Toni Vall

Qui renta els plats també pot ser creatiu i innovador?

Adrià i Junqueras conversen sobre generació i gestió del talent

Qui renta els plats també pot ser creatiu i innovador? Zoom

“Vull que el rentaplats d’un restaurant tingui actitud creativa” és un bon titular, sens dubte, encunyat per Ferran Adrià, cervell que mai para de pensar i de crear. “Quan a El Bulli un dia no hi anaven els creatius no passava res dolent; en canvi, si fallava el rentaplats...”. Interessant reflexió. Un podria preguntar-se quin marge de creativitat té l’encarregat de rentar els plats, però abans Adrià ja ha desenvolupat l’argumentació per fer-la sostenible: “És un error pensar que la innovació només està en el producte final. La innovació pot estar en la producció tant com en el màrqueting que se li aplica un cop enllestit”. Val la pena escoltar les maquinacions argumentatives de qui posseeix l’intangible emèrit de millor cuiner del món. Parla al CosmoCaixa, en el marc de l’exposició 'Sapiens. Comprendre per crear', i conversa amb Oriol Junqueras sobre innovació i creativitat. L’un, no cal dir-ho, és expert en el tema, i l’altre, en el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia, pot aportar una mirada rellevant sobre les necessitats del país en aquest terreny i sobre la intervenció del sector públic per dinamitzar-lo.

Abans de començar la xerrada, Jaume Giró, president de la Fundació La Caixa, defineix els dos protagonistes. D’Adrià diu que és “efervescent, surrealista i desbocat”. I a Junqueras li corresponen els adjectius “analític, prudent i realista”. Un bon guant que els llança per saber si l’atraparan al vol i li donaran o no la raó. El moderador és Jordi Basté, que fa dues preguntes inicials òptimes: “Què hi fem aquí?” i “Què fa Ferran Adrià?”. A la primera, més metafísica, respon Junqueras: “Amb Adrià ens agrada parlar sobre com s’ordena l’Univers. Pensar sobre la generalització de la capacitat creativa amb l’objectiu de la transformació de la realitat”. “Innovar és buscar-se la vida”, rebla Adrià per entrar en matèria i respon a la segona pregunta de Basté amb una breu enumeració de les multinacionals, els artistes i les universitats a qui assessora o amb qui ha col·laborat. “Qui fa innovació ha de tenir un artista a prop”, argumenta. I ens parla d’El Bulli Lab: “Sense ni un sol euro públic volem tornar a la societat tot allò que ens ha donat”. En aquest sentit, a criteri de Junqueras, el que fan els artistes com Adrià són explosions de creativitat que els permeten transmetre el seu coneixement amb l’objectiu d’“endreçar la realitat complexa”, amb l’assessorament a tercers o amb l’ensenyança universitària.

Exemples de tenacitat

“Nosaltres no volíem guanyar diners, volíem fer la creació al més pura possible”, concreta el cuiner. I revela que es va fer farts de rebutjar xecs en blanc de milionaris que li proposaven anar a cuinar a casa seva. Diu també que innovar és molt difícil, cal molt coneixement, i s’adreça al doctor Bonaventura Clotet, present a la sala, com a paradigma de tenacitat i voluntat d’excel·lència. Relativitza l’elogi desmesurat de la passió i reivindica la professionalitat, fins a tres o quatre vegades menciona el turisme com a gran valor de Catalunya -“bàsic per sortir de la crisi”- i recalca la necessitat d’injectar-hi mirada creativa i innovadora. Tant de bo algú l’escolti i es doni per al·ludit.

El Barça i Messi apareixen a la conversa i també -ai!- Inditex com a model d’èxit mundial. Llavors Junqueras arrufa una mica el nas. “No t’agrada Inditex?”, li pregunta. De seguida ho arregla parlant de l’excel·lència catalana en el terreny del voluntariat i la solidaritat. L’efervescència i el realisme poden i han de combinar-se, qui sap si amb un possible Pla Estratègic d’Innovació -Basté ho posa sobre la taula- amb l’horitzó, queda clar, que un rentaplats pugui ser innovador.