Alba Carreres: “Parlar de maternitat encasella molt. Jo, a més de mare, soc professional en lo meu”

BarcelonaAlba Carreres (el Prat de Llobregat, 1988) sembla capaç de convertir qualsevol tema en la base d'un programa o d'un guió. Després de passar per una desena de mitjans, davant i darrere de les càmeres i dels micròfons, i de tractar de temes en aparença tan diversos com el futbol i la maternitat, la periodista sembla més que mai enamorada de la feina d'aprendre i comunicar coses noves.

T’agradaria fer un programa que parlés del vi?

— M’encantaria comprar un terreny i muntar un set on poder gravar diversos programes, fer tastos i celebracions, i fer divulgació del món del vi. Amb la meva parella hem parlat algun cop de marxar cap a la zona de Vilafranca, viure envoltats de vinyes, treballar a la productora... Ostres, seria brutal per a mi, seria un somni.

Un tuit de l'1 de gener del 2021: “Aquest any he decidit posar-me les coses fàcils. Res de raïm. 12 glopets de vi blanc”

— No t'he d'enganyar. A casa meva hi ha cervesa perquè la meva parella treballa en el món de la cervesa. Però jo soc molt de vi.

Des de sempre?

— Tinc el record d’anar, de petita, al celler Cal Pere Tarrida del Prat. Acompanyava el meu pare amb la bota de vi a comprar-ne a granel. Encara hi vaig ara de tant en tant. A casa mai no falta el vermut de Cal Pere Tarrida. És una cosa molt sagrada per a mi. Aquella olor del vi em porta una nostàlgia... Em transporta a la infància i al pare. 

Solia haver-hi una ampolla sobre la taula?

— La meva àvia es feia cada dia la seva copa de vi amb gasosa, perquè era la seva manera de beure. Va viure fins als 95 anys i sempre deia que el secret per haver viscut tant era el seu vi amb gasosa. Ara, quan passo per davant de qualsevol restaurant de menú i veig que n’hi ha, em recorda molt a ella. Sempre deia: “El vi fa vida, el vi fa vida!”

Tens alguna preferència marcada?

— Quan era més joveneta havia arribat a beure vins Syrah i tinc el record de llevar-me amb les dents liles. Em semblava el millor del món [riu]. Quan ets jove, tot t’està bé. A mesura que m’he anat fent més gran és veritat que m’he fet més selecta. Això també ve amb la maduresa. 

Recordes algun vi particularment?

— El Clos Ancestral de la Familia Torres. M'agrada com a vi, però també com a concepte. M’interessa molt el folklore, la cultura, la terra, la història... I em sembla molt màgic que es tornin a recuperar varietats que s'havien perdut. Que s’intenti fer aquesta arqueologia del vi em sembla molt bonic: tornar als nostres orígens, prendre el vi com ho feien els ibers… M'agrada molt que els cellers d'avui en dia vulguin recuperar aquesta part més nostrada, més del territori, més de la cultura.

Per exemple?

— De fet, l'última visita cultural que hem fet amb els meus fills ha estat a Avinyonet del Penedès. Vam visitar un jaciment històric dels ibers i ens van parlar dels vins que feien. Vaig poder tastar-ne un, bastant granulat, però també bo. Sempre m’ha agradat molt la història i que m’expliquessin els orígens de les coses.

També ve de família?

— La meva àvia em va deixar d’herència el Costumari Català. És un tresor per a mi. De fet, llegim cada nit una part del que toca amb els meus fills. No puc dir que em consideri experta, però és un tema que m’agrada i que domino i que he incorporat en alguns formats, com Bruixes (Som EVA).

Una part de les tradicions catalanes té relació amb la beguda.

— I és una cosa que m'encanta, eh? Aquesta tradició vinculada a la terra, que també existeix amb la cervesa, crec que s’hauria de conservar d’alguna manera.

Creus que s’està comunicant bé a les noves generacions? 

— Les noves generacions prefereixen consumir begudes energètiques en comptes de vi. L’estan deixant de banda i crec que és un error.

Com creus que se’n pot parlar, amb els fills?

— Normalitzant-ho tot molt. La primera vegada que vaig tastar el vi jo diria que va ser amb família. A més, com que la meva parella treballa en aquest món, crec que és un tema que tenen molt normalitzat. Saben que tot, en mesura, és bo.

Com ha estat el salt d'El Chiringuito i l’APM? a parlar de maternitat?

— Si ho fa el Berto Romero no és tan estrany… No sé si m’explico. Al final una persona pot tractar molts temes i tenir múltiples facetes. Però ara, de fet, estic deixant anar una mica aquesta branca. Parlar de maternitat encasella molt, és un tema molt de nínxol, i al final tothom et vol de col·laboradora per parlar de temes de maternitat. I jo, a més de ser mare, soc professional en lo meu. M'agrada molt fer contingut per canalla, eh? Però una persona té moltes facetes i és important visibilitzar-les. Potser estic en una altra fase. Aquest estiu he estat rodant fora de casa i per a mi han estat com unes colònies [riu]. Avui en dia sembla que dir que t’ho estàs passant bé a la feina, fora de casa, encara és una mica tabú.

Vas viure algun moment alcohòlicament destacable cobrint esdeveniments esportius?

— La gent pot tenir molts prejudicis sobre aquest tema, però puc dir que una de les feines que m’han agradat més a la vida és El chiringuito de Jugones. De vegades hi havia moments complicats. Recordo una vegada que, a la sortida del Camp Nou, van començar a dir “Violemos a la cachorra de Pedrerol” i vaig haver de tirar el micro i marxar corrents. Però en general la gent era molt divertida. Quan et veien amb el micro… Al final, l’alcohol desinhibeix i sempre hi havia algú que feia el típic comentari que després tallàvem… El meu paper era de reportera que embolicava la troca i m’agradava molt fer-ho. Em permetia treure la meva part més gamberra, tot i que jo sempre he estat el contrari, una mica Hermione Granger. De sobte, apareixia allà Luis Suárez o Leo Messi i jo em posava a jugar-hi.

Et colaries ara a una festa per jugar amb Lamine Yamal?

— I tant.

Hi ha algun joc que relacionis amb el vi?

— N'hi ha un que recomano a tothom. Soc molt fan dels noms de vins graciosos. Una cosa molt divertida que fem, de vegades, amb la meva parella és comprar vins amb etiquetes gracioses, amb missatges subliminars. Pere Punyetes. Cabró! Jugar amb les etiquetes és una cosa que m'encanta, m'atrauen molt com a guionista i com a publicista.

Aleshores si em regales una ampolla de Cabró! és per tradició familiar i no una indirecta?

No! Seria una indirecta [riu]. Ho faig molt. A tots els meus guions trobaràs un missatge subliminar per a algú. Jugo molt amb les paraules i sempre hi ha un rerefons. O sigui, si algun dia li porto un vi Cabró! a algú, voldrà dir alguna cosa.