Queviures Serra: El xamfrà que Starbucks no va poder quedar-se

BarcelonaHi ha dues dates que asseguren l’any d’origen de Queviures Serra de Barcelona (carrer de Girona, 13). La que diu l’Ajuntament de Barcelona, el 1890, i la que sosté la família que el va inaugurar, el 1850. M’ho expliquen un matí les cambreres que han començat a canviar-ne l’aparador. Són les dotze del migdia, i quan ja s’acosta l’hora del vermut i la del dinar, els entrepans de pernil (5,50 euros), de fuet i també els xuixos i els croissants desapareixen. Agafen protagonisme les bosses de patates xips, les olives, les anxoves i les ampolles de vermut. Potser és l’aparador de tots els que es fan i es desfan que més vegades es transforma al cap d'un dia: fins a tres vegades. I un apunt: la brioixeria és artesana; del forn El Nostre Pa (passatge Lluís Companys, 15).

El 2023, una nova data, la família propietària, amb tres generacions lligades al colmado, va decidir traspassar el negoci. De paraula va acordar fer-lo amb Albert Cabanas, que compta amb l’Alexis Chica com a encarregat, però hi va haver altres negocis que van desitjar el gran xamfrà del carrer Girona amb Ausiàs March. "Sé que Starbucks va proposar una oferta molt llaminera als propietaris, de molts diners, però no se’n van sortir, perquè la propietat actual s'hi havia compromès de paraula", explica l’Alexis, que afegeix que el compromís oral era que no desaparegués el colmado, que aquell establiment de finals, de mitjans o finals del segle XIX, es mantingués tal com l'havien conservat. I així va ser com tot va continuar igual a Queviures Serra.

Vins de les DO catalanes

Bé, exactament igual no, perquè fins al 2023 Queviures Serra era només una botiga on la gent entrava i preguntava si també s’hi podia menjar. I ara Queviures Serra és un restaurant, que serveix esmorzars, vermuts, dinars i sopars, on la gent entra i pregunta si també pot comprar menjar. I la resposta és que ara s’hi pot fer tot, menjar i comprar. Just a l’entrada del colmado hi trobareu vins, molt ben etiquetats, de les dotze denominacions d’origen catalanes especialment. "La proporció entre vins catalans i vins d’altres DO del món és 40% de catalans, 30% d’Espanya i 30% d’internacionals", diu Chica, que assenyala que els preus són de botiga, i no de restaurant. I l’apreciació és important.

Si continueu endavant, hi veureu el taulell amb embotits i formatges, i a una banda i una altra, taules on podreu asseure-us. Al primer pis, més taules, on us serviran des de les 7 del matí fins a les 23 h de la nit tots els ingredients que tenen a la venda al colmado (atenció a les taules de formatges i d’embotits), i també amanides amb tomàquet cor de bou amb ventresca; mandonguilles; pollastre; tripes o popets amb pèsols. Els plats els elaboren en una cuina central, fora de l'establiment, i els porten fets cada dia a la botiga.

Aquells que us agradi conèixer vins, pregunteu als cambrers el calendari dels pròxims tastos, perquè sempre en tenen uns quants preparats per als vespres, sovint gratuïts. I entre les curiositats finals, n’hi ha una que va molt lligada amb la història de Queviures Serra: la fusta del colmado, d’estil preciosista, i que potser a alguns us recordarà la de la Pastisseria Foix de Sarrià, està catalogada. El rellotge, que hi ocupa un espai central, no marca les hores, però ni falta que li fa, perquè la seva presència atorga personalitat al colmado. Tanta, que fins i tot és la imatge que fa servir per a les targetes de presentació.

El futur, amb els àpats, l’encaren amb optimisme malgrat que "el mal d'establiments com el nostre, on venem productes de qualitat, són els supermercats, que són a tot arreu", diu l’encarregat, que afegeix que l’equilibri entre els àpats que serveixen i els aliments que s’hi poden adquirir és el que els fa ser més competitius. I tot perquè tot continuï igual.

Queviures Serra obre cada dia en tots els àpats, excepte els diumenges, que tanca a les 16 h.