Can Josep: Dos homes, pare i fill, i un destí

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

3 min

Can Josep Dos homes, pare i fill, i un destí Ni un dia a casa PERE VIRGILI

Can Josep és un d’aquells llocs al qual has d’anar sense pressa, amb ganes de gaudir. Recomanem reservar, en especial els migdies i les nits dels dijous i divendres. Els caps de setmana i els festius els amos s’agafen festa. Quan travesses la porta del restaurant et trobes un local que et recorda una bodega antiga presidit per una bandera republicana i moltes fotografies de mites del cel·luloide penjades a la paret.

Et rep el Manel, el fill, encarregat de la sala i qui, amb un tarannà tranquil i pausat, t’acompanya i t’assessora durant tot el tiberi. Al fons, a la cuina, hi ha el Josep, el pare. Ell és l’únic responsable de cuinar-nos. S’ho fa tot sol. Té mà per a les cassoles i les olles i una gran experiència adquirida que li permet sortir airós de tots els serveis. El Josep és un cuiner autodidacte fet a ell mateix. La culpable de la decoració cinèfila del restaurant és la mare del Manel, professora d’institut i parella del Josep, que quan cal els dona un cop de mà.

La cuina és majoritàriament catalana i tradicional, però sense manies. Si hi ha producte de qualitat de fora de les nostres contrades és molt benvingut. Com per exemple la xistorra d’Oiartzun, que sempre que la tastes penses que tant li fot d’on vingui mentre el Josep li pugui donar el punt d’amor indispensable per fer-nos gaudir. Com diu ell, “només haig de procurar cuinar amb dedicació i no espatllar el producte”. No hi ha miracles, només producte, professionalitat i talent.

La carta no és excessivament llarga. El dia que hi vam anar tots tres vam tastar la xistorra, el capipota, els cigrons amb cansalada, els cargols un punt picants, les mongetes amb botifarra blanca i negra, el foie fresc saltejat, els peus de porc, el iogurt amb coulis de mango, el flam de coco i un plat de formatges catalans. Tot acompanyat per un Costers del Gravet del Celler de Capçanes.

Can Josep va obrir les portes ara fa vint anys amb Josep Condeminas al capdavant. El pas del temps ha fet que el Manel es faci prou gran per acompanyar son pare en aquesta aventura com a responsable de la sala i d’alguns dels plats de la carta. La idea és que a poc a poc hi hagi relleu i que el Manel s’incorpori a la cuina, la seva gran passió. El Manel ja domina l’art del xup-xup i els secrets de la cuina tradicional. “Ho sap fer tot i ho sap fer bé”, diu amb un punt de passió el pare. “Ara només falta polir el noi i frenar-li la sang calenta”, sentencia el Josep.

Al Manel li agrada més la cuina que la sala, per això el Josep està content de pensar que el negoci familiar tindrà continuïtat. El pare es veu en un futur pròxim anant dues o tres d’hores al restaurant per preparar plats d’elaboració llarga, com el capipota o la tripa, i tenir més temps per anar a voltar o descobrir llocs que l’emocionin. Li costa entendre algunes coses de la cuina moderna: “Ja poden ser perfectes l’estructura, el disseny i la textura que si de gust no és bo no val res. La cuina t’ha de fer trempar”. A Can Josep hi trobaràs tots els ingredients per poder-ho fer.