LAURA SAULA
Barcelona

El veganisme no és (només) una dieta

Ser vegà consisteix a no consumir productes d’origen animal, tampoc en els àmbits de la moda i la cosmètica

El veganisme no és (només) una dieta Zoom

No mengen carn, ni peix ni marisc. I, a diferència dels vegetarians, tampoc prenen làctics, ni ous ni mel. És a dir, no consumeixen cap substància que provingui d’un animal. Parlem del veganisme, un estil de vida que cada vegada guanya més adeptes. Però, tot i ser un terme cada cop més normalitzat, encara hi ha molta confusió. Un dels errors més comuns és limitar el veganisme a una dieta, quan en realitat aquest estil de vida no només afecta els hàbits alimentaris sinó que consisteix a no consumir cap tipus de producte d’origen animal, tampoc en els àmbits de la moda i la cosmètica. I això només és una part de la seva realitat, que inclou també el rebuig a l’explotació dels animals. Segons un estudi recent de la consultora Lantern anomenat The green revolution, actualment a l’estat espanyol el 7,8% de la població és veggie. Aquest terme engloba persones que són veganes, vegetarianes i flexiterianes. D’aquestes, un 0,2% són veganes.

Encara que el terme vegà sembli relativament nou, ja fa més de setanta anys que existeix. L’any 1944 l’anglès Donald Watson va ser el cofundador de la primera societat vegana existent. Però ell tampoc en va ser realment el pioner, perquè el veganisme, encara que no tingués aquest nom, ja era l’estil de vida de cultures com el budisme, el jainisme o el pitagorisme fa milers d’anys.

Contra l’explotació animal

El fet que en els últims anys el moviment veggie hagi crescut amb força podria tenir a veure amb els nombrosos estudis que han anat sortint, com el que va publicar la FAO l’any 2009 on indicava que el 14,5% dels gasos d’efecte hivernacle eren produïts per l’activitat ramadera. O l’informe que va fer quatre anys més tard, que assegurava que la producció pecuària era i és un dels principals agents de desforestació, contaminació de l’aigua i de l’atmosfera, amb la consegüent pèrdua de la biodiversitat i l’empitjorament de l’escalfament global. Per no parlar de les xifres del ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, que constaten que tan sols entre el gener i l’octubre del 2016 van sacrificar als escorxadors espanyols més de 39,5 milions de porcs, 7,4 milions de xais i 553 milions de pollastres.

Un altre tema candent són les terribles condicions amb què viuen la majoria d’animals destinats al consum humà. Per donar-ho a conèixer, s’han popularitzat documentals (alguns no gaire agradables de veure) com 'Earthlings', 'Forks over knives' o 'Meat the truth'. Les últimes setmanes, també s’ha pogut veure a diversos cinemes de Catalunya el documental Empatia, un projecte de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals), dirigit per Ed Antoja i la productora La Diferencia.

Un negoci a l’alça

Només calia fer un tomb per la fira Veggie World, que a l’abril es va celebrar per primera vegada a Barcelona –ciutat declarada veg-friendly des del 2016–, per adonar-se de la gran oportunitat de negoci que ofereix l’estil de vida vegà. I és que, encara que l’estudi fet per Lantern indiqui que les principals preocupacions del consumidor veggie són la falta de varietat, els preus elevats, els productes poc honestos i els mites i prejudicis de la societat, a la fira es podia percebre com s’està instaurant tot un nou model de negoci. Des de calçat artesà fet amb material de suro, raspalls de dents sintètics, productes de rebosteria, cosmètics o roba ecològica, fins a suplements de vitamines, cerveses, pinso natural per a animals o superaliments liofilitzats, entre d’altres. Evidentment, tot cruelty free, és a dir, que no s’ha experimentat amb animals.Fins i tot, hi havia una agència de turisme que promocionava el primer creuer per a vegans.

Aquesta fira va tirar endavant amb la cooperació de ProVeg, una nova organització internacional per a la consciència alimentària que té com a objectiu reduir el consum global d’animals un 50% fins a l’any 2040. Segons els estaments d’aquesta organització, hi ha cinc raons per seguir un estil de vida vegà. Primer de tot, per evitar el dolor i patiment dels animals en granges i escorxadors. Segon, per distribuir més equitativament els recursos a l’hora d’alimentar la població mundial. Tercer, per protegir el planeta i el medi ambient. Quart, per millorar la salut de les persones. I cinquè, per dur un estil de vida saludable i fàcil. “Soc vegana per ètica, principis, compassió i justícia”, declara Helena Escoda, de la botiga EcoCentre. Fa més de deu anys que és vegana i ja en duia uns altres deu sent vegetariana. “Quan t’hi poses, descobreixes que la dieta vegana pot ser molt variada, ja que coneixes molts aliments nous”, afirma. Tan sols confessa que ha de prendre el suplement de vitamina B12 per complementar la seva dieta. Pel que fa al preu, considera que si no es compren aliments molt gurmet, ser vegà no suposa gastar-se més diners en alimentació.

Polèmiques en la dieta

La cultura vegana no ha estat mai exempta de polèmiques. Sobretot pel que fa a l’eficàcia nutricional de la seva dieta. Sense anar més lluny, l’any passat es va debatre molt el tema arran de la mort de Maria Strydom durant el seu descens de l’Everest. L’escaladora volia demostrar que es podia conquerir un vuitmil seguint una dieta estrictament vegana. “Des d’un punt de vista nutricional, és una dieta deficitària en certs nutrients com les proteïnes, el iode, el ferro, el calci i la vitamina B12”, apunta Meritxell Bansell, dietista i nutricionista del Centre Meritxell Dietètica i Nutrició de Vic. Bansell explica que, encara que sigui cert que les proteïnes es poden aconseguir dels aliments vegetals, és fàcil descuidar-se-les en algun àpat, perquè sovint la dieta vegana és monòtona. I aquests descuits poden derivar, a la llarga, en mancances nutricionals i de salut importants. Tot i això, també creu que si la persona és plenament conscient de tots els dèficits que pot comportar aquesta dieta i és constant a l’hora d’obtenir els mateixos minerals per altres vies, es pot ser vegà sense haver de patir necessàriament problemes de salut.