Enaltint el producte de Roses

Roses és mar, Roses és producte de qualitat, Roses és gent treballadora que estima el mar i el seu producte. A Cal Campaner hi trobaràs el millor de Roses

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

2 min

Enaltint el producte de Roses DAVID BORRAT

Si t’escapes fins a Roses a dinar, possiblement desitges trobar un restaurant acollidor, de qualitat i amb vistes al mar. Si estàs disposat a sacrificar el tema de les vistes, et garantim que Cal Campaner no et deixarà indiferent.

La Mari Carmen va arribar a Roses per assistir al casament de la seva germana l’any 1964. I d’un casament en surt un altre... o això diuen. La Mari Carmen hi va conèixer el que va acabar sent el seu marit, l’Alfonso, i ànima del restaurant que junts van posar en marxa. El restaurant s’anomena Cal Campaner perquè la mare de l’Alfonso era la campanera de Roses. Van començar amb quatre taules fetes amb troncs d’oliveres als baixos de la casa familiar per aprofitar la primera onada de turisme anglès que va visitar Roses. Estem parlant de l’any 1966. L’Alfonso, autodidacte a la cuina, era el responsable de la planxa. Preparaven el que pescaven, simplement. I així la Mari Carmen i l’Alfonso van portar el restaurant durant 50 anys.

Des que l’Alfonso els va deixar, la Mari Carmen, que segueix al peu del canó, ha volgut envoltar-se de la família: dirigeix un equip encapçalat per l’Anna i el Marc a la sala (fills) i el Joan Romero a la cuina (gendre). El Joan és un espectacle a la cuina. Va treballar a El Bulli i paga la pena anar-hi per veure com s’ho pela tot sol, sí senyors, ell sol!

Per celebrar el 50è aniversari van reformar el restaurant, que encara conserva algun record del passat com ara el rètol del primer local. La ubicació actual és el tercer emplaçament i sembla que el definitiu, on Cal Campaner ofereix els seus serveis.

Comencem a tenir gana, l’Anna s’acosta a la nostra taula pissarra en mà. Avisem: totes les propostes van sense preu. Marisc i peix sense preu marcat. Quina por! Com que som una mica inconscients, però no del tot... demanem el preu de les espardenyes. Ens expliquen que tenen un preu marcat tot l’any (36 euros) i que les fluctuacions les assumeixen ells per compensar el client.

Majestuositat de la matèria primera

Evidentment ens decidim per les espardenyes. El Carles hi té una fixació. Compartim la seva dèria amb uns escamarlans i uns calamarsets. Per als segons, inevitablement escollim peix de Roses. Compartim un esplèndid gall de Sant Pere i una escórpora. Poques coses reflecteixen millor la majestuositat de la matèria primera de la badia de Roses com aquests exemplars autòctons. A les postres deixeu-vos guiar. Nosaltres ho vam fer. Havíem disfrutat tant que les propostes van ser molt benvingudes. El Joan és un geni.

Pel vi no s’ha de patir. Tenen un petit celler amb més de 60 referències que s’adeqüen perfectament a la qualitat del peix i marisc de Roses.

L’Alfonso, gran barcelonista, tenia una màxima que es va aplicar en vida: “Val més ser un petit amo que un gran mosso”. El negoci que va engegar el 1966 li ha donat la raó i, a més, ho ha pogut transmetre als fills, que dignifiquen la feina dels pares amb amor, talent i passió.