La cuina s'integra en el menjador: símbol de modernitat o de cuinar menys?

BarcelonaLa cuina està deixant de tenir un espai propi. Almenys en els habitatges de nova construcció, com revela l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE). En vuit de cada deu habitatges nous que s'han posat a la venda el 2024, bé siguin acabats o sobre plànol, la cuina està integrada en el menjador. Aquesta tendència s'ha consolidat a passos de gegant en molt poc temps. No fa ni una dècada que era just el contrari i el 2020 encara eren majoria les cases noves amb cuina independent. Hi ha qui hi veu una evolució beneficiosa que rescata la cuina del seu tradicional aïllament i, en especial, les dones que s'han vist abocades a ser les cuineres de la casa sense que ningú els hagi preguntat si volien ser-ho, però el fet també és que la cuina integrada s'ha popularitzat just ara que cada cop es cuina menys a casa.

La integració de la cuina en el menjador va més enllà del concepte de cuina americana que ja s'havia obert camí en les últimes dècades, però encara amb una tímida penetració a l'estat espanyol. Ara la cuina menjador és una estança central més diàfana i que treu partit de l'existència de campanes extractores més eficaces i menys sorolloses, com ho són la resta d'electrodomèstics. Poc a veure amb temps passats, com a mínim a Occident. "Encara que ens pugui semblar estrany, la cuina, durant la major part de la nostra història, no ha tingut un paper especialment rellevant", ressalta la professora d'història de la gastronomia Isabel Lugo.

Recorda que ha acostumat a tenir un rol "molt funcional" durant bona part de la nostra història. Ho exemplifica amb la Roma clàssica, quan es podia cuinar a la porta de casa perquè dins podia ser perillós i insalubre. En els àmbits rurals o quan les ciutats van evolucionar, la cuina va guanyar protagonisme quan hi havia lloc –pensem en les grans masies–, però fins i tot en les cases burgeses de Barcelona dels segles XVIII i XIX no se li va dedicar un espai rellevant. "El lloc de reunió important era el menjador i la cuina n'estava lluny: era un lloc fosc, on hi havia fum i olor de menjar, que podia resultar desagradable, i on treballaven persones del servei poc considerades i, més endavant, la mestressa de casa, a la qual no es dona importància socialment; cuinar és la seva obligació i punt", relata Lugo.

Tan sols amb l'avenç del segle XIX i l'arribada del XX, amb la planificació de les ciutats, l'aparició de l'electricitat i el gas a la cuina, així com de les teories higienistes, va ser quan "la cuina va començar a rebre un cert interès per part dels planificadors i arquitectes", prossegueix. Ja en el període d'entreguerres, i sobretot després de la II Guerra Mundial, "la cuina va adquirir una altra imatge social". Segons Lugo, d'un espai funcional "va passar a convertir-se en un espai separat, ben considerat a la casa, i pràcticament en un laboratori ple d'electrodomèstics lluents que funcionen amb un botonet i estalvien feina a la dona, que continua a la cuina": es va incorporar al món de treball i la seva feina a la llar havia de ser còmoda i menys feixuga.

Ara, amb el progrés econòmic, la reducció de l'espai disponible per construir –amb l'afegit de l'elevat preu del metre quadrat– i els nous costums –famílies de menys membres i en les quals no sempre tothom menja alhora–, la cuina ha passat a ubicar-se en un espai central i lluminós, on alhora es cuina, es viu i es rep els amics. D'alguna manera, s'ha tornat a la idea de l'espai de reunió al voltant de la llar de foc, constata Lugo, "on es feia vida, s'escalfava la casa, s'esgranaven les mongetes i el nen estudiava a la taula", cosa que no era gaire ben considerat entre les classes altes. Tanmateix, en l'obra nova cada cop s'opta més per la cuina integrada: això significa recuperar les trobades a la vora del foc en clau moderna?

Ara és un espai de 'living'

Segons el director general de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya, Marc Torrent, "cada vegada es prefereixen espais més diàfans" i, encara que es fa molta venda d'obra nova sobre plànol, s'acostuma a escollir-la integrada, tant en habitatges plurifamiliars com unifamiliars. "Crec que és un element positiu que forma part del mode de vida més actual", defensa, i "no té res a veure amb una cuina americana de fa 30 anys", perquè ara és un espai de "living o convivència" més ampli que permet diversos usos. La pandèmia ha accelerat aquesta tendència, perquè ha fet valorar més l'habitatge, i Torrent ho atribueix també al fet que les unitats familiars són més petites, els pisos també i més cars, i que molta obra nova està enfocada a ser de millora o reposició, amb millors prestacions.

L'arquitecte Jose Toral, del despatx Peris+Toral i al qual ens adrecen des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), relata que la cuina ja havia passat d'estar oculta en espais interiors a estar enganxada a la façana amb el safareig, i que ara ha guanyat protagonisme com a espai central, com quan el foc era el centre de la casa. Tradicionalment ha estat de la dona o del servei domèstic, i ara "ja no s'entén com un espai que hagi de quedar ocult respecte a la resta de la casa", subratlla, de manera que "quan la cuina es fa visible, es fan visibles les tasques domèstiques i lluites contra els rols de gènere". Cuinar s'ha convertit "en un acte social" per compartir amb tota la família o els amics, i Toral afegeix que avui dia "no és un problema tenir-la oberta", perquè els sistemes d'extracció de fums són més potents, però alhora perquè es practica una cuina "més ràpida" poc avesada als guisats que s'allarguen hores.

Es fan plats més senzills

Toni Massanés, el director de la Fundació Alícia –un centre que analitza i procura millorar els hàbits alimentaris–, recorda que fa uns anys van desaparèixer les taules de les cuines i la vida es va passar a fer al menjador. Que ara es rescati la cuina del seu aïllament podria fer l'efecte que és tornar als vells temps, en què en un mateix espai es feia vida, des de cuinar fins a fer els deures, però tem que no és així, i ho exemplifica amb una escudella. "No és el mateix tenir-la bullint a la cuina, encara que hi estiguis fent els deures, que al menjador, que és un lloc on hi ha un concepte d'higiene i d'ordre. Una olor que per a tu a la cuina és normal, al menjador molesta", defensa. Per a Massanés, no hi ha dubte que ajuntar la cuina amb el menjador és un símptoma que es cuina menys: "Això vol dir que no es fan escudelles".

El fet és que cuinar no es percep com un valor (puja el consum de formatge i fruita tallada, però baixa el de fruita en general i el de peix), en una època en la qual es dedica menys temps a les tasques domèstiques: les dones n'assumeixen menys, mentre que els homes no ho han compensat assumint-ne més, segons un estudi de la UAB. Ara bé, "el que no podem fer és no menjar coses cuinades", recalca Massanés, que considera que les famílies haurien de tornar a posar la gestió de l'alimentació al centre, sense que això impliqui en cap cas tornar a sumir les dones en les tasques domèstiques: "El que han fet durant molt de temps era importantíssim per a la vida i ens hem d'organitzar per fer-ho bé".