Nutrició i salut 21/02/2017

La dieta mediterrània es torna carnívora

El consum de carns i derivats per persona és de 165 grams al dia, el doble de les proteïnes recomanades, i els experts recorden que un 30% dels càncers tenen el seu origen en l’alimentació

Lara Bonilla
4 min
Aliments-mes-consumits_1459664158_3759367_987x269

Com mengem els catalans? ¿Mengem massa carn? Com hauria de ser una dieta sana? ¿Hem de deixar de menjar fuet? L’alimentació és aquests dies motiu de conversa a totes les sobretaules després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi carregat aquesta setmana contra el consum abusiu de carn vermella i de carn processada i hagi confirmat la seva vinculació amb l’augment de càncer de còlon i recte. De fet, l’avís no diu res que no sabéssim i que metges i nutricionistes no haguessin advertit ja: el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional, la qual cosa no vol dir que s’hagi d’eliminar de la dieta.

Però en mengem massa: 165 grams per persona i dia de carn vermella, blanca i processada, una xifra que duplica les recomanacions de consum de proteïna, segons dades de l’Enquesta Espanyola d’Ingesta Dietètica (Enide) publicada el 2011. La piràmide de l’alimentació fixa el consum de carn vermella en un màxim de dos cops per setmana, i embotit, de manera ocasional. “Hem de modificar una mica els hàbits. No es tracta de criminalitzar l’embotit, però entre dues llesques de pa s’hi poden posar moltes més coses”, diu Antoni Agudo, cap de la unitat de nutrició, ambient i càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). L’estudi de l’OMS, però, no distingeix entre “un pernil bo i una salsitxa de frankfurt. “És una limitació de l’estudi”, reconeix Agudo.

La base d’una alimentació saludable hauria de ser la dieta mediterrània, que ha sigut reconeguda com un patró alimentari dels més equilibrats del món i es caracteritza pel consum de productes d’origen vegetal (2 plats de verdura i 3 peces de fruita al dia), cereals (pa, pasta i arròs) -millor integrals-, llegums dos o tres cops a la setmana i fruita seca; per un consum relativament baix de carn i lactis; per cuinar amb oli d’oliva, i pel consum moderat de vi.

La realitat diu que només l’11,7% de la població general de Catalunya consumeix cada dia les cinc racions de fruita i verdura recomanades. A més, segons l’enquesta Enide, el consum de llegums no arriba als dos cops per setmana, la ingesta de cereals és baixa -i gairebé tots són refinats- i el consum de productes amb alt contingut en sal, greixos i sucres afegits és elevat. Almenys, però, aprovem pel que fa al consum de peix: 3,8 racions a la setmana. Tot plegat fa que ens estiguem allunyant de la tradicional dieta mediterrània, sobretot els més joves. “La gent més gran és qui la segueix més”, diu Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut. En una escala de 8, la puntuació mitjana d’adequació de la població a la dieta mediterrània és de 3,7. Un suspens. Són dades de l’Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya (Enrica).

El preu també és un element dissuasiu. La cistella de la compra s’ha encarit un 10% en els últims cinc anys. I en l’últim any la fruita s’ha encarit un 3% i els llegums i hortalisses un 10,8%, mentre que la carn de porc s’ha abaratit un 1%. I l’opció ecològica fa pujar encara més la factura de la compra. “Però és més important menjar una poma que no que aquesta poma sigui ecològica. Ens interessa que estigui bé de preu perquè la gent pugui menjar fruita i verdura. Cal millorar el consum de fruita i reduir el de productes hipercalòrics”, indica Cabezas.

Tornar als orígens

Practiquem el que s’anomena una dieta mediterrània evolucionada, ja que en les últimes dècades hi hem incorporat un elevat consum de carn i de productes rics en greix animal, així com aliments rics en sucre. “La nostra dieta tradicional era més sana, però tot es globalitza. Tot i que és més sana que la que se segueix al nord d’Europa i als EUA, hem observat que cada cop més estem occidentalitzant-la i tendim a incorporar més productes elaborats i molta carn”, diu Agudo, que aposta per tornar a primar els productes d’origen vegetal. Menjar carn es va considerar com un distintiu de millora econòmica i ha calat en l’inconscient que “aquesta és la dieta bona, però en les classes més elevades, que són les que accedeixen abans a la informació, ja es tendeix a fer una dieta més equilibrada i integral”, afegeix aquest metge.

Com mengem influeix en com som. La dieta mediterrània és un factor protector de malalties cardiovasculars i cròniques. Les poblacions que més segueixen la dieta mediterrània viuen més anys de mitjana i tenen menys morts prematures. També té un efecte protector sobre el càncer. “Entre un 15% i un 30% dels càncers podrien tenir relació amb la dieta, ja sigui per menjar en excés aliments que poden tenir risc, com la carn vermella i processada, o perquè mengem pocs aliments d’origen vegetal que són preventius”, diu Agudo. Els aliments considerats protectors són les hortalisses, les fruites, els llegums i els cereals, que han de ser integrals per assegurar una bona quantitat de fibra. La carn pot contenir substàncies químiques que es formen durant el seu processament o cocció, com nitrosamines, que són carcinògens coneguts.

Efecte protector de malalties

També l’obesitat és un factor de risc del càncer i la dieta hi contribueix. L’alimentació té un efecte protector, sobretot, en el càncer de còlon i recte, el de mama i el de pròstata. De fet, es calcula que fins al 50% dels càncers, el 80% de les malalties cardiovasculars, el 70% dels vessaments cerebrals i el 90% de les diabetis de tipus 2 es poden prevenir amb un seguit d’hàbits saludables, entre els quals tenir una alimentació rica en fruita i verdura, fer activitat física regular -com caminar 30 minuts diaris- i evitar hàbits tòxics, com el consum de tabac i alcohol.

Els experts insisteixen que el càncer és multicausal, hi intervenen molts factors. Però l’alimentació és, precisament, un dels factors de risc que podem modificar. Està a les nostres mans. “El que mengem i el que respirem contribueix una mica al que som. No ens hem de culpabilitzar però sí ser-ne conscients”, conclou Agudo.

stats