Arturo Gaya: "El vi és la beguda que parla de la cultura i de l'estrat social"

Quin és el teu vincle amb el vi?

— Per a mi el vi és tranquil·litat, el vinculo al sopar, quan ja he acabat la jornada i tinc temps per degustar el que menjo. Tant si estic a casa sol com amb la meva parella, el sopar és la meva gran menjada, un àpat social, igual que els romans! Ells a una beguda semblant al vi li deien espirituós, perquè fa connectar amb un mateix. No sé tenim ben bé la mateixa concepció, però jo també l'entenc com una connexió amb mi mateix, però per la tranquil·litat.

Quan sopes fora, ¿ets dels que s'atreveixen a escollir el vi per tota la taula?

— M'atreveixo si no hi ha ningú més expert [riu]. Tinc els meus gustos, però crec que soc molt respectuós amb el vi i la cultura del vi; quan sé que estic sopant amb algú que en sap més que jo, que és bastant habitual, soc dels que diu: "Tria tu".

Quins són aquests gustos?

— M'agraden els vins joves. Hi ha gent que em diu: "Això és perquè mires el preu!" No, no és pel preu, tot i que marca. Pel que fa a denominació d'origen estic entre Terra Alta i Montsant, perquè per a mi són les denominacions més properes a casa. Això no vol dir que no m'agradin d'altres zones. De fet, m'agrada comprar vins de les zones on vaig perquè penso que també forma part de la cultura popular de cada zona i m'agrada molt descobrir vins nous.

Per arribar a definir aquest paladar hi devia haver una primera vegada.

— El meu primer record vinculat al vi a Tortosa, quan vivia al carrer Bonaire, al centre històric, i acompanyava mons pares a una bodegueta que estava molt a prop de la plaça dels Farols, que fins fa poc encara existia. Per a mi aquelles excursions significaven el preludi d'una celebració o menjada important. Però el record del celler que més m'ha marcat la meua vida va ser la botiga que hi havia al carrer Rosselló de Barcelona, una bodegueta que veia prou semblant a la del meu barri de Tortosa. Eren els anys 60 i llavors no existien les denominacions d'origen i les referències geogràfiques de cada vi es feien a l'ample. La meua gran sorpresa va ser trobar que en una bota del celler hi posava "vi de Batea". A mi em va semblar increïble que el vi de la nostra terra arribés al mig de Barcelona.

D'aquí ve la famosa cançó Lo vi de Batea?

— Exacte. Vaig adonar-me que totes les zones de Catalunya tenien les seves cançons de beure i de la nostra terra no se n'havia conservat cap. D'este record va sortir la idea de la cançó que encara ara seguim cantant amb el grup de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Lo vi de Batea no és només una cançó, sinó que quan la canteu també feu participar el públic passant un porró carregat de vi.

— Abans es cantava al camp. Quan va arribar la mecanització de l'agricultura es va deixar de cantar al camp per cantar a les tavernes, i jo sempre dic que quan es va inventar la televisió es va deixar de cantar als bars. L'objectiu de la música de la reproposta, que és a la que ens hem dedicat majoritàriament, és la reinterpretació de cançons tradicionals. En este cas, no només hi havia la intenció de recuperar la cançó, sinó de recrear estes situacions.

Com s'explica que el vi estigui tan present a les cançons i a les històries populars?

— Perquè és una beguda que parla de la cultura i de l'estrat social. Són molts els cantautors que hi fan referència, per exemple Estellés amb el vers "No podia faltar el vi a la taula", o un altre poema seu que diu: "Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts". Hi ha qui parla dels vins francesos i hi ha qui parla del vi amb sifóperquè beu vins poc tractats i molt aspres al paladar.

Ets de vi francès o de vi amb sifó?

— A mi m'encanta el vi amb sifó, però s'ha de saber amb quin vi el poses, esclar. Evidentment que no en posaria en un criança, no per malmetre'l sinó per respecte al vi. Però en un vi determinat, penso que el vi en sifó no és un mal menor, sinó una beguda més, i que és una cosa molt nostra.

Què és el més important quan s'enceta una ampolla de vi?

— El fet de beure vi està ple de rituals i els rituals són importantíssims. Des de fa 15 anys que cada setmana ens trobem entre 50 i 60 persones en un bar de l'Ampolla per cantar i un dels moments més significatius és quan ens esperem que tothom tingui el seu got de vi, ens aixequem tots alhora, es fa silenci i algú canta aquell fragment de l'havanera: "Posa'm un got / o dos o tres, / per a nosaltres, / per als demés".Llavors només queda el ritual més significatiu de tots, que és brindar.