Vins i caves 03/07/2019

Mireia Torres, directora del Celler Jean Leon: "Si augmenta més la temperatura, difícilment hi haurà solucions per a la vinya que no siguin dràstiques"

L'enòloga i directora de Jean Leon, Mireia Torres, explica com afecta al raïm el canvi climàtic

Trinitat Gilbert
5 min
MIREIA_Verema%20de%20Cine%202018

Vilafranca del PenedèsEl Celler Jean Leon, a la DO Penedès, ha protegit més el raïm amb sistemes de conducció i orientacions diferents; amb portaempelts adequats; reg gota a gota, llevats amb menys rendiment alcohòlic, i d'altres. Són solucions per afrontar un increment de la temperatura que afecta la vinya, que es pot bloquejar i, per tant, pansir el raïm.

L'enòloga i directora del Celler Jean Leon, Mireia Torres, assenyala que les previsions d'increment de temperatura d'aquí a finals de segle són d'entre 2 i 6 graus, "en funció de l'escenari d'emissions de CO2", explica amb l'estudi Magrama 2013 (CC AR5) a la mà. I l'escenari encara empitjorarà, perquè "a mitjans de segle tindrem, a tota la meitat sud de l'Estat, una sequera extrema", com ha escrit Vicente Sotés al llibre ‘El sector vitivinícola frente al desafío del cambio climático’ (Cajamar).

El celler Jean Leon, DO Penedès, pertany al grup família Torres

Com es nota a la vinya l'escalfament? Com ha afectat les varietats de raïm?

Les varietats de raïm tenen totes un marge de temperatures ideal durant el període vegetatiu. Si les condicions canvien molt, moltes varietats no es podran adaptar i les haurem de substituir per altres de més resistents a la sequera.

Amb les onades de calor a l’estiu, el que pot passar és que la vinya es bloquegi i ja no maduri bé el raïm, o que la planta perdi les fulles o fins i tot que absorbeixi tota l’aigua del raïm i el panseixi o no el deixi sobreviure.

Cada varietat funciona diferent. Una altra conseqüència de la sequera és la pèrdua de producció per al viticultor. Aquests últims 20 anys s’ha notat que els graus dels vins han apujat un 2% i, en el cas d’algunes varietats, les acideses han baixat.

L'actor Jean Leon, juntamente amb Miguel Torres pare, va ser el primer que va plantar la varietat cabernet sauvignon a l'Estat espanyol

Per tant, és mes feina per al viticultor i per a l'enòleg?

Avui en dia, l’enòleg al celler i el viticultor a la vinya tenen eines per fer front a aquests canvis fent plantacions a més alçada, canvis en sistemes de conducció que protegeixin més el raïm, orientacions adequades, portaempelts adequats, reg gota a gota, llevats amb menys rendiment alcohòlic, etc. No obstant, si això va a més, difícilment hi haurà solucions que no siguin dràstiques.

¿A Jean Leon quines actuacions concretes heu impulsat per fer-hi front, a l'augment de temperatura?

Des de l’any 2008, vam començar la viticultura ecològica.

Des de l’any passat, estem en un projecte de recerca en què col·laborem amb el doctor Emilio Gil de la UPC en la reducció d’aplicació de productes fitosanitaris gràcies a les noves tecnologies com són els mapes de vigor, geolocalització del tractor i optimització dels paràmetres d’aplicació.

A més, estem treballant en un projecte d’instal·lar reg gota a gota a tota la finca en els pròxims anys i, relacionat amb això, esperem tenir sensors d'última generació que ens ajudin a optimitzar l’ús de l’aigua.

El celler treu al mercat els anomenats 'vins experimentals', com ara un monovarietal de malvasia

En quines novetats treballeu? I quina importància doneu als vins experimentals?

Aquest any tenim dos nous vins experimentals. El Malvasia de Sitges ja és al mercat des de fa un parell de mesos i aviat, al setembre, traurem un Viognier. La malvasia de Sitges és una varietat molt interessant de la zona i que es remunta al segle XIV amb els almogàvers. L’estil que hem buscat és fresc i afruitat. En el cas del viognier, té més temps de contacte amb el pòsit i és un vi molt interessant sobretot pel seu caràcter perfumat i la frescor.

Entre les activitats clàssiques del Celler Jean Leon, hi ha l'observació d'estels.

És un acte que sempre fem a l’agost coincidint amb les llàgrimes de Sant Llorenç. En Joan Anton Català, gran divulgador i excel·lent conferenciant, ve al celler i ens explica l’origen de l’Univers i les estrelles. A continuació, tenim un parell de telescopis per observar el cel seguint les seves indicacions i acompanyem l’acte amb música en directe i un sopar a peu dret.

Quina repercussió ha tingut la novel·la de l'escriptor Martí Gironell en la difusió del personatge Jean Leon?

El que ha fet en Martí Gironell amb el seu llibre sobre Jean Leon no l'hi podrem agrair mai. Ens ha ajudat els dos últims anys a transmetre els valors i la vida de Jean Leon per tot arreu i això no té preu! Nosaltres l’hem acompanyat sempre que hem pogut explicant els vins Jean Leon i, en algunes ocasions, fins i tot hem pogut gaudir en alguns actes de la música dels anys 50 en directe de la mà del saxofonista Pep Munné. Fa poc, també ha sortit el llibre en anglès, i això farà que la història d’aquest català d’origen de cantàbric arribi més lluny. Per a mi, és un orgull ajudar a transmetre els valors d’emprenedoria i esforç que tenia Jean Leon. Crec que, sense esforç, la vida no té sentit.

A l'agost, Jean Leon organitza la nit d'estrelles, una de les activitats d'enoturisme que organitza i que atreu molts visitants al celler

Les clàssiques varietats que Jean Leon va plantar juntament amb el teu pare encara avui es veuen foranes. Vosaltres hi aposteu però alhora també esteu per les varietats locals, com el xarel·lo, del qual vau fer un monovarietal. Com és aquest estira-i-arronsa entre unes i altres varietats?

Què és forà i què és d’aquí? Quines fronteres hem de considerar? Pensem que, a l’època de Jaume I, Catalunya arribava fins a Montpeller! ¿Hem de considerar els anys que porta una varietat com a criteri? Si és així, tenim proves que la cabernet sauvignon ja existia a principis del segle XX a Catalunya tot i que Jean Leon va ser el primer a embotellar un vi monovarietal de cabernet sauvignon a l’Estat. Es va plantar perquè la fil·loxera havia arribat primer a França i els cellers s’havien quedat sense vi.

Un altre criteri podria ser si aquella varietat només s’ha plantat a Catalunya. Potser això ens reforçaria el missatge de varietats com el xarel·lo però no la garnatxa i carinyena. En fi, el tema és complex i no és tan clar definir els límits.

Per a mi, el més important és fer un bon vi, i a Catalunya tenim la sort de tenir moltes varietats, climes i sòls que produeixen vins d'altíssima qualitat!. El que és important és que els consumidors gaudeixin de la gran diversitat de vins que podem fer tant al Penedès com arreu de Catalunya.

stats