El mar és infinit, però les butxaques dels consumidors no. Els deu peixos més consumits a Catalunya el 2024 es poden agrupar segons una única característica: són els que arriben al mercat amb un preu més ajustat. També tenen altres punts en comú, com ara que són peixos petits, de molta tradició culinària i de molta qualitat.
1. Sardina
És un peix blau lligat a una tradició que assegura que s’ha de menjar quan els mesos de l’any no contenen cap erra en el seu nom. Les sardines són saludables perquè van bé per al cor i per al cervell: són una font essencial dels àcids grassos omega-3
2. Seitó
És un peix blau que acabat de pescar rep el nom de seitó i que un cop transformat en salaó es bateja amb un altre: anxova. De les seves espines n’hem fet una recepta nacional, que va crear el mític restaurant Motel d’Empordà.
3. Alatxa
Sovint es confon amb la sardina, però són molt diferents. L’alatxa és més prima i afuada, i té el cos més allargat. Tant, que fins i tot està aplanat. Si la sardina és de color plata, brillant, l’alatxa té un color apagat, esmorteït. La travessa una línia central horitzontal daurada.
4. Moll de fang
Es distingeix dels seus germans, els molls de roca, pels colors. Els de roca tenen unes ratlles grogues a les aletes dorsals inconfusibles. Al mercat, els molls de fang són més barats que els de roca. Ara bé, tant els uns com els altres destaquen per les seves espines.
5. Canana vera
Fa pensar en el calamar perquè pertanyen a la mateixa família, però tenen sabors diferents. Es pesca a la primavera, i d’aquí la recepta més tradicional: quan les cebes són tendres, es cuinen estofades amb les cananes.
6. Sorell
Peix blau de textura elàstica i gomosa que, desespinat i marinat amb sal i vinagre blanc, es converteix en un dels peixos més desitjats. Es distingeix d’altres peixos blaus per la línia de color verd groc que el travessa de cap a cap pels dos laterals.
7. Lluç
Peix blanc, de cos allargat i tou i amb el cap aixafat que s’alimenta de peixos petits. Un fet curiós és que, quan arriba el bon temps, s’acosta més a la costa. Pot arribar a pesar fins a deu quilos.
8. Gamba rosada
Té una única pàtria, el Mediterrani, malgrat que cada port pesquer assegura que la seva és la millor. És nòmada, neda incansablement, i es trasllada de punta a punta. La gamba es pot menjar crua, escaldada només dos minuts, que és la manera com més recomanen cuiners i pescadors.
9. Cranc blau
Prové de la costa oest de l’Atlàntic i del golf de Mèxic, però en els últims anys ha trobat un lloc per viure a l’Ebre, on s’ha convertit en espècie invasora. Menjar-lo és una bona solució, sobretot perquè a la cuina permet bones receptes, especialment amb arròs.
10. Galera
És de color groc pàl·lid i té espines fortes, i hi ha qui la compara amb el pregadeu, l’insecte. El que més la caracteritza són les dues taques negres a la cua. Potser per la poca carn que conté, s’ha destinat tradicionalment als brous.