Natàlia Costa

Per sopar, un bol de cereals: arriba la moda del brines

El 'brinner' (contracció de 'breakfast' i 'dinner') abandera una lleugeresa que no sempre és real

Per sopar, un bol de cereals: arriba la moda del brines Zoom

Hem d’esmorzar com reis, menjar com prínceps i sopar com mendicants. Aquesta dita tan antiga adquireix avui noves lectures en l’espectre foodie i en l’omnipresent tendència cap a la vida saludable que inunda les xarxes socials. S’hi fa lloc una nova nomenclatura que pot canviar els hàbits alimentaris de sempre o, si més no, rebatejar-los amb conceptes dirigits als millennials.

Si el brunch sorgeix de la unió de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar), el brinner resulta de la contracció de breakfast i dinner (sopar) i és una tendència gastronòmica que implica traslladar la teòrica lleugeresa del primer àpat del dia a la posta de sol. Els partidaris del brinner asseguren que contribueix a una millor digestió i és una solució eficient a la manca de temps o de ganes de fer elaboracions més creatives.

Després que la paraula brunch s’hagi instal·lat pràcticament al nostre vocabulari i formi part de l’oferta gastronòmica de la ciutat sense cap mena de complexos, ara és el torn del brinner, que vol posicionar-se igual de bé a les cartes dels millors hotels i restaurants i acabar esdevenint un concepte habitual.

Esmorzar a les nou del vespre

Els que practiquen el brinner aposten al sopar per productes tradicionalment associats als esmorzars. Per exemple, el muesli, la civada, torrades de diverses tipologies i fins i tot bols de cereals generosos i ben regats de llavors de diversa procedència. El que és important és que el sopar sembli realment un esmorzar i estigui dotat de la mateixa informalitat i lleugeresa.

No obstant això, d’entre tots els ingredients predilectes per als partidaris d’aquesta tendència, l’ou és el rei i es reinterpreta en nombroses coccions, especialment aquelles més saludables i que més l’allunyen del fregit. Tampoc s’escapen del brinner altres ingredients típics de l’esmorzar com l’alvocat i els pancakes banyats en xarops dolços, a més de noves versions de l’ English breakfast, amb mongetes i salsitxes.

Èxit a les xarxes

Les xarxes socials constaten la presència emergent del brinner, que es multiplica amb el hashtag #brinneramb més de 70.000 publicacions a Instagram sota aquest paraigua, una xifra que, si bé és rellevant, encara és lluny dels 52 milions de publicacions sota l’etiqueta breakfast o els 58 milions que acumula dinner.

A més de la virtualitat que imposen les xarxes socials, el brinner és també un concepte viu a peu de carrer, cosa que es fa evident en les estratègies de mercat de les grans companyies de restauració. Així, algunes de les cadenes més potents del planeta han pujat al carro de la moda i, com és el cas de les més emblemàtiques de menjar ràpid, ofereixen des de fa uns mesos l’opció d’esmorzar durant tota la jornada perquè els seus clients puguin fer un brinner a un preu atractiu. De fet, aquestes companyies s’han adonat en els últims dos anys de la gran rellevància dels esmorzars en la seva facturació com a opció molt atractiva per als consumidors durant tota la jornada.

Però, és saludable?

Més enllà que les xarxes s’omplin de la tendència i les empreses l’incorporin a les seves estratègies, cal plantejar-se si el brinner és un hàbit saludable i si la seva aportació nutricional resulta apropiada.

Per a la nutricionista clínica i esportiva Mireia Porta, la moda del brinner no té res de nou: “El concepte fa temps que existeix, però simplement ara s’ha popularitzat sota un nou nom”. Concretament, Porta assenyala que l’opció de sopar aliments que, a priori, semblen més propis de l’esmorzar és des de fa anys un recurs quan els comensals no tenen temps per preparar el sopar o no els agrada cuinar. En aquest sentit, “un entrepà ràpid o llet amb cereals” poden acabar convertint-se en fórmules simples i immediates per enllestir el sopar “d’una manera fàcil”.

No necessàriament lleuger

Segons la nutricionista, malgrat que el brinner sembli, aparentment, un àpat lleuger no té per què ser així. Un sopar articulat amb aliments propis de l’esmorzar pot acabar resultant més feixuc que un de convencional: “De vegades, optar pel brinner fa que acabem consumint aliments processats rics en sucres simples i greixos”, adverteix.

Per a Porta, el brinner serà aconsellable o no segons els plats triats. Així, es pot optar per una solució de brinner “molt saludable” integrada, per exemple, per ous amb verdures saltejades. O tot el contrari, el brinner pot esdevenir una fórmula poc sana: “No resulta aconsellable acabar el dia menjant pancakes amb melmelada i suc de fruita de pot”. Recomanable o no? Tot depèn, doncs, dels aliments escollits. De fet, Porta conclou que el brinner no sol aportar gaires avantatges nutricionals si es compara amb un sopar convencional saludable.

Sigui com sigui, encara que el sopar es faci a l’estil tradicional obviant la moda del brinner, sí que és aconsellable que sigui un àpat lleuger per “reduir la dificultat digestiva” i el risc de realitzar una ingesta més calòrica del que és necessari, avisa Porta. I, sobretot: que el sopar hagi de ser lleuger no vol dir que el puguem deixar de fer. Que cap moda ens el tregui.

‘Drunch’, un altre ‘gastromot’ de moda

Una altra de les esnobistes combinacions lingüístico-gastronòmiques en voga és el drunch, un àpat a mig camí entre el lunch (dinar) i el dinner (sopar). Els seus defensors expliquen que és un àpat a l’estil d’un berenar contundent que, entre mitja tarda i el vespre, serveix per reemplaçar la necessitat de sopar. Com que ve a ser un berenar-sopar i, malgrat el seu nom, la seva finalitat no és substituir el dinar, seria l’equivalent a un berenar copiós que faci que ja no hàgim de sopar.

Aquesta opció resulta ideal abans d’anar al teatre, o mentre es mira un partit de futbol o també per acabar la tarda de diumenge amb els amics. Begudes amb cos, com una copa de cava, una cervesa o un còctel suau, combinades amb tapes, racions i canapès són les opcions més recurrents en el moment del drunch, on també adquireix una importància destacada el cafè com a beguda que acompanya les postres. Aquest instant gastronòmic tan chic comença a implantar-se en alguns hotels urbans.

Què més queda per inventar?