Berta Vilanova

“Hi ha gastronomia gràcies al disseny”

L’exposició ‘Tapas’, comissariada per l’arquitecte Juli Capella, mostra la relació entre el disseny industrial i la cuina

“Hi ha gastronomia gràcies al disseny” Zoom

Una copa de vi amb una tapa al damunt presideix l’entrada de l’exposició 'Tapas. Design for food ', al Museu del Disseny. “ El nom de tapa ve d’un costum antic de les tavernes, que consistia a tapar les copes i els gots de vi amb una llesca de pa i un tros de pernil, per impedir que hi entressin les mosques i alhora obligar els comensals a menjar alguna cosa abans de beure”, diu l’arquitecte i dissenyador Juli Capella, comissari de la mostra. Aquesta història li ha servit per explicar arreu del món l’origen etimològic de la paraula tapa. I és que l’exposició, que aquesta setmana s’ha inaugurat a Barcelona, ja ha passat per setze ciutats de tot el planeta. De fet, l’objectiu principal de 'Tapas ', organitzada per Acció Cultural Espanyola, ha sigut promocionar la creativitat del país a l’estranger. “Hem volgut posar de manifest la vitalitat del disseny industrial aplicat a la gastronomia, sobretot gràcies a cuiners com Ferran Adrià o els germans Roca, un fenomen únic al món, exceptuant Itàlia”, diu Capella, i explica que el nom de Tapas vol ser una forma de reivindicació. “Ara, vagis on vagis, hi ha tapes, tothom les coneix, però hi ha gent que no sap que tenen l’origen aquí”, comenta el dissenyador.

Del Minipimer a l’oliva farcida

L’exposició compta amb 270 objectes que mostren el vincle entre el disseny i la gastronomia. “La majoria són dels últims quinze anys, tot i que també n’hi ha algun d’històric”. Els estris –que han estat dissenyats o bé produïts a l’estat espanyol– s’exposen en tres parts diferenciades: la cuina, la taula i el menjar. Recorrent l’exposició, doncs, podem assabentar-nos que el primer Minipimer és un invent del català Gabriel Lluelles, que va crear el 1959 per a l’empresa Pimer –que després va comprar Braun–, i que el clàssic setrill antidegoteig també va ser dissenyat per un català, Rafael Marquina, l’any 1961. També hi ha objectes més nous, com l’obridor de vins de butxaca, dissenyat pel sabadellenc Ramon Brucart. I encara més modern és l’estoig de vapor de silicona de platí, produït per l’empresa catalana Lékué, que permet cuinar al vapor al forn o al microones. També hi ha estris dissenyats per a restaurants, com la cullera amb pinces, de Luki Huber per a El Bulli, que permet posar-hi herbes i d’aquesta manera sentir l’olor alhora que s’assaboreix el menjar, o el carro de postres per a El Celler de Can Roca, dissenyat per Andreu Carulla. Fins i tot, trobem objectes dissenyats per cuiners com Ferran Adrià.

Al costat d’aquests objectes que, en general, han tingut un gran èxit comercial, trobem estris amb poques produccions o únics, i que en alguns casos, no han entrat al mercat. Entre els més curiosos, hi ha un tallador de pa i una menjadora d’ocells del dissenyador Curro Claret; el Pernil de la Crisi, del mateix Juli Capella, un pernil inflable pensat per enviar als clients durant les crisis econòmiques, o una taula romàntica per a parelles mileuristes, de Daniel Gantes. Finalment, i per sorpresa del visitant, també hi ha exposats diversos aliments, com ara l’oliva farcida, que Capella assegura que també és un producte industrial. “Quan agafes una oliva, li fas un forat i li poses un altre contingut, l’estàs transformant i es converteix en un disseny”, explica. Per la mateixa raó, també és un producte industrial el xupa-xups, creat per Enric Bernad l’any 1959 –en el disseny gràfic del qual va intervenir Dalí–, o la Gula del Norte, que només existeix des del 1991.

Dissenys que milloren la vida

L’exposició ha sigut tot un èxit a l’estranger. A Tòquio, per exemple, on es va inaugurar l’any 2013, va tenir 45.000 visitants en només una setmana. “Crec que un dels èxits és que és una mostra popular. Tothom té estris de cuina a casa seva i tothom es pot sentir interpel·lat”, diu el dissenyador, que explica que precisament un dels objectius de 'Tapas ' és mostrar que el disseny no és una cosa d’elits. “Volem trencar amb la imatge del disseny car, d’autor i pijo. El disseny és una disciplina al servei de la gent, perquè tothom pugui viure molt millor”. El comissari insisteix, a més, en la importància cabdal que té el disseny en la gastronomia. “Necessitem estris per tot el que fem: per pelar una poma, per fer un suc, per posar-nos menjar a la boca –exposa Capella–. M’atreviria a dir que hi ha gastronomia gràcies al disseny. Sense, el procés de menjar seria una experiència molt avorrida i complicada. I sembla que no és l’únic amb aquesta opinió. Segons Ferran Adrià, “cuinar és dissenyar el menjar”.

Per la seva banda, Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, considera un orgull que la mostra acabi la seva gira mundial a Barcelona. “Les fronteres entre el disseny i la gastronomia estan cada vegada més difuminades”, diu Vélez, que espera poder incloure algunes de les peces de l’exposició a la col·lecció permanent del museu. La mostra, que és gratuïta, també ofereix diverses activitats complementàries, com ara diàlegs entre cuiners i dissenyadors i una taula rodona sobre l’aprofitament dels aliments. A més, la mostra es tancarà la Nit dels Museus, el dia 20 de maig, amb una festa especial dedicada als xurros.