Lara Bonilla

Els neandertals menjaven bolets, pinyons i molsa

L'ADN de la placa dental de les restes fòssils del jaciment El Sidrón d'Astúries també ha revelat que un individu va ingerir àcid salicílic, el component actiu de l'aspirina

Els neandertals menjaven bolets, pinyons i molsa Zoom

Cada cop tenim més dades de l'estil de vida dels neandertals que permeten també trencar alguns mites. Les restes fòssils trobades a jaciments de tot Europa han permès obtenir-ne més detalls, com ara el fet que també eren artistes o que enterraven els seus morts. Ara, un nou estudi internacional publicat a 'Nature', en el qual han participat investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), de la UAB, del Museu de Ciències Naturals (CSIC) i de la Universitat d'Oviedo, ha aportat nova informació sobre la dieta dels neandertals gràcies a les restes de quatre individus trobades al jaciment asturià del Sidrón (Astúries) i al de Spy (Bèlgica), de 42.000 i 50.000 d'antiguitat, respectivament.

Les anàlisis de la placa dental –que conserva els microorganismes que van viure en la boca així com partícules de menjar– mostren diferències en l'alimentació dels dos grups de neandertals. Mentre que els d'Astúries menjaven bolets, pinyons i molsa i no s’han trobat proves que mengessin carn, els de Bèlgica s'alimentaven, bàsicament, de carn. L'entorn ecològic en què vivien explicaria per què uns tenien una dieta vegetariana i els altres, carnívora. "Els de Bèlgica vivien en una estepa freda on habitaven grans mamífers com mamuts, rinoceronts, bisons o cavalls i els del Sidrón, en canvi, vivien en un ecosistema més boscós on no hi havia aquestes grans manades", explica Carles Lalueza-Fox, investigador de la UPF-CSIC. No obstant, Lalueza-Fox creu els neandertals asturians "menjaven carn, com cérvols, propis d'aquell entorn, quan podien".

S’ha arribat a aquestes conclusions després d’analitzar el material genètic preservant en la placa dental –la més antiga analitzada fins ara– d’aquests neandertals. També s'han trobat evidències que els neandertals s'automedicaven i coneixien les propietats medicinals i nutricionals de les plantes que menjaven. Una de les trobades més importants de l'estudi s'ha realitzat en un individu del Sidrón afectat per un abscés dental. Els investigadors han trobat evidències que aquest neandertal, en el qual han trobat un bacteri intestinal que li produïa diarrea aguda i malestar crònic, consumia àlber, un analgèsic natural amb àcid salicílic, el component actiu de l' aspirina. També han detectat un fong ('Penicillium') amb propietats antibiòtiques.

Aquests resultats confirmen els publicats en un estudi del 2012 liderat per Karen Hardy, investigadora a l'ICREA a la UAB, que ja va demostrar que els neandertals usaven plantes medicinals. "Posseïen un bon coneixement de les plantes medicinals i de les seves propietats calmants o antiinflamatòries, i que s'automedicaven. L'ús d'antibiòtics resultaria molt sorprenent, ja que seria 40.000 anys abans que descobríssim la penicil·lina", ha assegurat Alan Cooper, director del Centre d'ADN antic de la Universitat d'Adelaida que ha liderat la investigació revelada ara juntament amb la de Liverpool.

Microbis compartits amb el d'humans moderns

La reconstrucció del microbioma oral dels neandertals i la seva comparació amb el d'altres humans antic i moderns ha permès als investigadors confirmar que van compartir patògens, com els bacteris que causen càries o malaltia periodontal. Això suggereix que neandertals i humans moderns van intercanviar patògens fins fa gairebé 180.000 anys, molt després que divergissin com a espècies.

Aquest estudi també obre una nova línia de recerca que "permetrà relacionar la microbiota bacteriana de la boca amb la dieta i amb trastorns digestius", ha explicat Lalueza-Fox. Segons aquest investigador, "cada cop està més clar que els trastorns gàstrics i digestius estan relacionats amb aquests bacteris de la boca que ens empassem".

L'ADN preservat en la placa dental s'ha revelat un cop més com una font important d'informació sobre els hàbits de vida i la salut dels homínids antics. No obstant, costa molt trobar restes fòssils amb càlculs dentals ja que "abans es netejava el fòssil perquè quedés net i es perdia informació", ha lamentat Lalueza-Fox.