El bolet reishi, el gran aliat contra el càncer (i altres malalties)

La frase de la cuinera Carme Ruscalleda (“Som un poble tocat pels bolets, i avui us parlarem del reishi, que ho cura tot, excepte els peus plans”) va aixecar somriures en la trobada gastronòmica que l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició va fer el dimecres 25 d’octubre al restaurant 7 Portes, però no era cap broma. El director del Laboratori d'Oncologia Molecular i Translacional de la Universitat de Barcelona (UB), Pere Gascon, va subratllar la sentència i la va argumentar amb detall. El reishi (Ganoderma lucidum) compta amb estudis científics que n’asseguren les propietats per a l’organisme, malgrat que, tal com va afirmar “aquestes investigacions es converteixen en literatura paral·lela a la universitària i a l’hospitalària, però jo intento fer de pont entre els dos camins”. Ho va dir davant d’una audiència formada per acadèmics, entre els quals hi havia Sílvia Hofmann, directora del grup Hofmann; Valentí Roqueta, president de Roqueta Origen, el cuiner Carles Gaig, l’enòleg Raül Bobet o Joan Font i Torrent, vicepresident de l’Acadèmia, entre molts d’altres.

El reishi és el bolet oriental amb més d’un sobrenom. Per començar, es coneix com el bolet fantasma, perquè és difícil de localitzar malgrat el seu color vermell brillant. Per continuar, és el fong de la immortalitat o el dels deu mil anys, per les seves propietats, i, per acabar, és el bolet immenjable, perquè té un gust amarg i és dur, per això és tan difícil cuinar-lo. Per això, “les seves virtuts cal aprofitar-les en suplements”, va afirmar la doctora en nutrició Montse Folch, que lidera la Secció de Productes i Nutrició juntament amb la cuinera Carme Ruscalleda. “I com a suplement, cal ingerir-lo en dejú i associat amb vitamina C, com ara un got de suc de taronja”, va detallar el metge Pere Gascon, que també és director del Laboratori d’Oncologia Molecular de la Facultat de Biologia de la UB.

Una pila de propietats

Ara bé, per què cal prendre’l? Per què el metge Pere Gascon, director del Departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona durant quinze anys, el recomana? Perquè reforça el sistema immunitari, perquè és prebiòtic (i, per tant, reforça la microbiota o flora intestinal), perquè prevé el càncer, i alhora té la capacitat de millorar els tractaments per curar el càncer, com ara la quimioteràpia i la radioteràpia.

Justament, sobre el càncer, Gascon s’hi va centrar, i en va mostrar dades rellevants, que s’havien mostrat en el Congrés Europeu del Càncer, en què havia participat recentment: “En el 2040 hi haurà 28,4 milions de casos nous al món, i el nostre esforç és augmentar-ne la qualitat de vida i també el tractament per sobreviure’n”. I afegeix: “El Japó havia tingut tradicionalment una taxa baixa de càncer de mama (també de còlon i de pròstata), però a principis del segle XX, la segona generació de japoneses nascudes a Califòrnia, amb pares japonesos, ja tenien la mateixa taxa de càncer de mama que les nord-americanes. Què havia passat? Doncs que els factors mediambientals i epigenètics havien inactivat els gens”.

Malgrat aquestes dades, el metge Pere Gascon repetia una vegada i una altra que el càncer és una malaltia molt complexa, que “les cèl·lules cancerígenes són filles nostres”, i per això és tan important la prevenció, perquè no neixin. “Ho torno a dir, si al 1980 no hi havia càncer al Japó, per què al 2017, el país té les mateixes xifres que als EUA? Primerament, pels canvis d’hàbits en l’alimentació. I, en segon lloc, per l’estrès, per la introducció del treball en cadena i perquè la indústria empresarial va canviar. Així doncs, tot apunta a l’estrès i la mala nutrició”.

Per tot plegat, la prevenció és el millor hàbit que es pot practicar i que es pot aprendre des de petit. “Menjar pomes, bròquil i també els bolets xiitaques, els maitaques i d’altres des de petit és una pràctica preventiva”, que ha d’anar acompanyada per altres hàbits, és clar, però que els aliments també hi tenen un paper. “I dit això, he de dir que l’esperança de vida del càncer està augmentant i molt”. Si, per una banda, la malaltia creix, el seu guariment, també. 

A part del càncer, prendre reishi (en el format recomanat, en dejú, i juntament amb vitamina C), també és un antiviral. “Jo en prenc a la tardor i a l’hivern, perquè la grip, si l’adquireixo, serà més suau”. També ajuda a facilitar millor el son, i com a antioxidant que és, també és un antiaging, que vol dir que ajuda a combatre els radicals lliures, que són els que provoquen l’envelliment cel·lular. 

Invertir en prevenció

Per concloure, el metge oncòleg Pere Gascon va assenyalar que el sistema sanitari hauria d’invertir més en prevenció. “Un examen anual de femtes en la població de 50 anys podria fer baixar fins a un 60% el càncer de còlon, que és el segon tipus de càncer que més incidència mortal té en la població occidental”. I també caldria avançar l’edat de les mamografies. “Als Estats Units se’n comencen a fer als 40 anys, i jo diria que n’hauríem de fer també als 40, i no als 50, que és l’edat en què el nostre sistema sanitari les comença a fer”. És clar que és tema cabdal, que afecta l’erari públic, “però no fer-ho també s’acaba convertint en un problema econòmic per a l’Estat pel cost que suposa el tractament”. Així que tant d’una manera com d’una altra “és un problema econòmic”, però fent prevenció, tant en hàbits alimentaris i hàbits saludables, com també mèdics, “podria fer-nos estalviar molts patiments, de tots tipus”, deia Gascon, que va recordar que la seva àvia va morir als 72 anys per càncer de mama, i que ell recorda (tenia 7 anys), que la família va dir que una dona de la seva edat amb dues filles i quatre nets ja havia viscut suficient. “Digueu-li ara a una persona de 72 anys que ja ha viscut prou. Oi que no pot ser? Doncs la nostra missió és la prevenció”, va concloure el metge Pere Gascon.

Per què no es pot patentar el reishi?

Les substàncies de la natura no es patenten, però sí el mètode de fabricació, que rep el nom de síntesi química. Per això hi ha productes patentats derivats dels fongs com el taxol, la penicil·lina o la ciclosporina. Ara bé, la pols dels fongs no es pot patentar, i si se'n fes la síntesi química, la patent de producció no tindria cap valor perquè es podria obtenir el producte per altres mitjans.