NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Wakasa: La senzillesa més encisadora

La Natsu i el Taka són presents en totes les converses i recomanacions de tasques japoneses. Si aneu al Wakasa us podeu considerar molt afortunats

Wakasa: La senzillesa més encisadora / WAKASA Zoom

El Carles ens va dir: “Aquesta nit tenim taula al Wakasa!” L’Adri va exclamar: “No fotis!”. L’Ivan va preguntar: “Com t’ho has fet?” I el Carles ens va donar la clau: “Insistint-hi, insistint-hi, i amb una mica de sort”.

Aquesta conversa real la deuen haver tingut moltes parelles o amics quan han aconseguit taula a la tasca japonesa Wakasa del carrer de Nàpols. Amb la gran quantitat de restaurants japonesos que hi ha a Barcelona, és bastant difícil trobar-ne un on tothom que hi hagi anat només digui meravelles de la cuina, dels propietaris, dels productes...

Anar al Wakasa és un acte de fe. Sembla que no ho aconseguiràs mai i quan ho fas no et decep. Aquella despenjada de telèfon... i per fi! Quan tens confirmada la taula sents la mateixa sensació que tenen els fans de Bruce Springsteen quan aconsegueixen entrades per als seus concerts. El gran dia ha arribat! Puntuals a dos quarts de deu entrem amb el neguit de no saber què hi trobarem. Un cop a dins comencem a entendre un dels motius pels quals és tan difícil tenir-hi taula: només hi ha lloc per a uns 20 comensals.

Una petita espera fins que la senyora Natsu s’adreça a nosaltres. Les primeres paraules són: “ ¡Gracias por esperar! ” Amb aquesta entrada ja se’ns ha guanyat i ens deixem aconsellar. Comencem amb quatre tipus d’arrels de flor de lotusanomenades renkom. Seguim amb un plat de tàrtar de salmó i vieira amb sal fermentada. A continuació, una de les especialitats de la casa: un maki amb rotllo invers d’alvocat, cogombre japonès, crema de formatge i anguila. Espectacular!

Amb cada plat, l’explicació de la Natsu és més extensa i enriquidora. Pollastre i diverses varietats de tonyina, abans d’acabar amb una de les joies de la casa: l’ou. Tothom fa ous actualment, però aquest s’ha cuit sencer amb l’aigua a 68 graus i durant 14 minuts. Ni cru, ni dur, simplement estel·lar!

Acabem amb un assortiment de postres, una de les quals és la favorita del Doraemon. Dotze anys a Barcelona i quatre a l’adreça actual. Molts dels productes venen directament del Japó, on viatgen sovint per seguir en contacte amb les seves arrels.

Aprofitem la distensió dels últims moments del sopar per felicitar la Natsu i li demanem que ho faci extensiu al cuiner. “ ¿Al gordo? ”. Ho pregunta perquè també hi ha un noi de corpulència estàndard fent d’ajudant de cuina. “El gordo es mi marido y se llama Taka ”, ens diu amb cara de complaença i amb la complicitat d’una vida plegats al voltant de la cuina.

No deixeu d’insistir-hi. Per les mans del Taka a la cuina i pel coneixement, l’educació i el savoir faire de la Natsu com a cap de sala paga la pena despenjar el telèfon una vegada i una altra per aconseguir taula en aquesta tasca de pelegrinatge culinari.

Un consell. Si per telèfon no hi ha manera d’aconseguir taula, ho podeu intentar mitjançant un correu electrònic: tascawakasa@gmail.com. La Natsu el consulta cada dia tant si són a Barcelona com si són al Japó.

Zoom