Daniel Romaní

L’agricultura ecològica guanya protagonisme a Barcelona

Proliferen a la ciutat els nous espais de jardineria ecològica, i uns dels més evidents són els horts comunitaris, on es cultiven hortalisses sense l’ús d’herbicides ni pesticides

L’agricultura ecològica guanya protagonisme a Barcelona Zoom

A la plaça de les Glòries, allà on hi havia els antics Encants, ara hi ha uns horts comunitaris. Així ho van decidir els veïns en un procés participatiu. Aquest jardí comestible de la plaça de les Glòries és un dels nous espais de jardineria ecològica que hi ha a Barcelona, on es cultiven hortalisses sense herbicides ni pesticides. De fet, els herbicides i pesticides, que tenen l’entrada prohibida als espais d’agricultura ecològica, han vist reduïda la seva presencia als parcs i jardins de Barcelona, que aposten per alternatives ecològiques respectuoses amb el medi ambient i amb la salut de les persones.

L’agricultura urbana arrela a Barcelona, com ho fa en nombroses ciutats, com ara Nova York, Toronto, l’Havana, Viena, Detroit, Londres i Rosario. “En l’últim segle, el món urbà ha viscut d’esquena al món rural, i ara es comença a entendre que s’ha de tenir en compte el món agrícola com a part del sistema de la ciutat”, diu Josep Maria Vallès, fundador de la cooperativa d’iniciativa social Tarpuna, orientada a la promoció de l’agricultura urbana i social.

“L’agricultura urbana millora la ciutat, li aporta valors que necessita molt: els horts urbans són llocs de socialització, de contacte amb la natura, d’aprenentatge, de reciclatge de residus orgànics, de millora de la biodiversitat”, diu Vallès, autor de diversos llibres divulgatius sobre com fer un hort, compostatge o cultiu de plantes aromàtiques a les ciutats, entre els quals 'L’hort urbà: manual de cultiu ecològic als balcons i terrats'. Vallès és l’impulsor de l’hort urbà comunitari de Font de la Guatlla, situat a Sants-Montjuïc, entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc, una altra iniciativa d’agricultura ecològica. “Vam aprofitar un solar públic que l’Ajuntament de Barcelona ens va posar a disposició per desenvolupar-hi un projecte participatiu. Hi ha diverses entitats socials que cultiven l’hort amb els seus usuaris i hi realitzem diverses activitats formatives”, explica Vallès. Aquest hort comunitari du el nom d’Illa dels Tres Horts, en referència als tres tresors amagats: la col·laboració social, l’educació i la producció ecològica.

ESPAIS VERDS MÉS NATURALS

L’erradicació de l’ús de glifosat, així com la reducció d’altres fitosanitaris de síntesi química als espais verds i a la via pública de Barcelona, permetran que la natura urbana es desenvolupi lliurement a la ciutat.

A Barcelona s’aposta per una jardineria que dona prioritat a les pràctiques i als productes que generen menys riscos per a la salut humana i el medi ambient, cosa que permet un seguit d’avantatges:

Els espais verds seran més saludables perquè s’han deixat d’utilitzar productes tòxics per mantenir-los.
Apareixeran més herbes espontànies a la ciutat, sobretot als escocells, als parcs i als camins. Aquestes herbes són un senyal d’ecosistemes més saludables.


Els canvis de colors associats a les estacions de l’any seran més intensos: a la primavera, més flors silvestres; a l’estiu, més colors grocs, propis del nostre clima mediterrani; a la tardor, algunes plantes i herbes rebrotaran de nou.

Hi haurà més ocells als parcs, i més papallones i altres insectes, senyal de la bona salut del verd a la ciutat.

ENTREVISTA

“Els mètodes de control biològic de les plagues són més sostenibles que els químics i poden resultar menys costosos, tant econòmicament com mediambientalment”
Xavier Pons és enginyer agrònom i professor d’entomologia i control de plagues a l’Escola d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida

De quines maneres es controlen les plagues per mètodes no químics?

Amb control biològic. Es poden abaixar els nivells de plaga d’algunes espècies de pugons, caparretes i mosques blanques deixant que els seus enemics naturals actuïn. Tenim estudis que així ho demostren a les ciutats de Barcelona i Lleida. Aquests enemics naturals són insectes beneficiosos que es mengen les plagues i fan que els seus nivells de població es redueixin, i no ocasionen problemes a les plantes o als usuaris dels espais verds. També es poden alliberar enemics naturals criats en laboratoris, cosa que es fa als cultius d’horta en hivernacles o en alguns fruiters. I es poden utilitzar trampes de diversos tipus que atreuen els insectes, com ara feromones, o també substàncies ensucrades o fermentades que atreuen els insectes fins a un lloc on acaben morint.

¿Són més eficaços, i menys costosos, aquests mètodes de control de plagues?

A curt termini, en general són més eficaços els insecticides. A la llarga, però, els mètodes de control alternatius, com el control biològic, són més sostenibles i poden resultar menys costosos, tant econòmicament com mediambientalment. En el cas del control biològic de conservació, els agents de control ja són al sistema. El que cal és afavorir que actuïn. Amb tot, el control amb insecticides a vegades és inevitable, però s’hauria d’utilitzar com a últim recurs.

¿Les plagues a la vegetació poden ser nocives per a les persones?

Tret del cas de la processionària del pi, que pot ocasionar al·lèrgies importants a persones i animals si hi entren en contacte, en general no. El que passa és que algunes plagues poden ocasionar molèsties als ciutadans. Per exemple, perquè cauen dels arbres i poden tocar persones o perquè produeixen una substància ensucrada i enganxifosa que es diposita a les voreres, damunt dels cotxes o del mobiliari urbà i els embruten.

Quina valoració fa de les experiències d’agricultura ecològica a Barcelona?

Crec que són experiències positives. De tota manera, caldria saber ben bé què entén el ciutadà de carrer per agricultura ecològica. Amb la restricció dels productes químics de síntesi no n’hi ha prou. Alguns productes naturals poden ser molt tòxics per a les persones i la fauna beneficiosa. També s’hauria de tenir molt en compte la qualitat de l’aigua de reg, dels fertilitzants i la gestió de residus. Per fer agricultura ecològica s’han de tenir coneixements.

La vegetació ha sigut sempre un dels grans protagonistes de Barcelona. Des de fa uns anys guanya pes, amb iniciatives com el jardí comestible de les Glòries, cobertes verdes en edificis...

Sí, són iniciatives interessants per acostar l’agricultura als habitants de la gran ciutat. Totes les activitats que ajudin els ciutadans a estar a prop de la natura les veig positivament. Les cobertes verdes em semblen molt interessants perquè poden servir també com a corredors biològics (o biocorredors) i facilitar recursos a la fauna beneficiosa per al control de plagues i, per tant, afavorir el control biològic.

* Pàgines d’informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona