Trinitat Gilbert

La dieta diària, exposada a metalls pesants i plaguicides

El peix, l'arròs, el blat, els tubercles i també les arrels són alguns aliments que en poden acumular

La dieta diària, exposada a metalls pesants i plaguicides Zoom

Els peixos, el marisc, l’arròs, el blat, les arrels, els tubercles i els derivats lactis són alguns dels aliments que acumulen més metalls pesants mentre que fruits secs com les avellanes i les nous són alguns dels aliments en què s’han detectat plaguicides. Així ho asseguren els estudis fets per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària de Catalunya, revisats el 2015, que han deduït el resultat a partir de la ingesta mitjana d’aliments dels catalans. Els metalls pesants i els plaguicides són considerats tòxics mediambientals o contaminants químics, diferents dels contaminants microbiològics, que estan controlats. “Els efectes dels contaminants químics són a llarg termini: per acumulació del tòxic a l’organisme, com és el cas del mercuri, o per acumulació de l’efecte advers, com els insecticides organofosforats”, assegura el professor de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), José Luis Domingo.

El catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel Porta, alerta sobre els resultats perquè els estudis han estat fets a partir d’enquestes sobre l’estat nutricional de la població catalana, de la qual n’han avaluat els hàbits alimentaris. “És una mitjana correcta i prudent però és possible que hi hagi una part de la població que no hi surti representada”. Dit amb altres paraules, Porta suggereix estudiar els aliments per grups i distingir entre els que compleixen els límits legals de tòxics segons la normativa europea però, en canvi, tenen uns nivells superiors a les recomanacions que fa l’OMS.

A l’Agència de Seguretat Alimentària, Victòria Castell, cap de l’àrea de Planificació i Auditoria, i Carme Chacón, subdirectora de l’agència, asseguren que, amb els resultats a la mà, els únics aliments amb els quals cal tenir precaució són els peixos i el marisc. “Especialment hem fet campanyes per alertar sobre el seu consum en poblacions de risc, com ara infants i embarassades, i d’un tipus de peixos, els de mida més gran, per l’acumulació de mercuri que poden contenir”. Les recomanacions les han difós i “han quallat en la societat”.

En els estudis de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, els metalls pesants que s’estudien són l’arsènic, el cadmi, el plom i el mercuri, per la seva toxicitat potencial i perquè estan presents en els aliments.

L’arròs és l’aliment que “acumula arsènic inorgànic d’una manera més present”, diu l’estudi, però algunes verdures i hortalisses també n’acumulen quan han sigut cultivades en aigua rica en arsènic. I el cadmi s’ingereix per l’arròs però també pel blat i les hortalisses, “especialment les d’arrels comestibles” i també els mol·luscos bivalves. “Els vegetals absorbeixen el cadmi del sòl per les arrels i el de l’aire a través de les fulles en les zones contaminades”, diu l’estudi. Pel que fa al plom, els peixos i el marisc seguits dels tubercles i els derivats lactis són els aliments que més destaquen mentre que el mercuri està més present en grans peixos depredadors com l’emperador i la tonyina. A l’hora d’interpretar-ne els resultats el professor de la URV indica que “la majoria de contaminants químics que es troben als aliments són solubles en greixos”. D’aquí que la recomanació principal sigui reduir els greixos de la dieta. Així doncs, “si reduïm el consum de greixos, no només disminuïm els riscos cardiovasculars, sinó que també ho fem amb els potencials efectes adversos dels compostos orgànics persistents que acumulen els greixos”.

Domingo afegeix que, juntament amb els greixos, també cal “reduir el consum de carn vermella i de carn vermella processada”. I, per contra, “augmentar el consum de fruites i de verdures”, que, en el cas de l’agricultura ecològica, assegura aquest expert, no conté pesticides.

Els tòxics dels envasos

A Suïssa la científica Jane Muncke alerta dels tòxics que també contenen els embolcalls alimentaris. “Hi ha fins a 8.000 compostos químics diferents”, afirma. “Alguns són considerats substàncies de risc” perquè traspassen els compostos químics als aliments, però la normativa els permet. És el cas del bisfenol A (BPA), tant habitual en ampolles d’aigua, plàstics i altres envasos. “Un dels riscos dels productes químics dels embolcalls és que actuïn com a disruptors, és a dir, que interactuïn amb les nostres hormones”, conclou Muncke.