per tocar el cel cal ser un pecador. Aquesta és, talment, la sensació que tinc amb el Prior. Destapin-lo i siguin molt feliços!