Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Hawker 45, l’‘street food’ asiàtic al cor de Barcelona

Hawker 45, l’‘street food’ asiàtic al cor de Barcelona / Pere Virgili Zoom

La Laila té trenta-sis anys i els ulls i la cara plens d’il·lusions. Quan t’explica els plats que ella mateixa et porta a la taula, notes l’esforç que li ha costat obrir el Hawker. El podria haver obert en qualsevol ciutat on ha viscut, però va escollir Barcelona i no podem desaprofitar aquesta oportunitat. Va deixar de treballar a la banca fa nou anys a Dubai perquè volia ser xef. “Guanyava més diners, però els somnis s’omplen de sacrificis i no d’euros”. Hawker 45 pren el nom dels mercats dels carrers de Singapur que la Laila ha personalitzat amb la seva història. “Hi vaig viure molts anys, hi ha molts venedors ambulants i aquest és l’homenatge que els faig”.

Amb un dels primers plats veiem l’herència materna filipina. El kinilaw, un plat de peix fresc semblant a un ceviche amb tonyina, polpa de coco, llima i crema d’alvocat. Però a part de les Filipines, des del carrer Casp pots viatjar també a Malàisia, el Brasil, l’Índia, Laos, el Vietnam, el Japó, el Perú o Singapur. Precisament d’aquest últim país arriba el laksa, un peix amb mantega i arròs melós, llagostí, calamar, crema de coco... Sorgeix d’un viatge de la Laila al país asiàtic. L’olor del plat, molt fort a causa de la pasta de gamba fermentada, no té res a veure amb el gust. A cada cullerada t’agrada més.

Però la volta al món continua. Ara aterrem a l’Índia per tastar el tandoori. Originàriament és amb pollastre, però al Hawker en fan la versió vegetal amb un rotllet farcit de pastanaga, iogurt, cogombre i menta. També són sorprenents les aletes de pollastre a l’estil thai; són com les conegudes prawn toast que es cuinen als carrers de Hong Kong. Te les serveixen sobre una taula de fusta amb okonomiyaki (una mena de truita japonesa), llagostins, bao negre (un panet tou) i beni shoga, una salsa que pica molt. Molt. La xef continua amb el seu entusiasme i ens prepara un plat de tres països en un de sol. “Ara us porto the three meat, plats típics de carn de les Filipines, Malàisia i l’Índia”. Un plat combinat amb pollastre insaal, uns confitats de cebetes i arròs aromàtic amb fulles de plàtan; el satai de xai amb salsa de cacauet i llima, i el curri rendang amb galtes de vedella, llet de coco, canyella, cúrcuma i anís.

El destí final s’endolceix amb la crema de maracujà amb pastís de plàtan, canyella i miso a l’estil nyonya, un clàssic de Singapur, i el gelat de carrer amb caramel salat, brioix i llardons que van inventar els habitants de Manila fa un parell de segles.

El restaurant és minimalista i té tres barres, una de les quals és gran i amb vista a la cuina oberta, i 5 taules. Presideix la sala principal un dibuix de dues treballadores del camp a Llatinoamèrica. Al cap hi porta un cartell que diu “ Vendo tempo ”. La Laila té tot el temps del món per crear un univers entorn de la seva memòria gastronòmica. Ja ha passat per les cuines del Mugaritz i del conegut xef francès Joël Robuchon, però el Hawker és present i el seu futur és un bar de vins al Born. Esperarem amb ganes que obri.