Francesc Mauri: "No puc desvincular la geologia del fet de beure vi"

Quan vas començar a relacionar-te amb el vi?

— El vi l'havia vist a la taula a casa els meus avis, però a diferència de molta gent de la meva edat, no en vaig tastar fins que no vaig ser més gran. De fet, em generava gairebé rebuig. Potser no va ser fins als 16 anys que vaig deixar d'apartar-me del vi, sentia aquella olor forta i pensava que allà on hi hagués un refresc, el vi no feia falta.

Què et va fer canviar de parer?

— Va ser un canvi de paladar que em va passar amb molts gustos. De petit em costava molt menjar, però quan vaig fer aquest canvi de xip i la taula va passar a ser un aspecte fonamental, vaig veure que no hi ha un bon àpat sense un bon vi. En aquell moment pràcticament vaig abandonar les begudes ensucrades que m'havien acompanyat fins llavors. Ha canviat tant la perspectiva, que ara les menjades en què m'haig d'abstenir de prendre alguna copa, sigui perquè condueixo o per qualsevol altre motiu, ostres, doncs em semblen un àpat trist. Ja et poden portar el millor tall del que sigui que, si no hi ha vi, no és el mateix.

Quan et trobes amb el vi?

— La gran majoria de vegades és fent algun àpat. També, tot i que ho faig poc, quan cuino de vegades me'n serveixo una copa i em sembla plaent. Per a mi beure vi és una manera de conèixer país. Fa molts anys que soc militant d'algunes denominacions d'origen catalanes i m'agrada veure què hi ha i quina procedència tenen.

Com casa tot el coneixement del territori que tens com a geògraf amb el món del vi?

— Penso que em fa ser molt més conscient de les característiques de cada vi. De seguida hi associo el paisatge i la geografia d'aquell territori. Saber el sòl que hi ha a les diferents zones de Catalunya i paral·lelament saber que cada terreny aporta al vi un gust i una aroma fa que no pugui desvincular la geologia del fet de beure vi. Per a mi és vital mirar l'etiqueta i veure d'on ve un vi cada vegada que n'enceto una ampolla. Tot això forma part de la cultura mediterrània i està impregnat de moltes coses.

Ets capaç de veure l'anyada i la denominació d'origen i recordar el temps que va fer quan es va collir?

— No sempre, però sí que em passa pel cap de vegades. Per exemple, el 2018 no va parar de ploure i fins i tot una temporada del 2019. Llavors els pantans estaven plens... Però això no sempre és exacte, sovint la relació entre pluviometria i el sòl va de pocs metres: potser aquell terreny just no ha tingut el temps general.

Et pots quedar amb una denominació d'origen?

— No, perquè en el vi vaig a buscar sorpreses. Sí que és veritat que hi ha dies que no busco sofisticació i un vi senzill i sense sorpreses ja va bé. Però entenc el vi com una experimentació, hi haurà dies que sortirà bé i n'hi haurà que no tant. És més, m'agraden les dotze denominacions, encara que sí que és cert és que soc poc d'escumosos.

Llavors amb què et fixes a l'hora d'escollir un vi?

— El preu és fonamental. Si és un àpat de cada dia en què, puntualment, m'escapo amb la meva dona per exemple el divendres a dinar, busquem un menú; un cas diferent és si estem en cap de setmana i fem un àpat més especial. Penso que em trobo còmode en una forquilla entre els 10 i els 30 euros. Després també tinc unes varietats que sé que m'agraden més. Les garnatxes m'agraden molt, tant la negra com la blanca, com també el syrah o el cabernet sauvignon.

Si et dic que pots estar amb la gent que prefereixis, al lloc que et vingui més de gust i amb la copa que més t'agradi, què em respons?

— M'imagino amb els meus amics i amigues i amb la dona. Com que seria amb ella, probablement escolliria un vi blanc, perquè és el que més li agrada i vull que estigui molt a gust en un àpat amb mi. El lloc, la veritat és que dependria de l'època de l'any, des de la platja fins a un camp de cereals o a muntanya. Però sí que sé que em comencen a cansar els llocs impostats, voldria ser en un lloc on em sentís còmode i el sentís de veritat.