TRINITAT GILBERT
BARCELONA

Peixos de roca i mol·luscos, aliats de l'alta cuina

Tres cuiners ens expliquen els secrets de les millors receptes amb gust de mar

Un plat de musclos Zoom

A l’alta cuina, els peixos de roca i els mol·luscos són ingredients imprescindibles de plats que tant impliquen coccions lentes, com ara els guisats, com més apressades, al vapor i a la brasa. Entrevistem els cuiners Carles Abellan, Núria Gironès i Felip Llufriu, que ens narren com preparar-los.

“Els peixos de roca m’agraden molt, perquè aporten gust potent als plats”, explica el xef Carles Abellan, que té cinc restaurants a la ciutat de Barcelona i un altre a Sevilla. Els plats que més li agrada preparar són el bullit de peix de roca, “a l’estil d’Eivissa”, i el suquet de peix de roca, a l’estil de cala Montjoi. “Sí, a l’estil de cala Montjoi, perquè faig la recepta que fèiem a El Bulli, on vaig entrar a treballar quan tenia 22 anys”.

A l’hora de descriure les receptes, Abellan explica que el bullit a l’estil d’Eivissa implica dos serveis: de primer, un brou; de segon, un arròs. Per preparar el brou, comença amb un sofregit de ceba i pebrot. Continua amb les patates i el peix de roca, que ofega amb aigua mineral, i que deixa bullir. Encara hi posarà una picada d’all, julivert i safrà. “Així aconsegueixo una salsa espessa”, diu. El primer servei del plat, doncs, serà servir un brou de peix consistent, dens, amb gust de peix de roca. El segon serà un arròs que fa amb el brou restant de la cassola. “El gust de l’arròs elaborat amb peix de roca sempre és bo”, afirma Abellan.

El xef Carles Abellan Zoom

El xef Carles Abellan

Pel que fa al suquet de peix de roca, a l’estil cala Montjoi, Abellan indica que també comença per un sofregit (all, tomàquet, julivert i pebre vermell). Després hi cou patates, el peix de roca, i acaba la cocció amb una crema agra o bé nata muntada i amb julivert fresc. “Ja estarà a punt per menjar”, comenta.

El cuiner de restaurants tan emblemàtics com La Barra, el Suculent o el Bravo (dins l’Hotel Vela) també aposta pels mol·luscos (com ara musclos, cloïsses o escopinyes), però amb preparacions senzilles. “A la brasa, amb una picada d’all, julivert i pebre negre són deliciosos”. Quan les closques s’obren hi tira mitja llimona espremuda. Al plat, completa la preparació amb un raig d’oli d’oliva. “No cal gaire cosa més per assaborir-los bé”, opina.

Tres maneres de preparar els mol·luscos

Mentrestant, a Ciutadella de Menorca, el cuiner de Mon Restaurant, Felip Llufriu, que va ser el cap de cuina de l’Hotel Omm a Barcelona, prepara les escopinyes, les cloïsses i els musclos, els tres mol·luscos que té a la carta de tres maneres diferents. “En els tres casos són naturals perquè penso que és la manera de sentir-ne el gust intens que tenen”, comenta. Així doncs, al natural, els acompanya amb una mica d’oli, sal i pebre. Després, amb un granissat de taronja i pastanaga. I, per acabar, amb ginebró amb llimona, que vol recordar el gin amb llimonada, que a Ciutadella és conegut com a 'pomada'. Es dona la circumstància, a més, que a l’illa de Menorca l’escopinya ratllada, com l’anomenen, és molt venerada, pel seu diàmetre especialment.

El cuiner Felip Llufriu Zoom

El cuiner Felip Llufriu / DAVID ARQUIMBAU

En canvi, al restaurant Ca l’Isidre, la cuinera Núria Gironès, actual 'maître' i cuinera després de la jubilació del seu pare, Isidre Gironès, argumenta que és fonamental el gruix dels peixos de roca per fer els fumets de peix. “N’hi ha que ni te’n diuen el nom al mercat, perquè te’ls venen amb el genèric de “variat de peix de roca”, comenta la cuinera.

Els petits són els que destina als fumets, però els peixos de roca grans, com les escórpores, les cuina a la brasa, amb una raig d’oli d’oliva verda. “A l’hora de servir-los, esclar, els desespinen, perquè no agraden gens les espines, i nosaltres, a cuina, els hi traiem totes després d’haver-los cuit”, continua explicant Gironès.

El cas és que els peixos de roca tenen una cuirassa d’espines, de les més fortes, perquè són pròxims a la costa del Mediterrani. “La seva manera de defensar-se és amb les espines, però just per això són rebutjats a les cases”, comenta la cuinera de Ca l’Isidre. “I és una llàstima perquè la potència que aporten a guisats com sarsueles o suquets és molt alta”, assegura.

Pel que fa als mol·luscos, Núria Gironès explica que cuina les cloïsses, les tallarines i les escopinyes al vapor i després les col·loca com a base del gaspatxo de marisc. “Una altra de les preparacions és cuinar-les amb una base d’un sofregit de ceba, bitxo, vi blanc, romaní i sàlvia”, diu Gironès. El suc que en queda de la cocció conjunta és “excel·lent”, i, de fet, és "tal com els cuinen a la regió de Ligúria, a Itàlia", que és on afirma que va aprendre la recepta.

Altres coccions que a Núria Gironès li agrada donar als mol·luscos, com ara les navalles, que són bivalves com els musclos, les cloïsses i les escopinyes (tenen una conquilla separada en dues parts) és l’escabetx. “Penso que l’escabetx és una tècnica molt nostra, que s’està perdent, i per això la reivindico”, diu Gironès. Es tracta de fer servir vinagre, espècies i sal, que fan com si cuinessin el mol·lusc quan es posen per sobre. De fet, en la història de la cuina, l’escabetx forma part de la manera de conservar els aliments.

Un suquet amb peix de roca i musclos Zoom

Un suquet amb peix de roca i musclos

La cuinera de Ca l’Isidre també alerta de la neteja dels mol·luscos. “Sobretot de les escopinyes, que tenen molta sorra, perquè estan ben ensorrades”, comenta. El cas és que, llevat dels musclos, la resta de mol·luscos cal submergir-los amb aigua i sal, perquè és així com deixaran anar la sorra del seu interior. “Recordo que, de petita, a la platja de Sant Salvador, m’encantava agafar tallarines a la platja, que les desenterrava i me les menjava crues, allà mateix”, diu Gironès.

A casa, a l’hora de cuinar els mol·luscos, el primer consell és triar al mercat “els més grosses, perquè si comprem els petits ens farem un fart de xuclar”. I, per continuar, “tenir-los una bona estona en aigua i sal, fins que veiem que ha escopit la sorra de l’interior”, diu Gironès. En canvi, “als musclos només cal treure’ls-hi l’alga petita que té enganxada a la carn tova”, conclou Gironès.

“Com a passatemps només es poden agafar mol·luscos cefalòpodes”

“Com a passatemps només es poden agafar mol·luscos cefalòpodes (pop, sèpia i calamar)”, afirma el biòleg Josep Maria Dacosta. Explica que la normativa de recol·lecció de mol·luscos és diferent “per a mariscadors professionals que per a pescadors recreatius”.

“La normativa, com és obvi, persegueix la sostenibilitat o la supervivència del peix i del marisc”, diu, i alhora també pretén que “els pescadors puguin viure’n professionalment, d'una banda, i que els recreatius puguin practicar l’esport de recol·lecció però sense vendre el que pesquen".

“La normativa considera que la pesca recreativa dels cefalòpodes no n’afecta sensiblement la supervivència ni tampoc fa una competència significativa al pescador professional”, afirma Dacosta. 

Com a mostra, “podem explicar que el pescador recreatiu no pot pescar calamars amb llum”, perquè és una activitat reservada per als professionals. En canvi, “sí que pot fer servir un trident, com a estri”. Els submarinistes poden pescar amb arpó, fitora o fusell, “però en cap cas amb les ampolles d’aire comprimit”, diu el biòleg.

El que el pescador recreatiu no pot pescar són cargols de mar, “ni tan sols per al propi consum, ni musclos, cloïsses, escopinyes, rossellones, tallarines, navalles, nacres ni tampoc dàtils de mar”. En resum, cap mol·lusc bivalve o de dues closques, conclou aquest expert.

Trobareu més informació sobre la normativa per a la pesca recreativa aquí.