Què li faries per sopar a Albert Einstein?

Som en l'any 145 de l'era einsteiniana. Aquí on hem estat convocats, els anys es compten així. Una figura de xocolata immensa en forma l'Albert Einstein presideix l'imponent claustre de l'Institut d'Estudis Catalans. A banda i banda del geni fet cacau, hi trobem Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, i Antoni Roca Rosell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, comissari de l'exposició 100 (anys) d’Einstein a Catalunya i autor del llibre Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923) (UPC, 2023). Van armats amb una massa i un martell i es disposen a trencar la figura que ha fet el xocolater Enric Rovira perquè ens la puguem menjar entre tots. Els sap greu i al final l'esmicolen tota menys el cap, que un company del càtering treu amb cura. Esberlar el cap a Albert Einstein no entra en els plans de ningú en una vetllada en el que es vol és commemorar la visita del geni en terres catalanes i, en especial, l'original sopar que li va retre Rafael Campalans a casa seva, al carrer Rosselló.

L'any 1923 el Nobel de física (feia dos anys que ho era) va visitar la capital de Catalunya. Hi va fer quatre conferències. En una crònica d'un diari de l'època es diu que en una d'elles, dels 100 assistents, 4 o 5 persones van entendre perfectament el que havia exposat. El van portar a visitar Terrassa, Sant Cugat, Poblet i l'Espluga de Francolí. I tenim constància d'almenys dos àpats: un al Ritz, organitzat pel president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, i l'endemà un altre a casa de Rafael Campalans. "¿Com és possible que un home tan important com Einstein aterrés a Catalunya convidat per un organisme de la Mancomunitat i l'IEC? Perquè ja hi havia un ambient que aspirava a tirar endavant. Que és una característica que tenim aquí. Ens agrada mirar més lluny, tenir una mirada més llarga", diu Teresa Cabré. Els dos principals artífexs de la visita i homes de mirada llarga van ser Rafael Campalans, professor de l’Escola Industrial i secretari d’Instrucció Pública del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, i Esteve Terradas, enginyer i catedràtic de la Facultat de Ciències de Barcelona. En aquest sopar "relativista" d'avui, l'IEC hi ha convidat també familiars de tots dos, que no es coneixen i avui estan emocionats.

Però, vaja, comencem pel començament. Esteve Terradas va conèixer Einstein en un congrés de científics alemanys a Karlsruhe i des de llavors van establir una amistat i una relació epistolar. Des del 1916 es feien a Barcelona uns cursos que duien per nom Cursos monogràfics d'alts estudis i d'intercanvi, el responsable dels quals era el mateix Esteve Terradas i en què convidava personalitats internacionals. "En aquest context es van trobar una persona científicament molt profunda com era Terradas i un enginyer científic molt interessat per la innovació amb un càrrec a la Mancomunitat que va ser Rafael Campalans, i van decidir de convidar-lo", diu Cabré. I li van oferir en un primer moment 3.000 pessetes. Finalment en van acabar sent 3.500. Perquè després diguin que no som generosos. "Llavors van fer una altra cosa bastant comuna aquí, que va ser exercir l'hospitalitat amb els de fora. El van convidar a sopar a can Campalans, un sopar que va cuinar la mare de Rafael Campalans. Avui, recuperant aquell ambient distès que se li va oferir a Einstein l'any 23, volem celebrar l'efemèride amb una rèplica actualitzada d'aquell sopar", diu la presidenta de l'IEC.

La tercera cosa que també forma part de l'ADN català és el sentit de l'humor. Així que, a banda de pensar un bon menú, van fer una minuta en què van batejar els noms dels plats perquè divertissin Einstein. Antoni Roca Rosell ho explicava així: "Einstein no menjava res perquè tenia problemes d'estómac. Però, en canvi, estic segur que el que li va encantar va ser la idea que van tenir el Campalans i els seus col·legues de presentar aquest menú d'una manera tan imaginativa. Era un menú de cuina catalana, però els noms dels plats estaven relacionats amb la física d'Einstein o amb científics que hi havien contribuït o que hi tenien alguna relació. Això segur que li va agradar. Estava en llatí i la premsa en va dir llatírelativista". Un parell d'exemples. Cannulae Fizeauniensis (canelons a la Fizeau). Fizeau era un físic francès que va mesurar la velocitat de la llum. O bé l'Homo platonicus secundum Diogenem cum jure Michelsoniense (home platònic segons Diògenes [pollastre] amb salsa a la Michelson), que és un pollastre a la catalana que fa referència al físic nord-americà que va intentar mesurar la velocitat absoluta de la Terra i no se'n va sortir. La teoria d'Einstein parteix d'aquest resultat negatiu. Per pescar la broma cal tenir una bona formació en cultura clàssica i saber que Plató va dir que l'home era un bípede sense plomes, i Diògenes per fer-ne mofa li va enviar un pollastre desplomat. El vi del Castell del Remei és qualificat de gravitatori, el Tío Pepe d'inercial i el cava Codorníu de relativista.

