NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Direkte Boqueria, el diable del mercat

El diable del mercat Direkte Boqueria Ni un dia a casa / PERE VIRGILI Zoom

En ple bullici festival arribem a la Boqueria amb ganes de tastar les propostes d’un cuiner diferent i difícil de definir. Es tracta de l’Arnau Muñío. L’acompanya des del primer dia la Shu, una talentosa xef xinesa que s’ha convertit en la seva mà dreta. La carta la fan plegats tot i que la darrera paraula la té l’Arnau. Des de fa poc temps el Marc els acompanya en el reduït equip de treball. L’Arnau cuina per satisfer el client més enllà de la necessària rendibilitat del negoci. Un negoci que, tot i el petit espai, fa molt feliç 16 comensals de dimarts a dijous (dos torns al migdia) i 32 els divendres i dissabtes (dos torns al migdia i a la nit).

Parlem de Direkte Boqueria, un restaurant de cuina catalana clarament influenciat pels viatges que l’Arnau ha fet a territori asiàtic: el Japó, la Xina, Laos, Cambodja i el Vietnam. D’aquí n’ha tret experiències, sabors i moltes idees creatives per millorar l’art culinari del nostre país. És un apassionat de la cuina asiàtica però no ha volgut fer un restaurant temàtic, sinó que ha anat introduint elements d’aquella cuina d’una manera natural. No s’obliga a res. Només a agradar i en molts casos a sorprendre el client.

Hi ha dues propostes de menú. Escollim el llarg, anomenat Boqueria. És evident que els esforços no els ha gastat buscant un nom original. Comencem amb unes escopinyes gallegues amb sopa dashi, alga codium, raves i fulla de caputxina; sopa de gamba blanca de la Costa Brava amb meló, manzanilla, llima, menta i chile habanero ; rap curat i cremat amb tomàquet i jalapeños. L’inici és sorprenent i molt ben executat. El rap mereix una menció especial per la seva melositat i sabor. Seguim amb l’amanida de sardina marinada amb figues, pinyons, tofu fresc i wasabi; el kakigori de foie amb vi ranci, avellanes i pinyons (marinat amb un vi ranci de 100 anys); la gyoza al vapor d’ostra amb suc de capipota; allipebre de ramen de ratjada; guatlla a la brasa a la coreana amb la seva amanida de poma i api; fricandó Shangai; presatrami ibèric d’aglà amb créixens, mostassa, nap envinagrat i tirabecs. El kakigori de foie és sublim, i la guatlla, divina. Les postres són el gran final del menú: poma, cogombre, iogurt, anet i vainilla per un costat, i un pastís de formatge fumat a la brasa amb te verd que entra directament al nostre top d’imprescindibles. Els comensals asseguts davant la cuina gaudeixen, de ben a prop, d’un xou gastronòmic dirigit per un xef talentós i amb futur.

“El meu somni era obrir un restaurant. N’he obert un de mini però ho he pogut fer”. Amb aquestes paraules ens acomiada l’Arnau Muñío, xef i ànima del restaurant Direkte Boqueria mentre Mick Jagger brama la icònica cançó dels The Rolling Stones Sympathy for the devil. L’Arnau ha complert el seu somni però al darrere hi ha molt d’esforç i vint anys deixant-se la pell en diferents cuines de prestigi. El treball i la necessitat vital de tenir un negoci propi li han permès obrir un restaurant gastronòmic de vuit places en un local de 14 metres quadrats. “El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell”, diu el refranyer català. Tot i que el diable del Direkte Boqueria només té 36 anys.