Trinitat Gilbert

El fals mite que les olives engreixen

El fals mite que les olives engreixen Zoom

Prohibides les olives: menjar-ne sis engreixa tant com un croissant. D'ous, no més de tres a la setmana: disparen el colesterol. La pell de pollastre és plena d'hormones. L'aigua s'ha de beure fora de les menjades... ¿Mite o realitat? La nostra dieta està condicionada per desenes de llegendes que en la major part dels casos no tenen cap fonament científic. Ho ha investigat a fons el periodista Antonio Ortí, coautor del llibre'Comer o no comer' (Planeta) juntament amb les expertes en nutrició Ana Palencia i Raquel Bernacer. "Són mites que ens creiem perquè ens els expliquen com si fossin un secret, com si ningú no els sabés", diu Ortí. "Hi caiem de quatre grapes, perquè vivim en una època en què els experts estan desacreditats i només fem cas dels opinadors", diu l'autor.

Ortí argumenta que les falses creences s'han anat difonent principalment des del Estats Units i la Gran Bretanya: "Darrere de cadascun dels mites alimentaris hi ha un interès econòmic i ideològic". Ras i curt. La mitologia alimentària ha fet dues llistes, amb bons i dolents, i aquests últims es difonen com si poguessin perjudicar greument la salut.

Vegem-ho amb alguns exemples. Com el pollastre. La creença, falsa, sosté que la pell té hormones. "No és cert, i a més preserva el gust i el suc de la carn". Per tant, el pollastre convé cuinar-lo amb pell i, si de cas, treure-la després, perquè sí que és cert que té més calories que la carn.

L'aigua, un element tan aparentment innocu, és objecte de moltes teories sense fonament. Es diu que deixar una ampolla de plàstic dins del cotxe, on pot escalfar-se, i després beure-la comporta el risc de contreure càncer. Fals. La mateixa Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) va desmentir que hi hagi dioxines en les ampolles de plàstic i encara menys que migrin cap a l'aigua. De fet, tots els plàstics d'ús alimentari passen proves estrictes per garantir que no hi hagi aquesta transferència. Tampoc no és cert que si es pren durant les menjades engreixa: té zero calories abans, després i durant els àpats.

Moltes altres llegendes difoses sobre alimentació estan relacionades amb la necessitat d'aprimar-se. Una d'aquestes llegendes estigmatitza el pa, però el fet és que 100 g aporten 230 calories, que no són tantes si es comparen amb les necessitats calòriques d'una persona amb vida sedentària: entre 2.000 i 2.400 calories al dia. Ortí diu que tampoc no té sentit prohibir radicalment els gelats: tot depèn de la freqüència i la quantitat en què es prenguin. Pel que fa a la fruita seca, els estudis han demostrat que no hi ha relació entre la seva ingesta diària i el sobrepès. De fet, com que són saciants, les persones mengen menys després.

La sal és un altre aliment injustament associat amb l'obesitat. "No té calories ni fa retenció de líquids", diu Ortí. Aixó sí, per evitar riscos cardiovasculars no se n'han de prendre més de 5 g diaris. Com defensa l'autor de 'Comer o no comer', el coneixement i la ciència són la millor arma contra la superstició.