Al Santa Gula inciten a pecar

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

2 min

Inciten a pecar Santa Gula Ni un dia a casa PERE VIRGILI

La plaça Narcís Ollé de Barcelona forma part de la història de la ciutat. Allà hi ha un bust de l’advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme però va acabar adaptant-se al modernisme. I aquesta definició és ben bé la millor per al Santa Gula, obert fa sis anys en aquesta plaça, al barri de Gràcia.

Ens atén l’Adrià, que fa cinc anys que és cap de sala del local i n’ha viscudes de tots colors. Ens confessa, amb veu baixa, que sempre recomana els clàssics del restaurant, com el tataki de tonyina, els raviolis de bolets i gambes o les carxofes del Prat confitades. “Són els plats titulars. Sabem que no fallen i a la gent els agrada. I molts, quan tornen, repeteixen”. De fet hi ha uns veïns que venen cada setmana “i no miren ni la carta: quan entren ja sabem què volen”.

No els falta raó. Són plats de sempre, però amb un toc molt personal com el tataki, contundent amb el picant al punt i amb torradetes suficients per acabar-te’l tot. Les carxofes amb gust, suaus i amb aquell toc de la sal gruixuda; i els raviolis, ben farcits.

Però el Santa Gula no pot viure només dels seus plats consagrats i per això, de la mà del seu xef -l’uruguaià Martín Marchese-, la carta ofereix plats nous cada setmana. “La base sempre és la cuina catalana, però es noten les influències dels viatges gastronòmics del nostre cuiner”, ens diu el cap de sala.

Com que intueixen que som exigents busquen sorprendre’ns amb els segons plats. Aposten primer per la carn. Comencen amb la picanha de black angus amb cremós de pastanaga guisada, avellana i all negre, i després amb l’steak tartar de Wagyu a la mostassa i amb rovell d’ou adobat.

A la llista de suggeriments de temporada també hi ha peix. Extraordinari el llom de bacallà amb poma rostida, patata rösti i muselina de pinyons i mel. Magnífic l’arròs de gambetes de Palamós i no us podeu perdre tampoc la papillota de vieires, curri verd, vegetals, coco i llima kaffir (ingredient imprescindible de la cuina tailandesa).

El cheesecake “Santa Gula” amb maracujà presideix les postres, que tenen un punt més atrevit que els plats de la carta. L’escuma de crema catalana amb sorbet de mandarina i el babà al rom amb mascarpone i llima tanquen un festival gastronòmic.

“Molta gent es deixa recomanar, sobretot clients nous, fins a tal punt que els fem menús a cegues, sense que sàpiguen què sortirà, iflipen”. La clau del restaurant és adaptar-se als temps i fer-ho fàcil. “No ens compliquem, i en això rau el nostre èxit”, sentencia l’Adrià. Amb aquesta senzillesa han aconseguit que anar al Santa Gula sigui una addicció.