Quinoa, goji, col verda… per què ingerir superaliments pot no servir de res
ISIDRE ESTÉVEZ
Barcelona

Quinoa, goji, col verda… per què ingerir superaliments pot no servir de res

Quinoa, goji, col verda… per què ingerir superaliments pot no servir de res

Estudiats en un laboratori molts aliments tenen efectes especialment beneficiosos per a la salut. Però el que funciona en un laboratori no sempre funciona al plat. T'expliquem per què

L'alimentació interessa, i molt. Mai abans se n'havia parlat tant com ara. Pàgines web, blogs, llibres, programes de televisió, notícies… Ja sigui per l'interès que desperta la gastronomia o per la voluntat de perdre pes o per la preocupació per la salut, tot el que està relacionat amb l'alimentació se segueix amb una gran atenció. Part de l'interès passa per la voluntat de trobar la dieta perfecta, una voluntat que portada a l'extrem acaba convertint-se en una patologia. Cada cop més gent busca en els aliments la manera de promoure la salut i allunyar les malalties. És possible? Existeixen realment els superaliments?

Parlem de superaliments per descriure productes especialment rics en nutrients o micronutrients. Productes que, tot i tenir una llarga història, s'han posat de moda després que estudis científics n'hagin destacat les propietats i hagin generat un interès que ha derivat en un enorme augment de la demanda. Un d'aquests superaliments és el gingebre, un rizoma utilitzat des de fa milers d'anys en la medicina de l'Índia i de la Xina, conegut per les seves propietats per combatre les nàusees i els marejos, i que ara es comença a emprar per compensar els efectes de la quimioteràpia. Un altre és la cúrcuma, un antioxidant que també s'està fent servir en el tractament del càncer i per combatre malalties inflamatòries. També hi ha la llinosa, recentment introduïda per millorar la qualitat de vida de les persones amb la síndrome de l'intestí irritable.

La diferència entre el laboratori i el plat

Si aquests aliments es fan servir ara per tractar determinades malalties és perquè hi ha una evidència científica que permet afirmar que el seu consum és beneficiós en determinats àmbits. És justament la preocupació per la salut –motivada en part per l'auge de malalties com el càncer– la que ha disparat el volum de recerca, estimulant que equips de científics treballin arreu del món analitzant els components dels aliments i estudiant-ne les propietats. Però una cosa és prendre un aliment com si fos un fàrmac de forma puntual i controlada i una altra és creure que omplir un armari de la cuina de superaliments farà que la nostra salut millori. Per sort o per desgràcia, les coses no són tan fàcils.

Que un aliment tingui moltes propietats no vol dir que el nostre organisme se'n beneficiï

Més enllà del plaer que proporciona un bon àpat, els aliments contenen els nutrients (proteïnes, greixos, carbohidrats) i els micronutrients (vitamines, minerals) que ens aporten l'energia necessària per viure i que fan possible que l'organisme funcioni de forma correcta. Fins i tot les parts dels aliments que no són absorbides (com la fibra) juguen un paper important a l'hora de mantenir-nos sans. Ara bé, que un aliment tingui moltes propietats no vol dir que el nostre organisme se'n beneficiï. Això és així perquè els components dels aliments interactuen els uns amb els altres, de manera que analitzar-los de forma aïllada en un laboratori no serveix per saber com reaccionen quan els ingerim. Superaliments o aliments normals: ingerir-los no és garantia d'aprofitar-los.

Vial de ferro o plat de llenties?

El ferro serveix per entendre per què aïllar la part del tot no sempre funciona. Es tracta d'un mineral essencial per al cos: no només contribueix de forma decisiva al creixement, sinó que sense ell no fabriquem l'hemoglobina necessària per portar oxigen a la sang i als músculs. El ferro pot ser aïllat en un laboratori i processat per tal de ser ingerit en píndoles, vials que es beuen o injeccions. Però pres d'aquesta manera és molt difícil que sigui absorbit pel cos. A més, té nombrosos efectes secundaris, que poden anar de les nàusees fins a l'estrenyiment, passant per danys seriosos als budells. El cos absorbeix el ferro millor, i de manera més segura, si l'ingerim en forma d'aliment, amb proteïnes. Un plat de llenties. Un cas diferent, evidentment, és el de persones amb carències de ferro importants; en aquest cas sí que necessitaran l'ajut dels suplements. Però, fins i tot així, prendre'n no és garantia d'absorbir-los.

El mateix que passa amb el ferro passa amb totes les vitamines i minerals: que necessitem vitamina B no vol dir que si en prenem una pastilla amb una dosi molt elevada ja estiguem coberts. Per beneficiar-se de qualsevol micronutrient cal tenir present com interactuen els uns amb els altres. Així, la millor manera d'absorbir ferro és menjar aliments rics en ferro juntament amb aliments rics en vitamina C. En canvi, si combinem els aliments rics en ferro amb altres de rics en fibra l'absorció del mineral es reduirà de forma dràstica. Aquest és justament el motiu pel qual la millor forma d'assegurar-nos que prenem tots els nutrients i micronutrients necessaris és oblidar-se de les pastilles i suplements i fer una dieta el més rica i variada possible. Si tenim dubtes de quina és la combinació més adequada i convenient en el nostre cas el millor és consultar-ho amb un expert en nutrició, que, en funció del nostre estat de salut i les nostres necessitats, ens explicarà com treure el màxim profit dels aliments.

Sucumbir a les modes

Deixem d'insistir, doncs: no trobarem l'aliment miraculós el consum del qual ens obrirà la porta a gaudir d'una salut millor. No serveix de res sucumbir a les modes que ens diuen que hem de menjar això o allò altre. L'interès per trobar l'aliment-miracle que ens mantingui joves, actius i sans fa que constantment apareguin nous noms que prometen salut en dosis concentrades. Un any són les baies de goji, un altre és el kamut, l'espelta o la quinoa, després la maca, més tard la col verda o 'kale'… la llista no para d'ampliar-se amb aliments que fa milers d'anys que són consumits en diferents llocs del món, que en alguns casos van deixar de ser utilitzats –substituïts per altres per motius sovint econòmics– i que ara fan una reaparició triomfal. No només les herboristeries en són plenes: a qualsevol supermercat podem trobar tota mena de productes, des de pa fins a iogurts, que anuncien algun d'aquests ingredients màgics, encara que només suposin un 0,1% del total. Un 0,1% que serveix per fer que el producte sembli més saludable… i que sigui més car.

Vol dir això que no té sentit parlar de superaliments? La resposta és complicada. No hi ha aliments que, per si sols, aportin tots els beneficis que tenen quan són analitzats en un laboratori. Si mengem de forma descuidada, amb molta pastisseria industrial, plats precuinats i processats, massa carn i poca fruita i verdura, no serveix de res ingerir cada dia baies de goji. I una persona que està ben alimentada té cura de la seva salut sense necessitat de ficar-se ni una baia de goji a la boca. Els efectes d'una hamburguesa industrial, amb pa industrial, patates congelades fregides en olis barats i refrescos plens de sucre no es compensen per prendre un suc verd ple de verdures i fruites riques en vitamines. De superaliments n'hi ha, però només són súper si els ingerim de forma sensata, en el context d'una dieta variada i equilibrada.