Vips&Vins
Vins i caves09/02/2024

Marta Ramon: "Si haig de fer un examen abans de prendre'm un vi, no m'interessa"

Periodista

Com esculls els vins?

— Em deixo recomanar molt i m'agrada molt tastar coses noves als llocs on vaig. No soc gens maniàtica. Ara bé, com que de petita estiuejava a l'Empordà, penso que tinc una predilecció pels seus vins, però també m'agraden molt els del Montsant. També em guio pel moment i pel menjar que l'acompanya.

Precisament, un dels moments que deus sortir a prendre alguna cosa és després de les retransmissions dels partits. En aquests espais, la cervesa guanya el pols al vi?

— Home, i tant! És cert que en partits molt intensos acabes tan esgotat que moltes vegades marxes directe a descansar. Però també és veritat que quan tens ganes d'esbargir-te un cop plegues sí que alguna copa de vi anem a fer. No és un ritual especial, és una cosa força habitual. La veritat és que normalment es demana cervesa, però no és el meu cas. Per a mi, una copa de vi sempre entra millor.

Cargando
No hay anuncios

Per què penses que es recorre més fàcilment a la cervesa?

— A mi em costa veure el vi com una beguda de carrer per prendre abans del partit. Jo tinc una idea del vi com un recurs més reposat. També és molt important el menjar que hi ha pel mig. Si hi ha pernil o algun platet, encara em ve més de gust una copa de vi. Dona més valor a l'estona. En canvi, una cervesa és més ràpida.

Cargando
No hay anuncios

Ets una gran cinèfila. ¿Penses que és d'aquí d'on et ve aquesta idea preconcebuda del vi?

— Suposo. Al final totes les imatges mentals van vinculades a una tradició cultural. Així i tot, la relació amb el vi que es pot tenir a Catalunya és molt més accessible que a altres societats. Per exemple, quan penso en el vi també em venen al cap els meus avis bevent vi de batalla, de bota. No crec que en el meu imaginari estigui excessivament vinculat amb la sofisticació del fet de beure vi, però és innegable que sí que ha tingut un gran impacte en aquella gent que no ha pogut viure aquesta cara del vi.

Cargando
No hay anuncios

Quina creus que és la idea que es transmet des del cinema?

— La idea que arriba des dels Estats Units reforça la concepció que el vi és d'una determinada classe. Aquesta no és la realitat de Catalunya. Però, com tot producte cultural, ha acabat impactant de forma generalitzada. En canvi, a França el que transmeten és que els seus vins són molt refinats i que has de ser gairebé un noble per prendre un vi dels seus. Com si tots els vins que prenen fes dos-cents anys que els tenen guardats. Doncs potser aquell vi no em vindrà de gust. Li diria al noble de la carrossa: "Miri, el seu vi no em ve de gust, jo bec un vi normal, que em parli de tu a tu". Si haig de fer un examen abans de prendre'm un vi, no m'interessa.

Cargando
No hay anuncios

¿Aquest vi normal, a quina forquilla de preus es troba?

— He regalat vins de més de 30 euros, però un vi que estigués bé sense excentricitats podria rondar entre els 10 i els 20 euros.

Cargando
No hay anuncios

Com són aquests vins?

— Hi ha moments més de vi blanc i moments més de vi negre. M'agrada molt que el vi sigui un complement de gaudir del lloc i del moment on estàs. Però si hagués d'escollir, m'agraden blancs i secs. Ara em costaria molt dir un nom concret. Hauria d'haver repassat els vins abans de fer l'entrevista! A veure... sé que el picapoll m'agrada, i de vins diria el Saltimbanqui o l'Acústic. A mi m'agraden aquests cellers que tenen etiquetes de coloraines i dissenys originals, de vegades els vins m'entren pels ulls i pels dissenys. La veritat és que per això em fixo en els vins joves.

Cargando
No hay anuncios

Joves d'anyada o joves d'estil?

— Totes dues! És evident que quan hi ha vins importants, m'encanten, però després em pica la curiositat de vins més nous. Em fixo en l'etiqueta, en l'anyada i una cosa que també m'agrada fer és llegir quins gustos té i després intento trobar-los. Si ho encerto, genial, i si no, penso: "Ets fatal".

Cargando
No hay anuncios

Molts cellers donen l'opció de fer tasts i així saber-ne més.

— Doncs no sé si és per l'origen familiar arrelat amb la terra i la pagesia, però a mi m'interessa molt la vinculació del vi amb la terra. Però tot el que té a veure amb el procés químic desconnecto al minut 1, no m'interessa tant. Jo crec que sobretot els que vivim a ciutat estem perdent absolutament qualsevol connexió d'allà d'on venim. A mi això sempre m'encurioseix molt, la veritat. Per exemple, unes vacances que vam anar a Lanzarote vam descobrir que hi havia una especialitat de vins d'un territori, on planten les vinyes d'una manera molt diferent, gairebé enterrada sencera a la terra. Em sembla molt curiós que a cada zona aquesta cultura del vi s'adapti d'una manera diferent.