Com es pot beure cafè de manera més saludable?

BarcelonaQuè demaneu després de dinar: cafè o postres? Si sou dels que us deliu per un cafè però l’intenteu evitar com sigui, sobretot a aquesta hora del dia, us alegrarà saber que en realitat entre les 13.30 i les 17 h és un bon moment per prendre’n, ja que no interfereix en la producció natural de cortisol, nom que rep l’hormona relacionada amb l’estrès, que fa mantenir-nos alerta. Així que benvingut sigui el cafè després de dinar. I les postres, esclar. Ara bé, prendre cafè entre les 8 i les 9 h del matí ja no és tan recomanable, perquè a aquesta hora la beguda sí que intervé en l’alliberament natural de l’hormona. La ciència corrobora, en canvi, que la clàssica pausa entre les 9.30 i les 11.30 h, habitual en les jornades laborals, és un altre bon moment per prendre’s un cafè. A aquesta hora el cos ja ha deixat de produir cortisol i l’organisme pot beneficiar-se del cafè.

Aquestes recomanacions són fruit del resultat d’un estudi del neuròleg Steven L. Miller, de la Universitat de Medicina de Dartmouth (EUA), en el qual ha investigat com afecta el cafè a l’hormona de l’estrès, el cortisol. Segons Miller, l’alliberament natural de l’hormona es produeix en unes hores concretes del dia i fa que el cos es desperti de manera natural. Mentre el cos produeix cortisol, interferir-hi amb una beguda excitant pot provocar que a la llarga es produeixi aquesta hormona en menys quantitat i es creï dependència del cafè. Ara entenem més que mai aquella expressió habitual de “no soc ningú sense un cafè al matí”. Segons el neuròleg nord-americà, arriba un moment que l’organisme s’acostuma tant a la cafeïna que ja no sap despertar-se sol.

L’estudi també conclou que a partir de les 17.30 h el cafè torna a interferir en l’organisme, ja que torna a alliberar cortisol. Així que, per berenar, la beguda excitant tampoc és recomanable. I, evidentment, tampoc s’aconsella prendre’n després de les 18.30 h, ja que podria alterar el son. Així ho explica Miller en el blog Brain Facts.

“També hi ha arguments psicològics a favor de prendre cafè al migdia”, diu la metge especialitzada en nutrició Maria José Martínez Obiols. “Jo recomano prendre’n després de dinar perquè és la manera d’entendre que l’àpat s’ha acabat, que no hem de continuar menjant”, explica. Per la seva banda, la dietista i nutricionista Anna Grau és més partidària dels tes i les infusions. “Si la persona té la pressió alta, per exemple, és millor prendre una infusió que un te o un cafè, que són estimulants”. Tot i això, Grau és conscient que el cafè pot ser un costum molt arrelat a l’esmorzar i a primera de la tarda i recomana, en aquest cas, prendre’l “sense sucre ni edulcorants”. També opina que és important que aquesta beguda “no s’utilitzi únicament per buscar que el cos s’activi, ja que l’organisme ha d’aprendre a activar-se per si sol, sense necessitat d’estimulants”. L’experta diu que la recomanació general és prendre un o dos cafès com a màxim al dia, però que la cafeïna afecta els organismes de manera molt diferent i és difícil donar consells generalitzats.

Per la seva banda, la coach de salut Cristina Manyer assenyala que el cafè després de dinar afavoreix la digestió perquè és una beguda amarga. Tot i això, Manyer no el recomana: “Hi ha infusions i tes amargs que afavoreixen la digestió sense ser un estimulant tan fort com és el cafè”, argumenta l’experta. Entre les infusions digestives, la que més recomana és la camamilla i entre els tes amargs, el boldo o el verd. “Després d’un àpat amb greixos, prendre una camamilla o una infusió de boldo és igual d’efectiu que el cafè –sosté Manyer–. Tot i així, si es vol consumir cafè, sempre és millor escollir cafè un sense torrefactar o verd”.

No tots els cafès són iguals

Tothom sap que del cafè no se’n pot abusar i que sempre que es pugui és millor substituir-lo per una infusió. Tot i així, també és cert que no es poden posar tots els cafès al mateix sac perquè n’hi ha de molts tipus. Viqui Sanglas n’ha recollit totes les varietats a la guia 'Specialty coffee in Barcelona', on també parla de les cafeteries que podem trobar a la ciutat que ofereixen cafè de qualitat. “He triat vint llocs on serveixen bon cafè”, diu Sanglas, que aquest maig també va impulsar amb Skye Maunsell el primer festival sobre la beguda amargant, amb el nom Independent Barcelona Coffee Festival.

Un cafè de qualitat, segons Sanglas, ha d’estar comprat a un agricultor i estar torrat localment. “Som hereus de la tradició de torrar molt el cafè, i també de torrefactar-lo, que vol dir torrar-lo amb sucre. I d’aquesta manera, el cafè perd molta qualitat”, explica l’experta. En canvi, la tendència d’ara és torrar-lo menys perquè se’n pugui assaborir la fruita i així preservar el gust que té en realitat. En el procés d’elaboració del cafè, també és rellevant la figura del barista, que és la persona que el prepara. “És important que tingui formació. No és el mateix servir una cervesa que un cafè”, diu. Segons Sanglas, “el cafè preparat amb filtre és el menys agressiu per a l’organisme”. De fet, aquest nou sistema de preparar el cafè, que està molt de moda als Estats Units, seria la forma més semblant a tractar la beguda com si fos una infusió. I, per descomptat, també recomana beure’l sense sucre. “És un mal costum que tenim. Un bon cafè no necessita sucre perquè no és tan amarg”.