L’invent saludable de la indústria alimentària que cal menjar

Els llegums es poden menjar com si fossin un plat de pasta italiana. A falta de botigues tradicionals que venguin els llegums cuits o a falta d’hores de què puguem disposar de temps per posar-los en remull i després bullir-los a casa, la indústria alimentària ha fet un pas endavant i ha inventat la pasta de llegums. En aquest cas, la indústria s'ajusta a les exigències que hem de fer-los com a societat perquè faci productes bons i de qualitat.

Per elaborar la pasta de llegums, la indústria tritura els llegums, els converteix en farina i després els dona la forma que associem a la pasta italiana, com ara tirabuixons. Així doncs, en les lleixes dels supermercats, entre els paquets de pasta de blat, fresca o seca, hi trobareu els de llegums: de llenties vermelles, de cigrons, de pèsols. Comproveu-ne l’etiqueta: estan fets a partir de llegums 100%.

És una manera de menjar llegums, una de les possibilitats d'introduir-ne les porcions necessàries en la ingesta setmanal. Esclar que no serà exactament com menjar-los cuits, perquè, en el cas de les llenties vermelles, no en mengeu la pellofa exterior, perquè l’extreuen per fer-ne farina. Si no hi és, aleshores ens perdem la fibra que aporten els llegums. Ara bé, la pasta de llegum és molt més digerible que els mateixos llegums, gràcies al processat per obtenir-la, per això és tan recomanable per a aquells que tinguin disfunció intestinal.

Així doncs, els nutricionistes, com Anna Costa i Anna Grífols, consideren "saludable" la pasta de llegums, i enllaçar aquest adjectiu –saludable– amb un invent de la indústria alimentària és un fet històric. I més perquè si seguim la premissa que cal prioritzar els aliments tal com els ofereix la natura, la pasta de llegums la descartaríem, perquè ni a la terra ni en cap arbre no apareixen uns tirabuixons de farina de pèsols.

Salses vegetals, preferibles

Quan ens posem a cuinar la pasta de llegums, podem preparar-los com si féssim pasta italiana. Trieu les salses que més us agradin: pesto, pesto rosso, bolonyesa, Alfredo, carbonara; només heu de tenir en compte unes recomanacions: amb la pasta de llegums ingeriu proteïnes. Si a la salsa hi afegiu més proteïnes, en dobleu la quantitat per àpat. Dit amb altres paraules, si ens fem pasta de llenties, i hi posem salsa bolonyesa, mengem proteïnes amb proteïnes. Per contra, si hi posem una salsa pesto, hi va de meravella, perquè mengem proteïnes amb una salsa verda de fulles d'alfàbrega, pinyons i formatge parmesà (que sí, també té proteïna però no tant com una bolonyesa). Un altre exemple: amb una pasta de cigrons, opteu per una salsa puttanesca, que hi lligarà més nutricionalment que una ragú. I esclar que la puttanesca porta anxoves, però ens passa el mateix que amb el formatge de la salsa pesto, que tampoc no n'és l'ingredient principal.

Per acabar, si quan compreu els paquets de pasta de llegums, trobeu que al paquet hi diu: "pasta amb proteïna de pèsol", alerta. No esteu comprant pasta feta al cent per cent amb farina de pèsol. En aquest cas, el que ha fet la indústria és fer servir la proteïna del pèsol; no ha agafat els pèsols i els ha triturat per convertir-los en farina.

Per tant, una pasta amb proteïna de pèsols no és equiparable a menjar una ració de llegums, perquè els ingredients són farina de blat i proteïna afegida. I sobretot: no estaríeu fent una ració equiparable als llegums, que era l'invent històric i saludable de la indústria alimentària.