“He après a cuinar gràcies a YouTube”

BARCELONAA cuinar se n’aprèn cuinant. I també mirant com els altres cuinen. Aquest és el fenomen que bull a internet, i que ha permès que els coneixements de cuina s’estenguin i es practiquin sobretot gràcies a YouTube i, últimament, també gràcies a Instagram, on la immediatesa i el fet que els passos s’expliquin visualment fa que tot sembli més fàcil.

“Internet ha substituït la tradició oral del receptari familiar, però no l’ha oblidat sinó que l’ha afegit a les imatges”, assegura el professor d’antropologia de l’alimentació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Xavier Medina. Dit amb altres paraules, “si fins ara trucàvem a casa perquè la família ens expliqués les receptes, ara les busquem a internet”, comenta Medina. Els avantatges? La immediatesa i les mil i una versions de cada una de les preparacions.

El mateix professor de la UOC reconeix que ell consulta les xarxes socials per buscar receptes. “Esclar, a YouTube et pots trobar àvies que expliquen a la càmera com cuinen”, diu el professor d’antropologia de l’alimentació. Així que “estem vivint un procés de canvi a l’hora de saber trobar les fonts per cuinar”, diu el professor.

A l’editorial Planeta, l’editor del segell de gastronomia Planeta Gastro David Figueras assegura que els llibres de cuina tenen molt bona sortida al mercat. “A Planeta Gastro publiquem una mitjana de 15 llibres, i tots tenen el seu públic, àvid de llegir sobre receptes i gastronomia en general”, explica Figueras. De fet, per a l’editor, els canals de gastronomia de YouTube no exclouen els receptaris de paper, sinó que conviuen bé amb els llibres, que no han notat “declivi en vendes”, diu.

Per la seva banda, l’editora d’Enciclopèdia Catalana Ester Pujol opina que tant els llibres de cuina com YouTube poden tenir les mateixes virtuts o defectes. “Tant ens podem trobar amb receptaris de paper que s’expliquen malament com amb 'youtubers' que no s’entenen”, així que l’editora opina que un i altre poden ser bons o no per aprendre a cuinar.

D’altra banda, en cuina, la vista és important per aprendre, però també hi ha altres sentits que hi ajuden, com és el cas de l’oïda. Segons la professora d’història de la cuina Núria Bàguena, “qui domina l’oïda, controla la cassola, perquè sabrà entendre la intensitat del xup-xup o de l’ebullició, per exemple”, diu.

La professora també sosté que a l’hora de llegir receptaris en llibres, “has de saber cuinar a priori”. Per això, YouTube, o altres xarxes, han fet furor, perquè no hi ha cap informació que es doni per entesa en un vídeo; tot s’ha d’explicar pas a pas. Així que “amb YouTube és cert que és més ràpid aprendre’n”, opina Núria Bàguena.

Entrevistem tres testimonis que relaten com s’han atrevit a posar-se davant dels fogons després d’haver descobert les receptes per internet.

Paloma Cívico: “Quan vull fer un plat, en miro tots els tutorials possibles”

Paloma Cívico és professora de secundària i, per feina, està acostumada a buscar tutorials de manualitats per agafar idees i portar-les a les aules. A casa, també fa la mateixa pràctica però per cuinar. Fa anys que viu amb parella, i com que ella és l’aficionada a investigar i provar, és la que cuina. “Quan vull fer arròs, per exemple, em miro totes les maneres possibles de cuinar-lo segons expliquen a YouTube i també a Facebook diverses persones”, explica. Comparant receptes d’un mateix plat és com ha après molts trucs, que després ha comprovat que funcionen.

“He de dir que la cuina quotidiana no la faig amb tutorials, perquè no tinc temps”, diu la Paloma. En canvi, la cuina de lluir, la de quedar bé amb els amics i la de compartir amb la família, és la que fa amb el mòbil al costat. “No m’agraden els plats de xup-xup, però sí els creatius”, i justament les xarxes socials bullen d’aquesta temàtica. “A més de YouTube, miro Pinterest, Facebook i blogs especialitzats de menjar”, assenyala. Quan concreta, assenyala els videotutorials de YouTube del canal El Forner d’Alella, perquè “explica d’una manera molt didàctica el pas a pas de les receptes de pa i rebosteria”, diu la Paloma.

