O Meu Lar, els secrets de La Masia

“Aquí ha vingut Ansu Fati a menjar les nostres mitjanes!”, exclama Antonio Rodríguez, propietari de la braseria gallega O Meu Lar. Inicialment ho diu del tot convençut, però després acaba dubtant si realment és Ansu Fati o algun altre talent de La Masia del Barça qui ha entrat a casa seva per degustar producte gallec de qualitat. “Per aquí passa tanta gent que és impossible reconèixer-los tots. Gent de tot tipus: esportistes, polítics, artistes, periodistes, etc.”, diu l’Antonio, el Toni per a amics i coneguts. Els clients que no vol oblidar els té penjats a la paret del menjador principal. Té fotos amb Andrés Iniesta, Bojan Krkic, i una imatge que ens crida l’atenció: s’hi veuen cinc nanos molt joves asseguts a taula compartint dues mitjanes de vedella enormes. Són jugadors del planter del Barça, de la generació del 2003: Alejandro Balde, Fermín López i Jorge Alastuey, que encara són a La Masia, Xavi Simons (ara al PSG) i Àlex Ginard (Atlètic de Madrid). Éric Abidal, José Mari Bakero i l’ex manager general esportiu del Barça, Pep Segura, també han estat i alguns són encara clients d’aquest restaurant discret, senzill i on es menja com cal. Nosaltres el vam descobrir fa temps gràcies a Sique Rodríguez, cap d’esports de SER Catalunya i bon ambaixador del restaurant, però volíem tornar-hi per confirmar que res ha canviat.Ja fa trenta anys que el Toni va obrir les portes de casa seva (O Meu Lar) i el temps sembla que s’hagi aturat: el local és rústic, decorat amb peculiaritat i més aviat fosc, però tot forma part del seu encant, igual que l’olor de brasa que t’acompanya unes quantes hores o l’aparador del carrer on s’exhibeixen les peces que arriben cada setmana des de Galícia. Tot plegat ens obre la gana i decidim que primer compartirem uns quants entrants i després rematarem el dinar amb el clàssic de la casa, la mitjana. Fem un cop d’ull a la carta, a la qual hi ha de tot, però preferim deixar-nos portar. El Toni de seguida ho té clar: un plat de pop gallec a feira i uns pebrots de Padrón. Hi afegim un plat de cargols, que tot i no formar part de la llista de suggeriments, són extraordinaris: fets a la cassola amb cansalada i xoriç. Demanem que el tros de carn que vindrà a continuació sigui generós i al Toni se li escapa un mig somriure quan veu aparèixer el seu fill amb més d’un quilo de vedella que fumeja mentre es va acabant de fer sobre la planxa: “Us menjareu entre tres el que aquests nanos del Barça mengen entre sis”. I encara tenim espai per acabar compartint dues postres innegociables: el pastís de formatge i les canyes de crema.Sent menor d’edat, amb només disset anys, Toni Rodríguez va canviar Monforte de Lemos per Barcelona amb intenció de trobar-hi feina. Va començar treballant a la Cafeteria Plaza de plaça Catalunya, va ser durant molts anys cap de sala de la marisqueria Caballeira, una de les clàssiques de la ciutat, i va acabar obrint-ne tres de pròpies. Es guanyava bé la vida treballant, això sí, sense parar. Al final ho va deixar estar tot i es va quedar només amb O Meu Lar, on té la seva dona i un dels fills. És casa seva, la seva petita Masia, on guarda alguns secrets: “Esclar que aquí m’assabento de coses que no puc dir, i menys a vosaltres”. Hem menjat bé, hem rigut i hem après coses. És el que té dinar a casa del Toni.[[QUOTE_BEGIN]]O Meu LarCarrer Margarit, 24 (Barcelona) Cuina: Gallega amb producte de qualitat Must: Mitjana de vedella sobre brasa Vi: varietat però poques referències de la terra Servei: Proper, atent i eficient Local: rústic, de tota la vida Preu final per persona: 35€[[QUOTE_END]]

O Meu Lar, els secrets de La Masia

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

El mar no enganya

El clan de la ‘Boque’

L’arboreda del Vallès

Més continguts de mengem

10 receptes per assaborir l'agost

10 receptes de mar i muntanya per fer amb calma

“Si els tomàquets no tenen gust és perquè s’ha prioritzat la productivitat de la tomaquera”

10 receptes que es preparen en 30 minuts

Viure el present pensant en el futur

7 arrossos d'estiu per cuinar a casa

Els 10 millors versos de la poesia gastronòmica

Cuinem en família: com fem un remenat de carxofes, espàrrecs i alls tendres