Trinitat Gilbert

És temps de menjar-se l'estiu

L’escriptora Anna García publica a Cossetània el llibre ‘Cuina feliç. Receptes refrescants per encarar la vida amb energia’, en què detalla els beneficis dels aliments de l’estiu i també com cuinar-los. En fem una tria, dels aliments i de les receptes

És temps de menjar-se l'estiu Zoom

REMOLATXA

Pertany a la mateixa família que la bleda, fins al punt que es considera que la bleda n’és una varietat. De la varietat blanca, se n’extreu el sucre refinat. La vermella es menja com qualsevol hortalissa.

Els efectes positius de menjar-ne són:

1) Conté antioxidants d’alta importància, que ajuden l’organisme a prevenir l’envelliment cel·lular, les malalties cardiovasculars i les malalties degeneratives.

2) Conté vitamines del grup B, que van bé per assimilar els nutrients, per produir els glòbuls vermells i per reforçar el sistema immunològic.

3) És rica en iode, ferro, potassi i silici.

Suc de remolatxa, pastanaga i poma

Ingredients

· 1 remolatxa mitjana

· 1 poma Fuji

· 1 pastanaga

· 50 ml d’aigua mineral

· Comí en pols

· Sal i pebre

Renteu bé i peleu la remolatxa, la poma i la pastanaga. Separeu-ne les puntes i el que no es menja. Talleu-ho tot a trossos per liquar-ho. És millor que els ingredients estiguin frescos de la nevera.

Col·loqueu els ingredients dins el vas de la batedora o al recipient que sigui que utilitzeu per triturar. Afegiu-hi l’aigua, les espècies i una mica de sal. Bateu-ho. Si veieu que queda molt espès, aboqueu-hi més aigua. Rectifiqueu de sal i d’espècies i ja podeu beure-us el suc.

COGOMBRE

És de la família de les cucurbitàcies, igual que també ho són el meló, la síndria, el carbassó i la carbassa.

Un 95% de la seva composició és aigua, i la vitamina que hi destaca és la C. És diürètic, i cal ressaltar que aporta molts minerals a l’organisme, com ara potassi. Actualment se’n troba tot l’any, però de sempre havia sigut un aliment lligat a l’estiu. Els cogombres viuen ara una lluna de mel amb els sucs verds, perquè en són un dels ingredients base, ja que hi aporten molta aigua i lliguen bé amb la resta d’ingredients de què pot compondre’s un suc verd: poma, pastanaga, api, enciam, tomàquet, espinacs, julivert...

Gaspatxo amb préssec

Ingredients

· 300 g de tomàquets madurs

· ½ kg de préssecs

· ½ pebrot vermell

· 1 cogombre

· 50 ml d’oli d’oliva

· 100 ml d’aigua mineral

· Sal i pebre

Peleu els tomàquets. Si ho preferiu, podeu escaldar-los en aigua bullent durant uns segons perquè sigui més fàcil treure’ls la pell. Un cop pelats, talleu-los a trossos. Retireu-ne la part més dura i passeu-los al vas de la batedora elèctrica.

Peleu els préssecs. Trossegeu-los i afegiu-los al vas de la batedora. Repetiu l’operació amb el cogombre i el pebrot vermell.

Finalment, afegiu-hi oli, la meitat de l’aigua, una mica de sal i una altra de pebre i ho bateu tot junt com si fos un gaspatxo. Tasteu-lo i, si cal, rectifiqueu-ho de sal i pebre. Si queda massa espès, afegiu-hi una mica més d’aigua.

Reserveu el gaspatxo a la nevera fins a l’hora de servir-lo.

CALAMAR

Són cefalòpodes –en grec, cap ('cefalo-')i peu ('-pode')–, de la mateixa classe que els pops i les sípies. Són rics en proteïnes i baixos en greixos. També contenen minerals, com el potassi, el magnesi, el zinc o el fòsfor, i vitamines dels grups A i B.

Més enllà dels arrebossats i els fregits, hi ha altres maneres de preparar-los, com ara guisats sols o amb arròs –se’n pot aprofitar la tinta per fer l’arròs negre–, amb pasta, en sopa (la bullabessa en pot portar), saltats amb vegetals o preparats crus en sushi i sashimi.

Altres maneres de preparar-los, ben senzilles, són a la planxa, a la brasa, punxats en broquetes o farcits i cuits al forn.

