Hi ha més al·lèrgies i intoleràncies alimentàries que mai?

BarcelonaA les cartes dels restaurants s'inclouen al costat de cada plat –o han de tenir aquesta informació a disposició– quins aliments hi ha susceptibles de provocar una reacció al·lèrgica. Podria ser el cas de la llet, el peix o els ous. També ho veiem als supermercats, on l'espiga barrada, el símbol que indica que un producte està lliure de gluten, cada vegada està més present. Aquest canvi de paradigma s'entén molt bé si mirem les dades de les últimes dècades, que indiquen que el sistema immunitari de la població, especialment de la més jove, està canviant. Si l'any 2011 les consultes per al·lèrgies a l'estat espanyol no arribaven als dos milions anuals, el 2023 la xifra ha escalat fins als 16 milions. Dins d'aquest univers de patologies, les alimentàries són les que experimenten un creixement més accelerat. Els experts també han identificat un increment de les intoleràncies alimentàries, si bé adverteixen que cal diferenciar els dos fenòmens i apunten que, en alguns casos, no hi ha prou evidències per determinar si algú és intolerant o no i ho atribueixen a una moda creixent.

Maria Teresa Dordal, al·lergòloga de l'Hospital de Bellvitge i membre del Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària de Catalunya, explica que l'al·lèrgia té un component immunològic, és a dir, el cos respon de forma anòmala a les proteïnes dels aliments. Aquestes poden desencadenar reaccions immediates un cop ingerit l'aliment, com per exemple urticària, dificultats per respirar o bé reaccions més tardanes, d'entre tres i quatre hores després de la ingesta. De totes les conseqüències, la més greu és l'anafilaxi, una reacció sistèmica amb risc de mort per a la persona que la pateix. En canvi, les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses que es produeixen quan hi ha alguna alteració que impedeix digerir correctament un aliment o algun dels seus components.

"Pel que fa al mecanisme són molt diferents", insisteix la pediatra al·lergòloga Mònica Piquer, coordinadora de la unitat d’al·lèrgia alimentària complexa de l’Hospital Sant Joan de Déu. La intolerància es produeix quan l'organisme no és capaç de processar o digerir de manera adequada un component de l'aliment i en aquest cas no hi ha cap participació del sistema immune sinó que és per un mecanisme enzimàtic, metabòlic o digestiu. Els símptomes més habituals, de fet, són els digestius com ara mal de panxa, diarrea, vòmits, nàusees o gasos, que poden ser molt molestos, però no representen un risc per a la vida del pacient. A més, són "dosi depenent", és a dir, com més gran és la ingesta de l'aliment en qüestió, més símptomes digestius presenta la persona, diu Piquer.

Aliments més freqüents

A Catalunya, els aliments que més al·lèrgia fan, en el cas dels menors d'edat, són la llet, els ous i el peix, mentre que en els adults són el préssec (o altres fruites semblants al préssec), els fruits secs i el marisc. La intolerància més freqüent, en canvi, és la lactosa, que és el sucre de la llet i es produeix quan falta l'enzim que s'encarrega de degradar-la. Hi ha altres aliments que provoquen intoleràncies menys freqüents com el sorbitol, la fructosa o la histamina, detalla Dordal. Actualment, la normativa d'informació al consumidor obliga a declarar els 14 al·lèrgens que són responsables de la major part d'al·lèrgies alimentàries de la població europea. Amb això el que es pretén és evitar que la ingesta inadvertida de petites quantitats o traces pugui provocar reaccions al·lèrgiques potencialment greus.

