Nutrició i salut 05/02/2017

Cal que un peix viatgi 10.000 km per alimentar les criatures?

La falta d’espines i el baix preu del panga han afavorit que el triïn als menjadors

Trinitat Gilbert
3 min
Cal que un peix viatgi 10.000 km per alimentar les criatures?

L’escola municipal Tres Pins, a Barcelona, i la llar d’infants municipal La Baldufa, a Vilanova i la Geltrú, van eliminar fa cinc anys el peix panga, anomenat peix gat del Mekong, del menú escolar. El procés a les dues escoles, sense cap connexió més que la coincidència esmentada, va ser el mateix: els pares van demanar a la direcció escolar que el peix panga fos substituït per peixos del Mediterrani. “Els vam fer cas i des de llavors no l’hem tornat a posar al menú; ara hi tenim lluç i bacallà”, explica Antònia Saumell, directora de La Baldufa. Per la seva banda, a l’escola Tres Pins, el lluç, el seitó i les sardines el van desbancar.

La falta d’espines i el baix preu del peix de riu cultivat majoritàriament al Vietnam són els atractius que han fet desequilibrar la balança lògica en la tria. “El peix panga necessita tan poc oxigen a l’hora de cultivar-lo que, amb poc volum d’aigua, se’n cria molta quantitat”, explica Anna Bozzano, doctora en ciències del mar i responsable del projecte El Peix al Plat. D’aquí que el peix sigui econòmic, sosté Bozzano.

L’altra qüestió són les espines. “Els filetegen i desespinen, i des de Tailàndia surten, ultracongelats, cap a Europa”, diu l’experta. I als ports i aeroports europeus passen tots els controls sanitaris, assegura, per la seva banda, Carme Chacón, vicepresidenta de l’Agència de Proteccio de la Salut, que afegeix que el panga és permès perquè és controlat rigorosament juntament amb altres peixos que arriben a Catalunya, com el salmó i el bacallà. “Amb dades a la mà, al 2005, dels 200 casos que hi va haver d’irregularitats amb els peixos, només quatre casos feien referència al panga”, comenta.

Malgrat tot, el debat sobre el consum d’aquest peix ha tornat a reobrir-se aquesta setmana. Carrefour ha anunciat que deixa de vendre panga a Espanya, cosa que ja ha fet en altres mercats europeus, com a Bèlgica. D’altra banda, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) ha instat el govern espanyol a deixar de servir panga als menjadors escolars.

Mentrestant, els dietistes alcen la veu contra el peix gat del Mekong. Per començar, “conté menys omega-3 que altres peixos blancs”, afirma la metge i nutricionista María José Martínez Obiols. “A més, els nivells detectats de mercuri, i també d’altres tòxics ambientals, com plaguicides, són escandalosament elevats”, diu el nutricionista David Gasol. Així que “no només és un peix contaminat, sinó que, a més, contamina tot el planeta per poder-lo transportar fins a Europa”, comenta Gasol.

Compleix els requisits de la UE

En aquest punt, Bozzano corrobora les afirmacions dels nutricionistes però les matisa afirmant que “el panga compleix els requisits en metalls pesants de la Unió Europea”. Dit amb altres paraules, el panga conté més metalls pesants que els peixos del Mediterrani, però, malgrat això, compleix la normativa de seguretat alimentària. “I també la compleix quan a la seva carn s’hi posa un additiu químic, l’E-451, perquè es mantingui compacta”. Sobre l’escàs omega-3 del peix cultivat del Vietnam, Bozzano argumenta que es deu al fet de no viure en aigua salada, on hi ha el plàncton que genera aquest nutrient.

En paral·lel, hi ha el debat sobre si un peix ha de recórrer més de 10.000 quilòmetres per arribar als menjadors escolars. Aquesta discussió s’intensifica si es recorda que Espanya és dels països on es consumeix més peix entre els membres de la Unió Europea, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) del 2016. La pregunta que sorgeix: ¿ha calgut introduir el panga per cobrir la demanda de consum?

Si es tracta dels atractius de no tenir espines i del preu baix d’aquest peix de riu del Vietnam, les alternatives autòctones ja funcionen. Un exemple el cita el peixater Xavier Calvet, de la peixateria El Pop de Vilanova i la Geltrú, que setmanalment en desespina i en filateja de km 0, que reparteix en furgonetes isotèrmiques per les escoles, perquè hi arribin frescos. “El preu dels seitons, maires i sardines que proveeixo són molt econòmics”, conclou Calvet.

stats