Trinitat Gilbert

El sector de l'alimentació acorrala l'oli de palma

La gran distribució el desaconsella als proveïdors i el Congrés demana millorar-ne l’etiquetatge

Indonesia-principal-productor-seguit-Malaisia_1774032731_40033859_651x366 Zoom

L’oli de palma és el nou dolent de la pel·lícula. Fet amb el fruit de la palmera Elaeis guineensis, que creix amb rapidesa i proporciona un fruit rendible, és un oli vegetal que tradicionalment es fa servir per a la producció d’alguns aliments processats. “L’original és de color vermell ataronjat, però la indústria el refina perquè no tingui ni olor ni color”, assegura la dietista-nutricionista Lucía Redondo. Ara bé, “si haguéssim de fer una hipotètica classificació d’olis nocius per a la salut, el de palma no seria el pitjor, perquè abans hi hauria el de coco”, afirma Claudi Mans, catedràtic emèrit d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona.

La comissió de sanitat del Congrés de Madrid, a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, va aprovar dimecres passat una proposició no de llei per millorar la informació de l’etiquetatge dels productes elaborats amb oli de palma. La proposició també exigeix que el govern espanyol creï accions legislatives perquè les criatures no en consumeixin. La gran distribució a Espanya ja ha començat a reclamar als seus proveïdors que el deixin de fer servir, un camí que ja van iniciar alguns supermercats italians i francesos retirant els productes etiquetats amb “olis vegetals” o “greixos vegetals”. A Catalunya, des del 2016, els supermercats Bon Preu també n’han deixat de vendre. “La intenció és anar retirant més productes, i, per això, demanem als elaboradors i distribuïdors que deixin de fer-lo servir”, explica un portaveu.

En la nova batalla nutricional, “el que no és recomanable és el consum d’aliments processats, perquè unes galetes industrials amb oli de palma són igual de dolentes que unes que no en tenen”, afirma Redondo, que fa la tesi doctoral sobre olis i greixos entre València i l’Institut Rowett de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia).

Un refinat polèmic

Sobre l’oli de palma, “el problema és el procés de refinat”, diu Redondo. El maig del 2016, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va emetre un informe sobre els contaminants tòxics que apareixen darrere del processat dels olis de palma. “Els contaminants tòxics són compostos considerats possibles cancerígens”, diu Redondo. En canvi, el fet de contenir greixos saturats, “malgrat la seva mala premsa, no és el problema”. Tampoc ho és l’àcid palmític, del qual tant s’ha parlat arran de l’estudi sobre càncer i metàstasi, perquè l’oli de palma verge “té unes qualitats nutricionals excel·lents”, afegeix.

“Un 87% de l’oli de palma mundial es produeix a Indonèsia i Malàisia, i l’impacte mediambental que causa ens ha de fer reflexionar, com també la desforestació de l’Amazones per a la producció de la soja i del blat transgènics, que, curiosament, mai no ha causat tant d’impacte mediàtic”, afegeix Lucía Redondo.

El catedràtic Claudi Mans apunta a la possibilitat que la polèmica sobre l’oli de palma formi part “d’una guerra de productors, perquè els de l’oli de soja volen carregar-se els de l’oli de palma, que els prenen quota de mercat”. A més, hi ha la qüestió de la sostenibilitat, perquè és un oli que fa un llarg recorregut fins a arribar al nostre país. “Hi ha un tema nutricional -reconeix també el catedràtic-, però absolutament dolent no ho és, perquè la població de Malàisia, que en consumeix de forma habitual, no és la que està més malalta del món”.