Les intoleràncies alimentàries poden ser transitòries o més persistents, però l'al·lèrgia és per sempre. Només en el cas que comenci de petit, com la llet o l'ou, per exemple, es pot arribar a adquirir tolerància amb el pas dels anys. Durant anys, els experts creien que per evitar al·lèrgies calia endarrerir la introducció d'aliments conflictius, però Piquer assegura que la clau és l'exposició precoç. Per exemple, entre els 4 i els 6 mesos de vida s'obre una "finestra d'oportunitat" per introduir l'ou dur en petites quantitats o la fruita seca de forma continuada i així s'aconsegueix ensenyar al cos que aquests elements no són enemics. Això sí, l'experta remarca que un cop s'introdueix un aliment, no s'ha de deixar de donar; la "continuïtat és la clau".

Per a aquells que ja han desenvolupat l'al·lèrgia, a l'Hospital Sant Joan de Déu treballen amb immunoteràpia oral: "Donem petites dosis perquè generin resistències, buscant una dosi de seguretat", explica la pediatra. El tractament consisteix en l'administració de dosis mínimes controlades per elevar el llindar de seguretat del pacient i evitar reaccions greus que posin en risc la vida del pacient davant d'una ingesta accidental. Mentre factors com el canvi climàtic i els contaminants continuen impulsant la tendència a l'alça de les al·lèrgies, la resposta mèdica se centra ara en la prevenció activa i l'educació sanitària per millorar la qualitat de vida d'aquests pacients.

Tendències i confusió

Dordal aclareix que no hi ha cap manera de demostrar la gran majoria d'intoleràncies alimentàries, per la qual cosa diu que el diagnòstic és complicat. Per això, argumenta que no n'hi ha prou amb eliminar un aliment de la dieta i comprovar que els símptomes digestius desapareixen per afirmar que s'és intolerant a un aliment. Que la millora es pot atribuir a altres canvis, per la qual cosa l'experta defensa que s'ha de tornar a introduir l'aliment a la dieta i veure si els símptomes tornen a aparèixer i que s'ha de fer de la mà de professionals. Un exemple, diu, és el gluten, ja que actualment moltes persones arriben a consulta afirmant que són intolerants al gluten i no ho han comprovat.

Aquí la portaveu de l'Associació Celíacs de Catalunya, Irene Puig, remarca que hi ha molta confusió entre els conceptes celiaquia, al·lèrgia al blat i sensibilitat al gluten. Per un costat, la celiaquia és una malaltia, un trastorn multisistèmic de base autoimmune que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. D'altra banda, la sensibilitat al gluten no celíaca, també coneguda popularment com a intolerància al gluten (tot i que Puig sosté que s'anomena així de forma errònia) va ser descrita per primera vegada a finals de la dècada de 1970, però ha començat a ser reconeguda i s’està estudiant de manera intensiva des del 2011. Ara bé, encara no se sap si el gluten és el causant d’aquesta malaltia. En últim lloc, hi ha l’al·lèrgia al blat i altres cereals, que és una resposta del sistema immunitari.

Una altra intolerància que diu que està de "moda" és el sobrecreixement bacterià a l'intestí prim o SIBO, com se'l coneix per les seves sigles en anglès, que consisteix en la presència anormal de bacteris a l'intestí prim, explica l'experta. Quan s'ingereixen hidrats de carboni o sucres, els bacteris fan una reacció de fermentació en el mateix intestí prim, que genera una quantitat excessiva de gasos que provoquen problemes digestius com inflamació, gasos o diarrea. No obstant això, l'experta avisa que altres malalties i altres desequilibris en la microbiota intestinal també poden provocar una simptomatologia semblant. Per això, Dordal insisteix que cal consultar sempre amb un expert i que no "han de caure en obsessions" amb el menjar.

Amb tot, les expertes també reconeixen que ha augmentat molt la capacitat diagnòstica i la consciència social al voltant de les intoleràncies alimentàries i les persones miren molt més el que mengen. Abans, moltes d'aquestes molèsties digestives quedaven sense etiqueta. Les al·lèrgies, d'altra banda, estan en augment exponencial i suposen un repte per a la salut pública. Per això, defensen que cal millorar l'educació al voltant d'aquests dos fenòmens des de la infància per diferenciar aquelles necessitats vitals d'una moda.