L’esperança d’un lluitador

El Fabiano mai ha sabut estar-se quiet. Fa uns quants anys dedicava la seva energia a analitzar la qualitat de la coca-cola i, quan sortia de la feina, tornava a casa i es posava a cuinar. “La mare sempre em deia que ho feia molt bé”, recorda amb un somriure. Però se’n va cansar. Allò no l’omplia, i va decidir fer les maletes i recórrer els més de tres mil quilòmetres que separen Porto Alegre (Brasil) de l’Estat de Bahia per buscar-se la vida a la platja. Amb 22 anys, feia entrepans de pollastre i els venia obrint-se pas entre tovalloles i para-sols, fins que al cap d’un any va rebre una trucada d’un amic: hi havia feina de pizzer a Cadis. I no ho va dubtar.

Qui li havia de dir a aquest brasiler intrèpid, que fa 12 anys es va instal·lar a Conil de la Frontera per repartir pizzes, que acabaria fent sushi per a Neymar. Abans, però, va passar per Marbella. I un cop a Barcelona, buscant feina, es va trobar fent de model per a una marca de cotxes italiana. Tot, fins que es va poder pagar el curs de cuina a la Hofmann i es va posar a estudiar. Va fer creps al Born, sushi a l’Ikibana i al Sugoi, i va treballar un any en una empresa catalana especialitzada en la comercialització de la tonyina i el peix espasa. Però es va avorrir.

A través d’internet, el Fabiano va decidir oferir un servei de càtering de cuina japonesa i desplaçar-se a les cases que el reclamaven per cuinar. Neymar, Paulinho o Adriano li han cedit la cuina de casa seva, però també ha visitat pisos humils. Des de l’abril de l’any passat combinava els càterings amb la feina en un restaurant japonès, però al cap d’uns mesos va tancar i el Fabiano va haver de prendre una altra decisió important: llogar aquest local, comprar tot el mobiliari i obrir, per primera vegada, el seu propi restaurant. “Kibo significa esperança en japonès i és un sentiment que sempre m’ha acompanyat. Vaig venir sense papers, he hagut de lluitar, a la meva vida tot és verd i la millor paraula és esperança”, ens explica fent un te a la nostra taula.

Sushi amb ànima social

El novembre de l’any passat, a correcuita, va obrir la seva taverna japonesa, situada en un petit local propietat de l’Associació Crafts Social, de Rosas Crafts, que organitza tallers de costura i treballa per la inserció social de les dones. De fet, un 7% dels ingressos del restaurant van destinats a l’associació, que al principi utilitzava el local per fer-hi els tallers i encara en queden algunes restes. “La cuina és limitada perquè només tinc un parell de planxes i un forn i no puc fer pràcticament res calent”, lamenta el Fabiano. Però tampoc ho necessita. Té peix fresc de primera qualitat i el serveix en forma de nigiris (el de toro amb tòfona és insuperable i el d’anguila és excepcional), de sashimi o d’ uramakis com el kibo roll, farcit de tonyina, xiitake i alvocat.

La carta del Kibo no és gaire extensa però sí molt intensa, com la vida del Fabiano, que continua lluitant darrere d’una barra per servir el millor sushi als clients, transmetent il·lusió i pensant sempre en més projectes: el pròxim serà l’obertura del nou Kibo, un espai per a 25 comensals situat al número 76 del carrer Alfons XII de Barcelona que té previst obrir l’1 de setembre. Una nova llar per a la seva joia amb l’esperança de, per fi, poder estar-se quiet. Però serà complicat.

Kibotaberna, al Carrer de Lluís el Piadós, 5, 08003. Barcelona. 931 72 39 77

+ Detalls

El restaurant recomana

Tataki de 'toro' amb salsa miso