NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Cruix: bon menjar, bon vi I bona gent

Cruix / PERE VIRGILI Zoom

Fa un any i cinc mesos, dos joves, un de Castelló i un altre de Valladolid, van obrir un restaurant al carrer Entença de Barcelona. El Cruix es distingeix per oferir una proposta original i dinàmica. Ara per ara la cosa sembla que els funciona prou bé. Dona per pagar les factures, les nòmines, la T-10 del xef i el Bicing del cap de sala.

Miquel Pardo, castellonenc i xef del Cruix, i Carlos Fernández, val·lisoletà i cap de sala, han aconseguit presentar un menú degustació de qualitat, original i bé de preu. Disposen de carta a base de plats i tastets, però ens decantem pel menú degustació. Comencem amb anxoves d’angelet curades a casa amb pa carasau de Sardenya; cintes de carbassó, pinyols i pesto fet amb caldo de verdures; xurros de bacallà amb escuma d’allioli, divertits i més cruixents que els bunyols; croquetes d’ànec de Pequín, molta feina per fer-les i poca per menjar-les; hummus de remolatxa amb bolets i tòfona, amb un toc vinagre que redueix la dolçor de la remolatxa; tàrtar de salmó Perú amb castanyes, iogurt de cogombre i xips de iuca, i bròquil tandoori amb formatge fresc i gingebre. Sí, bròquil. Vosaltres us la jugaríeu amb aquesta col? Nosaltres som del parer que té mèrit aconseguir emocionar el personal amb bròquil. Ells ho fan.

El bròquil és sotmès directament a la flama, poc cuit i un punt cruixent per homenatjar el nom del restaurant. Unanimitat entre els tres: collonut! Ara és l’hora de l’arròs d’en Miquel. Ens decantem pel de gamba a l’allet. Una fina capa d’arròs sense que els grans s’amunteguin. Comunió gairebé perfecta entre el gust i l’estètica.

Per rematar la proposta del Cruix, les postres: pinya natural amb gelat de julivert i un plat anomenat “Dia trist a la platja”. No us en revelem la composició i els ingredients per deixar-vos un punt de sorpresa si us decidiu a visitar-los. Va la pena trobar una ocasió, o bé buscar una excusa, per gaudir d’aquesta proposta de menú degustació a 28 euros, sense vi. I una cosa molt important: els gintònics ben servits van a 7 euros.

La carta de vins és diversa, ben trobada i molt personal. L’encarregat de l’elaboració ha estat en Carlos, que, sense oblidar les seves arrels, té la capacitat de proposar-nos vins de molts punts de la Península: mencía, Ribera, Priorat, Penedès, Empordà, Montsant, albarinyo, xacolí... Al Carlos se’l veu enèrgic i entusiasta i ens parla en un català fluid tot i el poc temps de pràctica.

La proposta culinària del Cruix és molt interessant. Amb un punt trepidant que de vegades fa que s’acumuli la feina a la taula. Són ràpids, potser un pèl massa, eficients, atents. El local és senzill però acollidor, amb el mínim espai exigible entre taula i taula però prou confortable.

En Miquel i en Carlos van aterrar no fa gaire a una ciutat amb una gran oferta gastronòmica, però amb la seva singularitat i la bona feina estan posant les bases per convertir-se en un duet triomfador. Bon menjar, bon preu i bona gent. Els anirà bé.