Pastisseria Mauri: el paradís abundant del dolç i el salat
L'establiment de la rambla de Catalunya de Barcelona és un negoci familiar emblemàtic
BarcelonaÉs un xamfrà senyorial de la rambla de Catalunya de Barcelona. Som a la pastisseria Mauri: paradís del dolç i el salat. Si mirem el sostre, hi veiem unes pintures originals. Hi trobem Amaltea, envoltada d’angelets, tombant el corn de l’abundància d’on brollen fruites. Si mirem endavant, veiem que el que queia de la cornucòpia s’ha traslladat davant dels nostres nassos convertit en un mar de galetes de te, pastissos, cristines, diplomàtics, secalls, braços de crema, croissants –aquí encara es venen més els de llard que els de mantega–, croquetes, sandvitxos, brioixos, borregos... Deixem-ho aquí perquè no acabaríem. “Tenim més de mil productes” explica el gerent, Marc Mauri. Tot fresc, sense additius ni conservants. “És un petit transatlàntic al mig de Barcelona”, diu. Jo diria que és també una petita obra d’orfebreria. Cada dia el Marc dedica més d’una hora a fer la comanda del que caldrà elaborar l’endemà. Un document necessari d’una gran dificultat. Quants tortells de Reis haurien de produir, per exemple? Per prendre aquestes decisions, es val de les dades dels anys anteriors. Però també cal consultar les dades de l’any en què va caure el mateix dia de la setmana. Tot un trencaclosques que per resoldre'l es val del seu passat com a consultor informàtic. El Marc és la quarta generació de Mauri. La botiga la va obrir el seu besavi, Francesc Mauri. Després va ser el seu avi, Francesc Mauri, qui va continuar el negoci, i posteriorment va ser el seu pare, Francesc Mauri, qui la va fer créixer i la va deixar en estat de gràcia per a la generació actual. Cal dir que el Marc té un germà 11 mesos més gran que es diu, esclar, Francesc.
El seu besavi va venir de Manresa. Era jove, emprenedor i sabia l’ofici de pastisser. Va obrir una pastisseria a Hostafrancs. El 1926 es va embarcar i va obrir un restaurant amb uns socis a la rambla de les Flors. L'històric Nuria. La cosa va anar bé i Francesc Mauri va decidir desvincular-se del restaurant per obrir un negoci propi. Va topar amb el local indicat, on ara ens trobem. La seva dona li va dir “Mauri, on hem anat a parar tan lluny?”. La botiga, primer orientada a vendre queviures, s’inaugura l’any de l’exposició universal, el 1929. Van fer un obrador al soterrani i es va començar a introduir el pa i la pastisseria. La tia-àvia del Marc, que va morir amb 99 anys, els ho va poder explicar tot, ja que havia nascut l’any 1915 i tenia bona memòria. Durant la Guerra Civil, per exemple, amagaven gent a baix l’obrador mentre feien pa. “Si les parets parlessin...”, diu el Marc.
El Marc no va conèixer el seu avi, perquè va morir jove, als 55 anys, i el seu pare va deixar l’arquitectura per estar al capdavant del negoci. Una mica com li va passar a ell, que s'hi va incorporar arran d’un problema de salut del seu pare. Treballa braç a braç amb la seva germana Ariadna. No estan sols, alguns tiets i una cosina del seu pare també hi van i hi donen un cop de mà. Això sí, les coses han canviat una mica. “Pensava que el més dur era la consultoria informàtica. Però portar un negoci familiar m’ha demostrat que no és així”, diu rient Marc Mauri, que viu amb passió la seva feina, que és molt exigent.
Can Mauri no tanca cap dia, obre els 365 dies l’any. Hi treballen 65 persones. S’hi poden fer tots els àpats. Esmorzar, aperitiu, dinar, berenar i sopar. Fan menú al migdia i tenen una carta de tapes pensada per a la terrassa, que van inaugurar el 2012. Les safates no paren de ser reomplertes. No és que siguin del dia, és que hi ha coses que són del moment. També tenen el servei de càtering, com el que serveixen als avions privats.
Clientela fixa
"Un dia era a la caixa i un senyor em va preguntar si era de la família. «Ni se li acudeixi tancar això, que és patrimoni de Barcelona», em va dir. I jo li vaig contestar «No tinc cap mena intenció de fer-ho, però vostè segueixi venint»", narra el Marc, que recorda també el cas de l’Eugeni, que passava cada dia davant del Mauri per anar a esmorzar a un bar de l’altra banda. Creia que la pastisseria era un lloc massa senyor. Però un dia es va animar a entrar. Va demanar un cafè amb llet i una ensaïmada. La diferència era abismal i el preu no era pas tan diferent. Des de llavors, l’Eugeni va anar a esmorzar cada dia al Mauri mentre va poder.
“Els panellets els fem amb la millor ametlla i pinyó. Aquí no hi ha invents. En altres llocs t’hi posaran patata. El meu pare sempre deia «no tinguis por de posar els preus als productes si els ingredients són de qualitat». No hi ha duros a quatre pessetes. Molts clients veuen que hem sabut mantenir la qualitat”, comparteix el gerent de la pastisseria, que no ha dubtat a introduir novetats, com la línia de croquetes i entrepans vegans.
“Tenim la sort que Can Mauri cau en gràcia. El coneix tothom. I venem un producte que agrada, que és llaminer”, explica, tot i que reconeix que tenir un establiment emblemàtic i protegit també comporta dificultats. "No és fàcil portar aquest tipus de negocis i sovint s’agrairia tenir més facilitats. Ara, és un negoci maco, de futur i de família".