Carla Zaplana, nutricionista: "Hem cregut que el gluten era dolent, però no és així"

Carla Zaplana publica un llibre que resumeix els pilars de la seva alimentació, i la que recomana per seguir una vida sostenible i saludable. No penalitza el consum de proteïna animal ni de gluten, però sí que recomana ser conscient del que es menja. En la piràmide del menjar net, la base està feta de verdures i fulles verdes, als altres pisos hi ha sucs verds, superaliments, fruita, llegums, fruita seca, cereals integrals i patates, i per acabar la proteïna animal i els capricis excepcionals, com l'alcohol, els sucres i el cafè.

Què vol dir 'menjar net'?

Vol dir menjar amb consciència. Hem de ser conscients de tot el que posem al nostre cos, perquè acabarà formant part del que som. A la pràctica es tradueix en una alimentació basada en plantes, aliments integrals i sobretot vegetals, perquè són els que contenen més antioxidants.

Per tant la teva filosofia sobre alimentació no preveu ni el gluten ni la proteïna animal?

Els preveu com a excepció. És a dir no els penalitza; només recomano que siguem conscients quan en mengem, i com són. Sobre el gluten he de dir que per si mateix no és dolent. Bé, ho és per a les persones que tenen celiaquia o hipersensibilitat, però la resta de la població no ha d'excloure el gluten sempre que sigui de qualitat, que no sigui adulterat, com el que es pot trobar en els aliments processats. És a dir, un pa de blat de massa mare és un aliment net i recomanable si no es pateix cap intolerància.

Assegures que el menjar net contraresta els tòxics amb què convivim.

Estem exposats a factors contaminants, com l'aire que respirem, l'aigua que prenem, els productes de neteja que utilitzem, els productes d'higiene i bellesa personal (n'absorbim el 60% pels porus i passen al torrent sanguini) i també els aliments que no són orgànics i que estan tractats amb pesticides, herbicides, hormones i antibiòtics. I encara hi ha més: fer servir el telèfon mòbil com a despertador sense mode avió o també l'estrès, que acaba creant oxidació de les nostres cèl·lules, perquè genera radicals lliures, que són toxines que envelleixen els nostres teixits. Contra tot això, el menjar net –que vol dir menjar aliments frescos, d'origen vegetal i amb un alt valor nutricional– contribueix a un bon estat de salut.

Al cos tenim molts òrgans de depuració natural, també.

Sí, esclar. Els ronyons, el fetge, els pulmons, la bufeta, el sistema digestiu i els porus de la pell són òrgans i vies per on s'expulsen les toxines de dins cap a fora. Però no els podem sotmetre a estrès perquè rebin molta quantitat de toxines.

La carn és una toxina?

La carn, com també els lactis, el sucre refinat, l'alcohol i el cafè, acidifiquen l'organisme, que vol dir que activen mecanismes de compensació perquè el PH de la sang es mantingui a 7,3 o 7,4. Per aconseguir-ho, treu el calci dels ossos per compensar els aliments acidificants. Si això passa en un moment determinat, excepcional, no hi ha problema, però si és constantment, si sempre mengem aliments acidificants, llavors hi ha probabilitats que hi hagi despreniment de calci. Per això als països desenvolupats hi ha xifres tan altes d'osteoporosi, fet que a la Xina no passava, malgrat que ara també està canviant en aquest país oriental.

Però dels lactis se'n destaca especialment la seva propietat com a aliment fermentat.

Cert. I és cert que els aliments fermentats són molt recomanables, però hi ha moltes altres alternatives saludables. Els lactis no ho són.

Seguir el concepte de menjar net implica un cistell de la compra car. Els aliments vegetals, ecològics o no, tenen un preu elevat.

És una pena que el menjar saludable sigui tan car mentre que el processat no. També cal tenir en compte, en el cas del menjar ecològic, que els pagesos ecològics no reben les mateixes ajudes que els que no ho són, i que pagar el certificat que assegura que segueix la normativa ecològica no és econòmic. Tot plegat encareix el producte, i per això el resultat final és car. Ara bé, sostinc que el menjar saludable no ha de ser molt car si sabem variar bé els aliments que mengem. Una cassola de llegums i verdures com les bledes aporta molt d'aliment, sacia i no serà gaire cara. De fet, segons quins tipus de carns, mariscs i iogurts ho són molt més. Així que d'excuses per seguir un tipus d'alimentació o un altre n'hi ha moltes.

Pastís de 'mousse' de llima

1/2 tassa de coco ratllat

1 tassa d'avellanes

8 dàtils Medjool sense pinyol

La pell de 1/2 llima ratllada

Sal

Per al farciment:

5 alvocats madurs

La pell de 1/2 llima ratllada

El suc de 6 llimes

75 ml de xarop d'auró

Sal

Tritureu les avellanes fins que estiguin granulades però sense arribar a ser farina.

Tritureu els dàtils fins a obtenir una massa de textura enganxosa.

En aquest punt, disposeu tots els ingredients en un bol i pasteu-los amb les mans.

Transferiu la barreja a un motlle per a pastissos.

Per al farciment: peleu i traieu el pinyol als alvocats. Disposeu tots els ingredients a la batedora i tritureu-los fins a obtenir-ne una crema homogènia.

Aboqueu el farciment sobre la base de dàtil i avellana.

Conserveu el pastís al congelador durant 1 hora. Abans de servir-lo, deixeu-lo a temperatura ambient de 15 a 20 minuts.

Més receptes de Carla Zaplana

Suc verd

Lasanya vegetal crua

Combinació adequada dels aliments

Segons la nutricionista Carla Zaplana:

1. El nostre cos només pot digerir adequadament un aliment concentrat alhora.
2. Les proteïnes i els carbohidrats no s'han de barrejar.
3. Els vegetals són neutres.
4. Barrejar dos carbohidrats és correcte.
5. Barrejar dos tipus de proteïna animal no és correcte, però sí en el cas de proteïna vegetal (llavors, fruita seca, algues).
6. Els greixos poden barrejar-se amb la proteïna moderadament, i és correcte menjar-ne amb els carbohidrats.
7. La fruita s'ha de menjar amb l'estómac buit.