Dormir poc engreixa
ISIDRE ESTÉVEZ
Barcelona

Dormir poc engreixa

Dormir poc engreixa / GETTY

Un son deficient altera l'equilibri hormonal i ens fa tenir més gana i gastar menys energia

Un de cada dos catalans té sobrepès o obesitat. Al conjunt d'Europa, la proporció és encara més elevada: dos de cada tres ciutadans. Metges i autoritats sanitàries consideren l'obesitat l'epidèmia del segle XXI, el dany col·lateral d'una època de menjar industrial i barat. Fins ara s'havia considerat que per no tenir problemes de pes calia complir dos manaments: fer exercici, i seguir una dieta sensata i saludable. Cada vegada més, però, hi ha un tercer factor que cobra importància: dormir el nombre d'hores suficients. El treball d'un grup d'investigadors de la universitat sueca d'Uppsala acaba de confirmar que, certament, dormir és molt important per mantenir un pes correcte.

Els motius de l'obesitat són molts i complexos, però és cert que els dos principals motius que expliquen per què hi ha cada vegada més ciutadans amb problemes de pes són la falta d'exercici i l'abundància d'aliments processats i begudes ensucrades. Els últims anys, però, la falta de son –una altra de les característiques de les societats modernes– s'ha obert pas com una tercera, i inesperada, explicació al boom de l'obesitat.

L'evidència que hi ha una relació entre dormir poc i tenir problemes de pes no és nova, però saber els motius exactes pels quals la falta de son sembla comportar problemes de pes no és fàcil. Entre els que treballen per solucionar l'enigma hi ha un equip d'investigadors del departament de neurociència de la Universitat d'Uppsala. Aquesta setmana Christian Benedict, un dels noms de referència en la recerca de les conseqüències que els problemes del son tenen per a la salut, ha presentat en el Congrés Europeu d'Endicronologia les últimes conclusions sobre la matèria.I són clares: el motiu pel qual dormir poc engreixa és perquè, si no dormim les hores suficients, alterem l'equilibri i el funcionament correcte de dues hormones: la GLP-1 i la grelina.

Hormones per menjar… i per deixar de fer-ho

Quan ingerim aliments el cos allibera diferents hormones. Una d'elles és la GLP-1, que entre altres funcions té la d'estimular la secreció d'insulina per fer abaixar els nivells de sucre a la sang. Impulsada per les cèl·lules intestinals però també per algunes neurones, la GLP-1 s'activa en dues fases: la primera, entre 10 i 15 minuts després començar un àpat; la segona, entre 30 minuts i 1 hora després de menjar. Aquesta precisió horària no és casual. D'una banda, la GLP-1 incrementa l'aversió als aliments, la sensació d'incomoditat i les nàusees; de l'altra, disminueix les ganes de menjar i el plaer que sentim de fer-ho. Ras i curt, el seu paper, crucial, consisteix a evitar que no mengem més del compte.

La grelina juga a camp contrari: produïda en les cèl·lules gastrointestinals, la seva missió és aconseguir que sentim gana. El seu paper és, doncs, complementaride la GLP-1. Segreguem grelina quan tenim l'estómac buit: l'hormona fa arribar al cervell el senyal per activar la sensació de gana i per iniciar la secreció dels àcids gàstrics que preparen l'estómac per a la ingesta; és per això que, quan tenim molta gana, l'estómac fa sorolls. Un cop l'estómac és ple, la secreció de la grelina s'atura completament… i arriba el moment de la GLP-1. El cicle torna a començar.

Dormir poc afecta de forma negativa la producció i secreció d'hormones

El paper de les dues hormones demostra fins a quin punt el mecanisme d'alimentar-nos és sofisticat. Res no és fruit de l'atzar. El cos està programat per menjar de forma regular, sensata, equilibrada. Què passa, però, quan aquest equilibri es trenca? Què passa quan la producció i secreció d'hormones es veu alterada? Doncs que perdem aquest monitor intern, aquesta mena d'ordinador que regula l'acte de menjar i digerir i que està dissenyat per mantenir-nos vius i sans.

Dormir poc afecta de forma negativa la producció i secreció d'hormones i el resultat és que tant la sensació de gana com la de sacietat es veuen alterades. El treball de la Universitat d'Uppsala conclou que quan dormim poc segreguem menys GLP-1, l'hormona que ens crea la sensació de sacietat i ens fa deixar de menjar, i segreguem més grelina, cosa que ens fa tenir gana. La gent que dorm poc ingereix més, opta per racions més grans, es deixa portar pels impulsos… i gaudeix més de l'acte de menjar. El resultat no pot ser cap altre que un increment de pes.

Energia que no gastem, però acumulem

Els estudis demostren que una nit sense dormir altera de forma substancial el nostre metabolisme, fins al punt que gastem molta menys energia, entre un 5 i un 20% menys. No parlem de l'energia necessària per caminar durant hores o fer un esforç especial, sinó de l'energia que consumim per estar vius: respirar, fer la digestió… I si mengem el mateix però gastem menys energia el resultat és un superàvit de calories que acumulem. Per acabar de complicar les coses, tenim un nivell més alt de sucre a la sang i també més hormones de l'estrès, com el cortisol. Això li passa a qualsevol persona que dorm poc o gens una nit. Si la falta de son, però, no és un problema puntual sinó habitual, crònic, aleshores les conseqüències són encara més severes, de manera que s'altera completament l'equilibri dels bacteris que tenim als intestins i que són crucials per al bon funcionament del metabolisme.

Una nit sense dormir altera de forma substancial el nostre metabolisme

La investigació de l'equip de Benedict és important, i ho és per dos motius. El primer, perquè afegeix un element nou al control del sobrepès i l'obesitat, més enllà de la dieta i l'exercici. I el segon, perquè la falta de son és un dels mals endèmics de la nostra societat. Catalunya, amb uns horaris laborals, culturals i socials allunyats del cicle natural, és un dels països d'Europa on menys es dorm.

Què vol dir això per a la meitat de la població amb problemes d'excés de pes? Doncs que, a més de tenir una vida activa i alimentar-se de forma adequada, han de dormir un mínim d'hores (les necessitats varien en funció de les persones i l'edat, però no hauria de ser menys de set hores). La qual cosa no vol dir, òbviament, que, per si sol, passar un mínim de set hores al llit aconsegueixi el miracle de fer-nos arribar al pes ideal. La nostra salut en general, i el nostre pes n'és part, depèn de factors que no podem modificar (els gens) i d'altres que sí (què mengem, quant d'exercici fem). Dormir el que recomanen els experts no servirà de res si, en la resta d'àmbits, el nostre estil de vida no és saludable.

Per què recupero els quilos perduts després de fer règim?