“Alguns dels fets que més valoro dels videotutorials són l’agilitat i la claredat de les explicacions, que sempre van acompanyades de demostracions pràctiques”, comenta la Paloma. A més, els canals també tenen opinions d’altres persones: “I jo me les miro perquè així llegeixo alternatives i consells”, diu. Ella assegura que no sempre acaba fent la recepta fil per randa, perquè moltes vegades són el punt de partida per fer-hi les seves pròpies creacions.

Quim Compte: “El coulant de xocolata no l'hauríem après a fer sense els vídeos”

A l’enginyer de camins, canals i ports Quim Compte li encanta cuinar a casa, però a la seva filla Alemitu (12 anys) encara més. De fet, és ella qui busca a Instagram i a YouTube les receptes perquè pare i filla les facin junts. “Sense els vídeos, el coulant de xocolata, per exemple, no l'hauríem après a fer”, diu el pare. De les dues xarxes destaca Instragram, perquè és on, assegura, troben més idees per fer plats creatius. “El compte que seguim és Buzzfeedtasty, i d’aquí l’Alemitu en va treure la recepta per preparar una rosa de patata i 'bacon'”, diu el pare. Una recepta creativa a la vista i bona en boca.

Malgrat això, el Quim relata que les receptes de la família, passades de mare a fill, també són les protagonistes de la llar. “No tot és el mòbil, perquè els fideus o la coca, per exemple, els preparo tal com m’ha explicat la meva mare”, diu el pare.

La curiositat és que la filla és tan activa buscant que arriba un moment que és ella la que pensa en els plats per als cinc components de la llar. “És així; ella busca i pensa, i jo hi vaig a rebuf, i mirant-me de posar al seu nivell”, diu el Quim. La resta de germans i la mare han delegat en ells dos la tasca culinària.

Xavi Ruiz: “Quan en un llibre llegia «Feu un sofregit» no ho entenia; en un vídeo ho veig perfectament”

A YouTube, “les receptes les veig reals”, explica Xavi Ruiz, que es dedica a màrqueting i comunicació com a professió, i que és qui cuina a casa seva, tant per a la parella com per als dos fills. A l’hora d’argumentar més l’adjectiu 'real' diu que en un llibre de receptes, quan llegia passos com “Feu un sofregit” no els entenia. “El meu nivell és de principiant, i en les receptes als llibres em trobava que es donaven per sobreentesos molts passos”. Aquesta situació no es dona en els vídeos, perquè des del principi fins al final es veu bé què s’ha de fer per aconseguir la recepta.

Amb YouTube al mòbil, i la paella a la mà, el Xavi ha après a cuinar 'fideuà', caldereta de conill, plats de pasta variats, risotto, i sobretot sap fer un sofregit de veritat. “Els meus canals de YouTube imprescindibles són Evacuinera, El Forner d’Alella, Javi Recetas, Cocina en Família, Que Viva la Cocina i Recetas de Rechupete”, diu. Quan ha de preparar una recepta concreta, passa d’un canal a l’altre fins que troba qui ho explica millor.

Per al Xavi, les xarxes socials del mòbil han sigut una solució per posar-se davant dels fogons. “Em dedico al màrqueting, i mai no he fet tampoc cap curs de cuina, així que a l’hora d’aprendre’n és la solució que he trobat”, conclou.

On es poden trobar més receptes?

El diari ARA, des del febrer del 2016, publica setmanalment una recepta enregistrada en restaurants. Primers, segons i postres són els plats protagonistes, que els lectors ens expliquen que practiquen a casa. Trobareu les receptes aquí.

La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica recull el corpus del receptari català.