Com que Einstein era un melòman, la vetllada també va tenir una bona dosi de música en directe. Hi va actuar el guitarrista Regino Sainz de la Maza (que el 1940 seria el primer guitarrista a estrenar el Concierto de Aranjuez); un trio format per violí, violoncel i piano, i la soprano Andreua Fornells. Aprofitant la passió que tenia per la música i l'interès pel folklore, a banda de mostrar-li danses populars, també va marxar de Catalunya amb un llibre de partitures de cançons populars catalanes harmonitzades per Enric Morera. Hi havia Muntanyes del Canigó, Els segadors i El rossinyol. Roca Rossell ha pogut constatar que Einstein un cop a casa les tocava.

El record de les famílies

Per als descendents de Terradas i Campalans és una vetllada molt emotiva perquè forma part de la història familiar. Els quatre nets de Terradas que han vingut –l'Esteve, l'Helena, el Robert i la Glòria– m'expliquen que quan Einstein va arribar a l'Estació de França el seu avi no l'havia anat a buscar. Un problema amb l'equipatge va fer que arribés en un moment diferent del previst. Així que Einstein se'n va anar a casa de Terradas, un entresol al carrer Còrsega 331. Tampoc el va trobar i hi va deixar una nota en francès, encara que entre ells parlaven alemany. La família conserva la nota. L'Helena explica un altre moment de l'estada: "Va venir a tocar el violí, l'àvia l'acompanyava al piano i la tieta cantava". L'Esteve afegeix: "El nostre pare deia que havia conegut un senyor amb els cabells desordenats". Afirmen que era molt simpàtic i amable, però que, "segons l'àvia, tocava bastant malament el violí". Antoni Roca Rosell ho matisa dient que no era un violinista professional, però que en el nivell que tenen els violinistes considerats amateurs era dels bons. Helena Terradas diu que hi havia una gran connexió entre el seu avi i el premi Nobel i que parlaven tota l'estona de ciència. "No eren d'aquest món. Tenien una manera de veure i entendre les coses diferent. Són persones que viuen en una altra esfera i baixen de tant en tant".

Per la banda dels Campalans, la seva neta, Elisenda Josa Campalans, explica que Rafael Campalans va morir quan la seva mare tenia 9 anys, però que havia viscut sempre lloant el seu pare i que tenen unes copes de vidre que ella assegurava que eren les que es van fer servir en aquell sopar. També tenen un original del menú amb els noms dels plats en llatí d'aquell mític sopar. La besneta de Campalans, Sofia Massana Josa, i el seu germà Ventura afirmen que l'àvia estaria molt contenta de veure aquest acte i que a casa sempre han viscut la visita d'Einstein com "una faula màgica".

Tornem al present

Pere Castells, president del Science & Cooking World Congress, va quedar meravellat amb aquest menú de cuina catalana feta amb ironia i li va demanar a Germán Espinosa, de la Fonda Espanya, que en fes una adaptació. Això és el que es menja al sopar de l'IEC, cuinat per David Reig, de La Sitja, el restaurant de l'escola d'hoteleria de Sitges de l'Institut Joan Ramon Benaprès. Com que el sopar és a peu dret, tot està pensat perquè no calgui ganivet. Els plats volen: musclos i llagostins amb maionesa, faves a la catalana, pollastre a la catalana, canelons, gelat de vainilla, enquesadas i, esclar, la xocolata de la figura. El faisà del menú original ens el saltem.

"Einstein devia quedar content", diu Teresa Cabré. La setantena d'assistents al sopar de l'IEC també marxen contents. Com va escriure Albert Einstein al seu diari: "Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable". I ho reblava amb un "Ha estat agradable".