PERA

Un 85% de la seva composició és aigua. Són una font de vitamines, entre les quals destaquen les del grup B. Tenen efecte diürètic, són antioxidants i aporten potassi, calci i fòsfor. També són digestives i astringents.

Curiosament, en podem disposar tot l’any, però les varietats són diferents segons si és estiu o hivern. Les d’estiu tenen la pell fina i verdosa, i són més delicades. Les varietats càlides són les peres de Sant Joan, la pera llimonera, la pera 'blanquilla' i la pera ercolina.

Crema freda de porro i pera

Ingredients

· 2 peres (600 g)

· 1 porro

· 1 patata mitjana (200 g)

· 1 l d’aigua mineral

· 100 ml de nata líquida

· 1 cullerada de gingebre fresc ratllat

· 3 cullerades d’oli d’oliva

· Nou moscada ratllada

· Sal i pebre

Renteu bé les peres. Peleu-les, talleu-les a quarts i retireu-ne el cor. Renteu bé els porros, talleu-los a rodanxes gruixudes i descarteu-ne la part més verda d’un extrem i els filaments de l’altre. Peleu la patata, talleu-la a daus i renteu-la per eliminar-ne l’excés de midó.

Escalfeu les tres cullerades d’oli en una cassola grossa (o una olla) i aboqueu-hi les peres, el porro i les patates. Afegiu-hi el gingebre ratllat i ofegueu-ho tot junt a foc baix durant uns minuts. Salpebreu-ho i remeneu-ho.

A part, escalfeu el litre d’aigua, i quan sigui calent, aboqueu-lo a la cassola grossa. Deixeu que bulli a foc mitjà (eviteu que ho faci a borbollons), amb l’olla destapada, durant uns 25 minuts. Si veieu que s’evapora massa aigua, tapeu l’olla o afegiu-ne mig got.

Passat aquest temps, punxeu una patata per veure si és cuita. Si és així, passeu tots els ingredients al vas de la batedora elèctrica o al recipient que utilitzeu per triturar. Incorporeu-hi la nata líquida i la nou moscada ratllada (al gust), i bateu-ho fins que quedi una textura de crema. Si cal, rectifiqueu-ho de sal i d’espècies.

Deixeu refredar la crema i reserveu-la a la nevera. La podeu servir tèbia o freda, i acompanyada de retallons de pa fregit o de tires de porro fregides.

SARDINA

És un peix blau de mida petita que pertany a la mateixa família que l’anxova i l’areng. És una font d’omega-3, és a dir, el greix considerat bo, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol i de triglicèrids a la sang.

De la sardina també se’n destaca el seu contingut en proteïnes i en vitamines del grup A, B i D, i d’aquí ve que sigui un aliment tan important.

Sardines fredes a l’estil provençal

Ingredients

Per fer l’adob:

· 200 ml d’oli d’oliva

· 1 llimona

· Branquillons de farigola fresca

· Sal i pebre

Per fer la salsa:

· 10 fulles d’alfàbrega

· 1 rovell d’ou

· 4 filets d’anxova en conserva

· 1 cullerada de vinagre de xerès

Prepareu les sardines: retireu-ne el cap i les vísceres (per extreure les vísceres, heu d’obrir la part de l’abdomen amb un ganivet i passar-hi el dit), i les talleu per la meitat. Extraieu-ne els lloms i renteu-los sota el raig d’aigua freda de l’aixeta. Eixugueu els lloms amb un drap net i disposeu-los en una safata una mica fonda.

Prepareu l’adob: al vas de la batedora, barregeu l’oli, el suc de la llimona, els branquillons de farigola fresca (amb tres o quatre n’hi ha prou), i una mica de sal i de pebre. Aboqueu la barreja sobre les sardines i moveu una mica la safata perquè el líquid s’escampi bé. Les sardines haurien de quedar cobertes; si no és així, val la pena canviar el recipient per un de més fondo. Tapeu la safata amb paper film i introduïu-la al congelador. Deixeu-l'hi unes 24 hores.

L’endemà, retireu els lloms de sardina del congelador. Escorreu-los una mica i col·loqueu-los en una safata neta o directament als plats que utilitzareu per servir. No s’ha de llençar l’adob.

Feu la salsa: aboqueu el líquid de l’adob al vas de la batedora i incorporeu-hi els filets d’anxova, l’ou, l’alfàbrega i el vinagre de xerès. Bateu-ho fins a obtenir una salsa cremosa i disposeu-la per sobre les sardines. Ja podeu servir el plat.