NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Un oasi a l’estació d’autobusos

Roser Asensio i Fabio Gambirasi aposten per una cuina creativa i sostenible en aquest restaurant que l’any 1925 era el final de la línia d’autobusos Vallcarca-Coll

El restaurant Mala Hierba és al carrer Funoses Llussà, 2, de Barcelona. / CÈLIA ATSET Zoom

On avui la Roser ens explica la carta del Mala Hierba, fa gairebé un segle s’hi guardaven autobusos. On el Fabio dona forma a les seves creacions gastronòmiques, la gent feia temps per comprar el bitllet. De fet, sobre la porta de la cuina encara s’hi llegeix el rètol “ Sala de espera ” i a la façana de la sala principal encara hi ha escrit “ Servicio público: Auto-Omnibus Vallcarca-Coll ”. També es recorda a l’entrada que, fa un grapat d’anys, aquest local era Casa Fausto, un bar restaurant que va evolucionar i a principis dels anys 60 es va fer famós pel bon marisc que s’hi servia. Avui, conservant tota l’essència del passat per no trencar l’ecosistema del barri, la Roser i el Fabio desenvolupen un projecte gastronòmic de qualitat, amb producte ecològic i un toc creatiu molt interessant. A finals de maig aquesta proposta els va portar a ser escollits el restaurant de més qualitat gastronòmica de Barcelona en la primera edició dels Premis Restauració.

Vides oposades i un destí

“La meva vida era ideal. Treballava poc i em cuidava molt”, explica la Roser. “Fins fa tres anys, als matins me n’anava a la platja a fer un banyet, feia ioga, jugava una estona a voleibol i tornava cap a casa per fer alguna sessió de quiromassatge o neteges energètiques amb els pacients que tenia. No sabia què era l’estrès!” El Fabio, en canvi, no coneixia la tranquil·litat. Ha treballat en alguns dels millors restaurants a la seva Itàlia natal, i també a França i al Brasil, i suportava diàriament la pressió de les estrelles Michelin en jornades de 25 hores. Dues vides completament diferents que al final, de tan oposades, s’acaben trobant. I el seu punt d’unió va ser el Camí de Sant Jaume. El 2015 van coincidir per casualitat fent una ruta prop de Burgos i allà van començar a dissenyar un projecte que els acabaria portant a la part més alta del districte de Gràcia, tocant al Carmel. “Al principi ens va perjudicar ser tan lluny del centre de la ciutat, però ara ens adonem que va ser un encert. Per a la gent, venir aquí, psicològicament, és sortir de Barcelona. Surts de l’estrès i l’activitat frenètica de la ciutat per anar al teu racó de pau”, diu la Roser amb la calma que transmet.

Ella, que abans menjava més per necessitat que per plaer, ara recomana una carta plena de sorpreses gastronòmiques. Ens proposa que per començar compartim un “gaspatxo amb remolatxa, flors i herbes de l’hort”, que continuem amb un meravellós “risotto al coco, gingebre, sardina fumada i malta d’ordi”, que no deixem escapar els “tortel·linis artesans a l’ou farcits de galtes de porc guisades, julivert i parmesà”, i que ho rematem amb un “tàrtar de vedella ecològica” servit en el moll de l’os i aromatitzat amb romaní. La degustació de quatre postres, entre les quals hi ha un “gelat de sèsam negre amb escuma de remolatxa”, un “tiramisú calent i fred” i una pasta de full amb crema de roses i gerds, posa el punt final perfecte a una experiència molt recomanable.

Abans de marxar pugem al terrat per veure l’hort, que està en construcció, però que ja subministra diferents plantes per cuinar. “Volem que això pugui ser un petit bosc comestible i que els nens puguin venir amb l’escola per aprendre que la naturalesa és sàvia i si la cuidem ens pot donar molt”, diu la Roser. El Mala Hierba n’és el millor exemple.