Carlos Ríos, nutricionista: Carlos Ríos: "Les empreses poden dir 'natural' a un pa fet amb farines refinades i sucres afegits"

És autor del llibre 'Come comida real', publicat per l'editorial Paidós, i alimenta un compte personal a Instagram en què ofereix consells per interpretar correctament les etiquetes dels aliments que es venen.

Què vol dir 'menjar natural' i per què hem de llegir bé l'etiqueta d'un producte que es promocioni amb aquest adjectiu?

'Natural' és l'aliment que està elaborat amb primeres matèries que provenen de la natura, amb un processament casolà en què no afegim cap mena d'additiu ni ingredients que puguin empitjorar la qualitat del producte. El problema és que la definició no és la que fan servir les empreses, que poden dir 'natural' a un pa fet amb farina i olis refinats i sucres afegits. I ho fan senzillament perquè no porta additius.

No hi ha cap llei que reguli exactament el significat de 'natural' per a alimentació.

No n'hi ha perquè si hi fos, molts productes haurien de deixar de fer servir l'etiqueta 'natural'. Per aquest motiu prefereixo la definició de 'menjar real', perquè és inequívoca i a més no permet que la indústria alimentària catalogui amb aquest nom els productes ultraprocessats.

Quina seria la definició correcta de 'menjar natural'?

Faria referència als aliments mínimament processats o sense processar, que compten amb un únic ingredient o bé un màxim de 5, entre els quals no hi ha quantitats significatives de sucre afegit, farina refinada i oli vegetal refinat.

Per tant, a l'hora d'interpretar les etiquetes dels aliments, en què ens hem de fixar?

Per començar, ens hem d'oblidar de les quilocalories. I per continuar ens hem de centrar en els ingredients. El menjar real no portarà ni etiquetes, així que és molt fàcil de distingir. Si és un processat bo, portarà un màxim de 5 ingredients, i en la seva etiqueta no hi haurà ni sucre afegit, ni farina ni oli refinats. I si en portessin, seria una quantitat igual o inferior al 5-10% del total.

Parlant del sucre, es camufla de mil i una maneres a les etiquetes amb altres noms.

Sí, el podem trobar amb els noms de sucre, fructosa, sacarosa, xarop de glucosa, xarop de blat, panela, sucre morè, dextrosa... La recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és que hauríem d'ingerir-ne una quantitat total de menys d'un 10% al llarg del dia. Malauradament, aquesta quantitat ja se supera només amb l'esmorzar amb galetes, cereals o cacau ensucrat.