Qui més qui menys l’ha visitat algun cop o, com a mínim, ha sentit a parlar de la Bodega Sepúlveda, un clàssic que s’ha anat reinventant per continuar sent un referent en el món de la gastronomia al segle XXI. “Sempre hem intentat adaptar-nos als nous temps per no quedar-nos enrere”, expliquen la Núria i la Sònia, la tercera generació del local. Totes dues germanes recorden com quan eren petites jugaven a omplir garrafes de vi al celler de l’avi, i ara, molts anys després, recomanen als clients l’entrecot de bou de Nebraska, l’ou ferrat amb bigotis de llamàntol saltejats, les costelles de conill amb allada, els calamarsets saltejats amb mongetes de Santa Pau o els cigrons estofats amb botifarra. Plats, tots ells, que desfilen per la nostra taula, elegants però sense extravagàncies, i que superen totes les expectatives. Aquest és el gran èxit de la Bodega Sepúlveda: plats aparentment senzills, elaborats amb productes frescos i de qualitat i cuinats amb la passió i l’experiència dels pares, el Josep Solà i la Joaquima Marco.

“El meu pare és el capo ”, diu una de les germanes Solà. Té 76 anys i en fa més de trenta que va decidir que la Bodega Sepúlveda necessitava un canvi. Poc després de la mort de l’avi, a principis dels 80, Josep Solà fill va agafar les regnes del negoci familiar i va veure clar que havien d’evolucionar. “Amb l’arribada de les grans superfícies i els supermercats, vam veure clar que ens havíem de reinventar”, expliquen. Sempre s’hi havia fet cuina a la barra, i al marge de comprar vi a granel s’hi podien menjar uns bons callos o un capipota espectacular, els mateixos que la Joaquima cuina al matí als fogons del restaurant. El Josep va decidir ampliar l’oferta; a la bodega la gent també venia a menjar embotits de qualitat i a degustar amanides, però aviat amb això no n’hi havia prou. Després dels Jocs Olímpics, quan l’oferta gastronòmica de la ciutat es va multiplicar, van reescriure la carta. I així fins a dia d’avui, en què el restaurant serveix producte fresc comprat cada dia a la Boqueria i tractat com ningú pel Josep Solà als fogons del local.

“Això és casa nostra”

El disseny de la bodega tampoc s’ha quedat enrere, tot i que el local conserva moltes coses dels orígens i mai ha deixat de ser la casa familiar. “Aquesta sala on dineu era l’habitació que compartien el meu pare i el meu tiet”, expliquen les germanes entre les rialles que els provoquen la nostra cara de sorpresa. I continuen: “Aquest espai d’allà era la sala on jugàvem de petites (ara ple de taules del restaurant). Heu de pensar que això és casa nostra. Puges les escales i entres a casa dels nostres pares, que encara viuen aquí”. Som a la part de dalt del restaurant, dinant en una de les taules amb més encant, que té una espècie de balcó des d’on es veu la zona d’entrada. Però el secret més ben guardat és a la part de baix i cal travessar la cuina per descobrir-lo. Parlem de la taula familiar, que ara és el reservat del restaurant. Un espai privilegiat només per a clients habituals molt especials. Pep Guardiola o Ernesto Valverde s’hi han assegut molts cops, així com polítics, actors i altres personalitats. Menjar a la taula familiar és un luxe a l’abast de molt pocs, però a la Bodega Sepúlveda qualsevol taula et fa sentir com a casa.