Trinitat Gilbert

L’amor entra per l’estómac?

La cuina i el menjar són plaers per als sentits que es poden utilitzar com un gran art de seducció

L’amor entra per l’estómac? Zoom

Els xefs ho asseguren: cuinar és un acte d’amor. Ho creuen Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula; Joan Roca, d’El Celler de Can Roca, o Jordi Cruz. Tots afegeixen que la cuina també és un acte d’estima per a un mateix. “No hi ha una manera més bona de cuidar-se que cuinant-nos el que ens agrada”, diu Cruz, el xef del restaurant Àbac.

La literatura ha forjat pàgines exemplificadores, com la Lídia de Cadaqués, que va tenir a dispesa l’escriptor Eugeni d’Ors, que relatava les excel·lències que cuinava aquesta peixatera i que el meravellaven dia rere dia. En cada plat hi havia una carta d’amor de cocció lenta. David Bueno, professor del departament de genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, apunta: “L’amor també pot entrar per l’estómac, perquè és una activitat fisiològica bàsica de supervivència i, a més, en l’espècie humana s’ha convertit en un acte de relació social, i l’amor també és un acte de relació social”.

A Regencós, Iolanda Bustos, xef de La Calèndula, recorda que quan va voler pescar la seva parella va rumiar bé la recepta. “Vaig escollir els ingredients expressament, i em vaig quedar meravellada de la reacció”. De fet, temps després, la parella pescada li va confessar que mentre menjava el plat, pensava que l’estimaria sempre. El plat va ser un ou merengat amb tòfona blanca. D’aquí el consell bàsic que dóna la xef de les flors, com és coneguda Iolanda Bustos: a l’hora d’enamorar, “trieu sempre receptes d’aparença senzilla, i com més naturals millor”. I si es pot saber per avançat un ingredient favorit, “ja tindrem mitja conquesta feta”, diu.

A Girona, el pastisser Jordi Roca, d’El Celler de Can Roca, opina que “la sensació de pessigolleig a l’estómac pròpia de l’enamorament és la mateixa que tens quan menges alguna cosa que t’emociona”. Esclar que Jordi Roca admet que la seva resposta està condicionada, perquè se sent un enamorat del menjar. Però, malgrat aquest posicionament personal, està segur que “l’efecte, l’estima, es multipliquen quan comparteixes taula amb la persona estimada”.

Tendresa i cura

Per la seva banda, la psicòloga Maria Mercè Conangla sosté que “l’amor beu de moltes fonts, així que les seves arrels reben vitamines de tot allò que transmet tendresa i cura”. Per tant, pot ser la cuina com també qualsevol altra activitat feta amb aquestes dues característiques. Ara bé, la persona que cuina amb amor, dedica temps a pensar què agrada a l’altre, té cura de la qualitat dels aliments, es passa el temps necessari en el procés de cuinar-los, sense pressa, pensant en les persones que s’ho menjaran, i guanya molts punts. “La persona que cuina amb amor, presenta bé els aliments, de vegades amb molta creativitat, cuida els colors, les textures, els contrastos, les aromes... Tots aquests elements són vitamines emocionals”, diu Conangla. Dit amb altres paraules, “entri per l’estómac o no, el cert és que aquella persona que ens proporciona una oportunitat de plaer sensorial i emocional és algú molt valorat i, per tant, estimable ”, afirma Conangla.

En una línia semblant, la també psicòloga Estefanía Carreño afirma que “podem enamorar amb l’estómac perquè cuinant per a un altre també fem saber que som capaços de gastar el nostre temps en ell; li diem que hi pensem i que el tenim en compte”. De fet, un bon cuiner sempre té en compte el seu principal comensal i farà tot el que sap que agradarà a l’altre per impressionar-lo. “Quan la parella ja és una realitat, el cuiner enamorat continua tenint en compte qui ha de menjar els seus plats, i és capaç de variar-los si això ha de fer que l’altre continuï agraint aquest fet”, diu Carreño.

La psicòloga confessa que el recurs de la cuina també li és bo per a la seva feina personal. “He utilitzat la cuina per acostar-me a algun nen difícil i funciona molt bé. Les criatures creen alguna cosa elles mateixes; se senten segures perquè sempre surt bé (jo estic amb ells), i després ho poden compartir i, a més, els reconeixen la feina”. Així que la cuina es converteix en gratificant i alhora creadora d’emocions positives en els altres. “Imagineu-vos quines emocions tan bones pot provocar en un nen que només rep càstigs i que, de sobte, per un plat fet, rep elogis”.

Menjar per dir “T’estimo”

La psicòloga continua explicant com ella mateixa ha fet servir el recurs de la cuina per fer saber a la família que els estima. Per Nadal va fer unes galetes especials, amb formes i cares boniques, que va regalar als fills, pares, germans i amics. “A aquells que jo volia que rebessin el meu amor; i ho van rebre amb l’emoció de saber que en aquell pot hi havia més que galetes per menjar”.

A l’Hospital Quirón de Barcelona, el cap de psiquiatria, el doctor Carles Lupresti, opina que el menjar, com a activitat plaent que pot ser, ajuda a l’enamorament i facilita “molt” una bona relació personal, amorosa o no. “Per als mamífers, el menjar pot ser un premi, i d’aquí que molts ensinistraments sempre hi vagin lligats”, explica. Com a premi que és, si es comparteix, “el menjar facilita la seducció”, conclou el cap de psiquiatria del Quirón.

Begudes per a totes les ocasions

La sommelier Meritxell Falgueras també relaciona el vi amb l’enamorament. “Jo em vaig enamorar del meu marit tastant el seu vi Carandelle de Podere San Cristoforo fa sis anys, en una Fira Alimentària. Vaig tastar el vi i em va agradar tant que quan vaig veure qui era... encara més!”, explica. Per això, la sommelier proposa una llista de vins segons les ocasions, basada en el seu llibre Els vins de la teva vida (Angle Editorial):

Per a la primera cita:

Serras del Priorat. Un vi ple de sol, energia i vitalitat, tal com demostra la seva capa alta i els reflexos violacis. Els seus graus alcohòlics fan que precipiti una llàgrima tintada a la copa, però gràcies a la frescor en boca deixa un paladar vellutat... I sobretot, ganes de repetir! El nas és un festival de móres, gerds i notes de cafè dels sis mesos de criança que desperten.

Per a aquell sopar especial:

AA Privat Laietà. És un vi alegre i cristal·lí que té un bon despreniment de fines bombolles, rematades per una corona persistent quan se serveix en les estilitzades copes tipus flauta. Al nas és golós, recorda fruites vermelles com les cireres, els gerds i les maduixes. Un maridatge que va bé amb les seves bombolles rosades són els rostits. Un suau caneló de l’àvia, un pollastre en una terrassa, un arròs vora el mar. A una temperatura entre 6 i 8 graus, prepareu-vos per gaudir de la primavera.

Per a qui no li agrada el vi:

Inèdit de Damm. Els professionals de la cervesa Damm han complert el somni de crear la cervesa gastronòmica amb l’ajuda de la millor guia culinària del món, el restaurant El Bulli. Es pren amb una copa de vi blanc.

Per a les embarassades:

Natureo, de Bodegas Torres. S’elabora com un vi blanc normal, és a dir, amb verema a l’agost i amb fermentació en acer inoxidable a temperatura controlada per assegurar-ne la frescor. Després, mitjançant una tècnica anomenada columna de con rotatori, se li treu l’alcohol.