Trinitat Gilbert

Menús infantils: més enllà dels macarrons i la carn arrebossada

Tres plats alternatius per començar a educar el paladar dels més petits

Menús infantils: més enllà dels macarrons i la carn arrebossada Zoom

“Els clients més conservadors sempre trien els plats que ja coneixen”, m’assegura el cuiner Diego Campos, del restaurant Rincón de Diego, a Cambrils. “Per molt que els argumenti que han d’escollir plats nous, amb ingredients que potser encara no han tastat i coccions diferents, no ho fan. Sempre diuen «Trio aquest plat que sé segur que m’agrada»”. Amb els menús infantils passa el mateix. Famílies i restauradors saben que hi ha uns plats infal·libles que fan que la canalla estigui contenta, s’ho mengi tot i deixi la resta tranquils: macarrons, carn arrebossada i gelat. És la tríada màgica. I conservadora.Ara bé, quan es fa aquesta elecció, es perd l’oportunitat màgica d’educar en la diferència. Si anar a un restaurant és un acte festiu i que, d’entrada, fa que tothom estigui content, per què no l’aprofitem també perquè els petits de casa s’atreveixin amb plats diferents? De macarrons i carn arrebossada segur que ja en tasten al menjador escolar i a casa. Al restaurant, una crema de carbassa, quan n’és temporada, serà com obrir una finestra nova. I, si hi ha sort, i a la criatura li agrada, de sobte tindrem un plat més per cuinar a casa. Si no és del seu gust, si més no haurà après una paraula nova, 'carbassa', i haurà vist que el plat és de color taronja. Al restaurant Oh Bo Organic Cafè, la crema de carbassa és un plat de la carta, amb carbassa de tipus cacauet, caldo de verdura i una culleradeta de sal. Res més. El resultat és una crema espessa però alhora fina de textura. El plat no és dins de l’apartat menú infantil però els caps de setmana hi ha criatures que en mengen. El preu que pagaran serà el mateix que si l’hagués demanat un adult.

I aquí hi ha un dels desllorigadors del tema. Els restauradors i les famílies trien les opcions dels menús infantils pel preu, sempre més assequible que els plats de la carta. El preu és més baix perquè les racions són més petites. Però si la mida és l’únic argument de pes per abaratir els menús infantils… per què els restauradors no ofereixen mitges racions de tots els plats de manera que les famílies puguin triar-los per a les criatures? Seria fàcil. Si no es fa és perquè pesa més la teoria conservadora: com que sortim de casa, que no hi hagi problemes, i que els fills mengin el que sabem segur que s’acabaran. Certament, és un argument acceptable perquè pagar plats que no es mengen no fa cap gràcia.

Un altre tema. La carn. Imprescindible en els menús infantils. Malgrat que vivim en un país amb gran diversitat de peixos i que resulten més fàcils de mastegar i ingerir, les criatures sempre prefereixen la carn. Els restaurants ho saben i l’ofereixen en tots els menús infantils. Sé un motiu que explica que les criatures s’inclinin per la carn: no té espines. Ai, pobretes!, les espines. Un dia, Anna Bozzano, del projecte El Peix al Plat, que pretén difondre el coneixement sobre la diversitat marina, em va dir que ella, amb els seus fills, sempre feia un joc quan menjaven peix a casa: buscar les espines del peix que cadascú té al plat. Qui n’aconsegueix més, guanya. En l’explicació hi heu de veure una quantitat limitada d’espines. No us imagineu que els fills de l’Anna mengen peixos de roca. Són criatures! Però, en una mesura justa, les espines resulten un joc i un aprenentatge a l’hora de menjar. Al restaurant Ca la Nuri, els peixos sostenibles són l’aposta forta. Saben que hi ha un màxim de deu peixos que tothom coneix –segur que en podeu elaborar la llista al cap en un moment–, però estan segurs dels gustos excel·lents dels molls, les palaies, els pagells o les bruixes ben cuinats.

Per acabar, les postres. El gelat fa festa. D’acord. Però tot l’any n’hi ha d’haver al menú infantil? A l’hivern, per exemple, a l’organisme no li va bé refredar el cos. Per què no una fruita? Com ara un plàtan, font de potassi important. Al Restaurant Gat Blau, el cuiner Pere Carrió, que broda la cuina amb productes de proximitat, proposa a totes les criatures (i als grans) plàtan. L’acompanya de galeta d’olives negres i (atenció!) gelat de garrofes.

Que vaig de gust a petits i grans.