NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Tresmacarrons: Un “Sí, carinyo” com a comiat

El Masnou té dues referències a nivell mundial: el meridià verd, que surt de Dunkerque i passa per París, i... el Tresmacarrons de Miquel Aldana i Núria Orra

El Tresmacarrons Zoom

Miquel Aldana va escollir el Masnou per obrir el Tresmacarrons l’any 2009. Una aventura que va emprendre sol però al cap d’uns anys va poder compartir amb Núria Orra, la seva dona, que quan estudiava biologia marina difícilment hauria pensat que la vida la portaria a ser cap de sala d’un restaurant amb una estrella Michelin.

Decidim anar-hi un dijous del mes de juny, molt calorós. Això, i que el restaurant està en una zona sorprenentment aïllada, explica que al carrer no hi hagi ni una ànima. A dins tampoc hi ha ningú, però l’ambient és ideal: fresc i agradable. Ens acabem la cervesa ben freda i obrim la carta, on de seguida ens criden l’atenció els menús. Venim a tastar-ho tot, per variar. Hi ha el menú clàssic dels migdies (38 €), el menú Tradició (79 €) i el Temporada (95 €), amb plats que canvien cada dia, com ens explica la Núria quan la cridem perquè ens aconselli. Tenim la desagradable i momentània sensació que l’hem molestat. Pensem que potser no li ha agradat que el Carles l’advertís dels seus neguits amb les postres. Però el guió fa un gir radical.

Escollim el menú Tradició acompanyat d’un Cara Nord (Conca de Barberà), un vi que “si no fos bo no el tindríem”, adverteix la Núria. És directa, d’humor àcid, però amable. Assegura que ella sempre té l’última paraula, i sempre és la mateixa: “Sí, carinyo”, per aprovar les instruccions que li dona el Miquel des dels fogons. Però res més lluny de la realitat. A la sala del Tresmacarrons ella és qui té tot el control. Se l’ha guanyat des que el 2012 el Miquel li va demanar ajuda. Es van conèixer a la cuina de Can Jubany, on la Núria treballava per pagar-se la carrera de biologia marina. Va arribar i va posar ordre i límits: màxim 30 comensals, ni un més, encara que hi càpiga. L’objectiu és oferir un servei de qualitat. A l’alçada de la cuina.

El primer aperitiu són unes xips d’alga nori amb vermut de taronja. El segon, un verat marinat amb crema de carbassó que cap en una cullera petita. I per acabar de fer boca, quatre glops d’un brou de bonítol, soja i marisc acompanyat d’alga nori, gerds, sisho verd i caviar de llamàntol que se’ns fa curt. Arriben els 5 plats del menú Tradició: l’esqueixada de bonítol marinada amb soja, ceba tendra, tomàquet i maduixes. El llamàntol amb maionesa del seu corall i ajoblanco. El parmentier de patata amb ou a 63 graus, oli de tòfona i foie. El bacallà cuit a baixa temperatura amb salsa d’alfàbrega i tomàquet. I el caneló de pollastre amb tòfona d’estiu. Quin nivell, pensem. I el mateix deuen pensar la resta de taules que ja gairebé omplen el restaurant.

“M’apassionen els formatges i soc intolerant a la lactosa”, diu la Núria mentre ens porta la taula de formatges catalans de pastor prèvia a les postres. Se’ns escapa el riure. I així marxem, després d’un gran dinar. Quan ja hem pagat, li expliquem que parlarem del seu restaurant a l’ARA: “Doncs ja em portareu l’article”, diu. “Sí, carinyo”, contestem.

Tres macarrons UN “Sí, Carinyo” com a comiat Zoom

Tres macarrons UN “Sí, Carinyo” com a comiat